¿Per què no tenen èxit els partits verds a Espanya?

¿Per què el país que s’ofereix a muntar una Cimera del Clima en tres setmanes o que presenta el millor pla per a la transició energètica de la UE no compta amb un partit verd, amb ampli suport a les urnes, com sí que passa alnord d’Europa o a l’Eurocambra? ‘Spain is different’, es podria contestar, per diversos motius. En primer lloc, argumenta David Howell, responsable de governança de SeoBirdlife, davant de la pregunta de per què a Espanya els partits verds no han arribat a arrelar, perquè la democràcia espanyola és jove i el moviment polític verd enfonsa les seves arrels, en molts Estats, en les protestes de carrer, impensables durant el franquisme. A més, «durant gairebé mig segle el país va estar aïllat i tancat a altres corrents de pensament», rememora Howell. 

Mirant enrere, a la transició van sorgir Els Verds, al caliu del partit similar alemany. Però la competència amb múltiples partits que també es penjaven l’etiquetad’ecologistes  els va fer naufragar a les urnes. El seu èxit més gran van ser dos diputats, el 2004, en coalició amb el PSOE. Anys després es van aliar amb IU i el 2011 va sorgir Equo, capitanejat pel llavors director executiu de Greenpeace a Espanya, Juantxo López de Uralde, a qui la majoria de partits integrants de l’anomenada Confederació d’Els Verds van recolzar. Equo va aconseguir tres diputats el 2015 en confluència amb Podem, mentre que en l’actual legislatura, de la mà de Més País i sense Uralde, que segueix amb Pablo Iglesias, no tenen representació a les Corts. També van ser discrets els resultatsd’Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), tot i que va formar part del Govern tripartit català, fins a integrar-se a En Comú Podem.

La llei electoral

Davant d’aquest panorama, Uralde reconeix que el «vot verd, en el dia d’avui, és quantitativament petit» a Espanya i atribueix aquesta situació a què la preocupació pels temes mediambientals «és baixa», com es demostra en els sondejos del CIS. Així mateix, en culpa la «cursa d’obstacles» que suposa la llei electoral per als partits petits i sense recursos. La norma espanyola, igual com a Equo, penalitza al Pacma, el partit animalista, que a les generals d’abril va obtenir el seu millor resultat, 326.045 vots, per sobre de Bildu o Coalició Canària, però a l’estar repartits per tot el territori, es va quedar sense escó.

Un altre dels motius del seu escàs múscul és que, tradicionalment,l’esquerra ha assumit a Espanya la bandera verda. «L’alta fragmentació d’aquests grups, articulats com a oenagés, i la seva extrema dependència de l’esquerra ha fet extraordinàriament febles aquests moviments», opina el politòleg Ismael Crespo. Per la seva banda, el director actual de Greenpeace, Mario Rodríguez, assenyala que en els moments històrics, com va ser el 15-M, l’espai verd «ha sigut ocupat» per altres, en aquest cas Podem.

Finalment, la professora de Ciència Política Ruth Ferrero apunta que als països del sud d’Europa «prevalen valors vinculats al’economia productivista», mentre que al centre i nord, on sí que triomfen els partits verds, «hi ha hagut una creixent empenta dels valors més postmoderns vinculats a l’ecologisme que enfonsen les seves arrels en els moviments socials dels 70».

L’empenta dels joves

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

Si bé la situació pot canviar a mitjà termini, quan la generació de Greta Tunberg, que es manifesta els divendres a favor del clima, reculli el testimoni i sigui decisiva a les urnes. «Allà es pot obrir una finestra, com es va obrir el 15-M», assenyala Mario Rodríguez, mentre que David Howell precisa que «tot dependrà» de si els partits tradicionals aposten realment o no per «la sostenibilitat ambiental»i satisfan el despertar dels joves.

Però Uralde apunta que, atès precisament el creixent interès per l’ecologia de la societat espanyola, veu «difícil que els partits d’esquerra deixin aquest espai», igual com és complicat que en aquest bloc hi hagi buit per a un tercer partit no minoritari, com s’ha demostrat amb Més País. També comparteix que tot dependrà de les polítiques que desenvolupin el PSOE i Podem, si aconsegueixen governar.