Loteria de Nadal

El Mussol del Clot reparteix 12 milions del Gordo

L'administració 249 va vendre 28 dècims del primer premi i en va tornar 20

La Laura i el Pablo porten l'establiment, a la rambla de Guipúscoa, des del 2017

whatsapp-video-2019-12-22-at-114149 vid 22 135143 / periodico

2
Es llegeix en minuts
Toni Sust

Amb els ulls plorosos d’emoció, la Laura posava aquest diumenge per a les càmeres. Portava una samarreta amb el número del Gordo, el 26590, primer premi de la loteria de Nadal d’aquest 2019. La seva administració, la número 249, situada a la rambla de Guipúscoa, 2, es diu El Mussol del Clot, i és a la frontera del barri del mateix nom amb la Verneda. Laura Puentes i el seu marit, Pablo Mongil, es van fer càrrec del negoci el 2017. «Vaig venir de Valladolid fa 11 anys», ha explicat la Laura, que en té 31. El seu marit, de 39, enginyer de camins, canals i ports, també treballa en la construcció. Viuen a Viladecans amb la seva filla, Mónica, que també participava de la festa improvisada. Ell s’ha assabentat de la notícia i ha despertat la seva dona per comunicar-la-hi. I han anat corrents cap a l’administració.

La Laura s’ha presentat davant de les càmeres amb una samarreta i cartells que portaven imprès el número premiat, mentre es destapava el cava. La imatge de cada any, que té la seva explicació: un empleat de la delegació de Loteries de l’Estat es desplaça fins a les oficines que han repartit premis rellevants amb les samarretes i els cartells preparats i una mica d’escumós, perquè l’escena habitual es pugui repetir. I així aconsegueixen que la foto sigui sempre la mateixa.

La quiniela destronada

La Laura i el Pablo tenien cinc sèries del 26590, de les quals en van vendre gairebé tres, 28 dècims, segons ha precisat Mongil. En total, han repartit 11,2 milions d’euros bruts, 9.072.000 de nets (Hisenda s’emporta una mica menys del 20%). Els 20 dècims de les altres dues sèries no van ser venuts i l’administració els va tornar. «Estem molt contents, som gent treballadora i és el premi a tota la nostra feina», deia Laura mentre fotògrafs i càmeres de televisió li demanaven que s’obrís més cava. Fins ara, el premi més important que havia repartit l’administració va ser una quiniela d’11.000 euros.

Notícies relacionades

Tot i que es denunciï que l’escena és igual cada any, és cert que la proporció de col·lectius ha variat amb el temps. No fa gaire, solien aparèixer en les administracions clients amb algun número premiat, que eren felicitats pels veïns i interrogats pels periodistes. Els veïns continuen anant-hi, però potser perquè era diumenge, a la rambla de Guipúscoa no n’hi havia gaires. Premiats, cap, almenys durant les primeres hores. Periodistes, els mateixos que sempre o algun més.

En una altra situació més o menys habitual, una dona gran passava caminant mentre la Laura es deixava fotografiar. Amb un somriure resignat, i un punt de coïssor en la mirada, la senyora parlava sola: «Veïna del barri i no n’he comprat ni un».