Balears prohibeix per decret el turisme de borratxera

Aquest divendres el govern balear ha aprovat un decret llei pioner a Europa que prohibeix a les zones turístiques de la platja de Palma i Magaluf, a Mallorca, i al West End de Sant Antoni, a Eivissa, les ofertes de gran consum d’alcohol.  A més, expulsarà dels hotels de les Balears els turistes que practiquin el balcòning.

El decret prohibeix en aquestes tres zones la publicitat referida al consum d’alcohol i les barres lliures, les excursions etíliques («pubcrawling»), les «happy hours», els «2x1» o «3x1», els autodispensadors d’alcohol i la venda d’alcohol en botigues entre les 21.30 i les 8.00 hores. Les begudes s’hauran de cobrar a un preu unitari, sense possibilitat de cap promoció, als hotels i restaurants d’aquestes zones només es podrà oferir als clients tres begudes alcohòliques per persona en dinars i sopars.

Els turistes que practiquin o permetin el balcòning (saltar d’un balcó a l’altre o llançar-se des de la terrassa a la piscina) a qualsevol hotel de les Balears podran ser expulsats «immediatament» de l’establiment en qüestió i s’enfrontaran a multes d’entre 6.001 a 60.000 euros. L’hotel té l’obligació de fer que no hi continuïn allotjats.

A més, aquest nou decret llei limita les festes a embarcacions a la costa, denominades «party boat»: se suspèn la concessió de noves llicències fins a la regulació d’aquesta activitat en un termini de 24 mesos i els barcos que compten amb llicència no podran embarcar ni desembarcar els turistes a cap les tres zones referides, que són les considerades «més calentes» del turisme de borratxera de les Balears.

Aquest divendres el conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, ha presentat aquesta nova norma que pretén «combatre el turisme d’excessos», fomentar el civisme i promocionar les Balears com una destinació de qualitat a nivell internacional. Es tracta, ha remarcat, de la primera norma a Europa que restringeix la promoció i venda d’alcohol a determinades zones i els comportaments incívics als hotels, després de l’«ampli diàleg» mantingut entre el Govern balear i el sector empresarial i turístic.

El decret llei té una vigència de cinc anys i s’aplicarà de manera immediata. La norma respectarà els contractes ja firmats entre turoperadors i hotelers per evitar qualsevol situació d’inseguretat jurídica. La nova normativa prohibeix les pràctiques perilloses per a la vida i la integritat física de les persones als establiments turístics de les illes amb un règim sancionador que posa un accent especial en les faltes greus i molt greus.

Les faltes greus se sancionen amb multes de 6.001 a 60.000 euros i es consideren com a tals les pràctiques perilloses per a la vida, la integritat o la salut dels clients, el fet que l’hotel no informi els clients sobre la prohibició d’aquestes o si l’establiment no expulsa els turistes infractors. També són faltes greus oferir habitacions per hores i publicitar begudes alcohòliques o tenir exposat alcohol als establiments.

Les faltes molt greus se sancionen amb multes de 60.001 a 600.000 euros i, addicionalment, poden comportar el tancament de l’establiment per un període màxim de tres anys, segons les circumstàncies que es presentin.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

Les faltes molt greus també contemplen la venda de begudes alcohòliques fora de l’horari permès; oferir begudes alcohòliques sota modalitats del tipus barra lliure, «happy hours» o «2x1» i «3x1», mantenir els autodispensadors d’alcohol, la venda de begudes a menors i a embarassades, la publicitat o realització d’excursions etíliques («pubcrawling») o cometre dues faltes greus en sis mesos, entre altres circumstàncies. Finalment, les faltes lleus comporten multes d’entre 1.000 i 6.000 euros.

El conseller Negueruela ha declarat que així Balears es converteix en una destinació pionera a combatre el turisme d’excessos amb una norma que compleix els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i l’Agenda Balear 2030.