A BARCELONA

Indemnització per la mort d'un pacient a l'Hospital de Bellvitge

Un jutge ratifica un acord al qual ha arribat l'advocat de la família i la companyia asseguradora

La demanda sosté que al mort no se'l va atendre adequadament arran d'una infecció

fcasals36862032 barcelona 13 01 2017  sociedad dr ignasi bardes  cap servei 181017130018

fcasals36862032 barcelona 13 01 2017 sociedad dr ignasi bardes cap servei 181017130018 / JOAN CORTADELLAS

2
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’Andrés, de 69 anys, va acudir a l’Hospital de Bellvitge el març del 2016 afligit d’una síndrome isquèmica que li afectava el braç dret. Després de visitar-se al CAP, es va decidir ingressar-lo al centre sanitari, on es va confirmar el diagnòstic: l’home tenia lesions gangrenoses irreversibles a dos dits de la mà, i per això es va procedir a amputar-los. La deficient atenció sanitària arran d’una infecció va acabar amb la seva vida uns mesos després. Malgrat la seva gravetat, no va ingressar a l’UCI. Ara un jutge de Barcelona ha ratificat un acord pel qual la companyia asseguradora Zurich Insuranceindemnitzarà la família del difunt amb 50.000 eurospel mal moral sofert per la mort del pacient.

La demanda de la família, a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, assenyala la «deficient assistència mèdica» prestada a Andrés, així com la «falta de perícia i seguiment evolutiu inadequat», la causa de la seva mort el 15 de juliol del 2016. L’home, segons el text de l’advocat José Aznar Cortijo, era un pacient amb risc, no només per l’edat, sinó també per lesaltres patologies, com ara hipertensió arterial, diabetis, insuficiència renal(feia hemodiàlisi des de feia uns mesos), i perquè havia tingut anys abans un infart i un ictus.

El malalt va acudir a l’Hospital de Bellvitge el 29 de març del 2016, on li van amputar els dos dits gangrenats. Mesos després, el 10 de juliol, Andrés va tenir una caiguda casual i es va descobrir que la ferida estava infectada, i es va iniciar un tractament farmacològic. Al cap de pocs dies va aparèixer la febre. El seu estat es va anar agreujant. Son, desorientació, al·lucinacions visuals. «Aquesta situació de l’estat del pacient que havia de ser motiu de sospita de l’evolució d’una sèpsia (malaltia greu a causa d’una infecció) en curs no va motivar cap canvi d’actitud terapèutica».

Empitjorament

Notícies relacionades

Els dies anaven passant i l’estat de salut del pacient no millorava. El 14 de juliol al matí, mesos després de l’amputació dels dits, l’Andrés continuava desorientat i somnolent. Millorava només a estones. La demanda destaca que hi havia una situació de «síndrome confusional aguda», «provocada per un procés infecciós». El seu estat es va agreujar cada vegada més: «Distensió abdominal i absència de sorolls intestinals, senyals que havien d’alertar d’un empitjorament», incideix la demanda. La situació respiratòria també era greu i li va aparèixer una hipotensió greu. La matinada del 15 de juliol va morir

La demanda concreta que hi va haver «una falta de diligència deguda» en l’assistència prestada a l’Hospital de Bellvitge, ja que des dels primers dies d’ingrés «no es van posar els mitjans adequats per descartar l’existència d’una assistència d’urgències que evités, en primer lloc, una infecció» i després una afectació abdominal, que no es va tractar «degudament» fins a cursar un quadro d’insuficiència respiratòria i cardíaca. L’advocat de la família recalca que el tractament va ser tardà i no es va fer «ninguna activitat eficaç del control de l’evolució de la malaltia», ni se’l va ingressar a l’UCI malgrat el seu estat. El lletrat argumenta que «el mal era evitable amb un procedir diligent».