27 set 2020

Anar al contingut

DISTORSIÓ DE LA CÀMERA

Per què els 'selfies' enganyen

L'angle, la distància focal i la il·luminació alteren com es veu el nostre rostre en una fotografia

Miriam Lázaro / Valentina Raffio

Per què els 'selfies' enganyen

13 de novembre de l’any 2014. Demi Lovato, cantant i actriu nord-americana, es passeja per l’alfombra vermella d’un acte benèfic envoltada de flaixos. De cop, un mòbil irromp a la passarel·la i dispara una foto a la mateixa distància i ubicació que un ‘selfie’. En aquest es reflecteix la ‘celebrity’, que durant tota la vetllada havia sigut retratada en centenars d’ocasions, amb el rostre totalment deformat. Curiosament, l’instant es va captar en dues fotografies. Una imatge presa des de la barrera dels fotoperiodistes i un robat captat des d’un angle poc afalagador. La diferència entre l’una i l’altra; la prova que els ‘selfies’ enganyen.

Cada vegada són més els usuaris que acudeixen a un cirurgià plàstic amb una ‘selfie’ com a mostra d’allò que volen operar. Els experts alerten que aquestes imatges no només no es corresponen amb la realitat sinó que, a més, solen mostrar un rostre bastant deformat. Fins i tot sense la distorsió del filtre, els ‘selfies’ es caracteritzen per presentar una imatge distorsionada. L’angle amb què es capta l’autoretrat, la distància focal, el tipus de lent utilitzada i la il·luminació, entre molts altres factors, condicionen com lluiran les proporcions i la textura del rostre. La cèlebre Kim Kardashian, autora del primer llibre dedicat exclusivament a l’art dels seus autoretrats, ja ha explicat en més d’una ocasió que el secret del ‘selfie’ perfecte no és cap altre que la cura de tots aquests detalls. I la ciència, per la seva banda, també ho ha corroborat. 

Als seus múltiples tutorials sobre la qüestió, Kardashian explica que si captes una fotografia des de dalt sempre sortiràs més afavorit. Un estudi publicat a la revista especialitzada en cirurgia facial ‘JAMA’ aporta l’explicació científica a aquest fenomen. La investigació demostra que una ‘selfie’ estàndard, captada a uns 30 centímetres en línia recta de la cara, distorsiona la mida aparent del nas fent que sembli fins a un 30% més ampla i un 7% més llarga del que és en realitat. La investigació, plantejada per uns cirurgians per demostrar als seus pacients que els ‘selfies’ no representen la realitat, va determinar que per obtenir una imatge el menys distorsionada possible hauríem d’allunyar fins a un metre i mig la cara de la càmera. O, com expliquen les ‘influencers’, jugar amb la distorsió aportada per la distància, els angles i la il·luminació. 

Distància

La distància entre la càmera i el rostre és clau per entendre com es pot deformar un retrat. En el cas dels autoretrats, quan el mòbil se situa molt a prop de nosaltres, les proporcions entre els diferents elements de la nostra cara s’alteren. Això origina una distorsió similar a la de les lents ‘ull de peix’ en les quals, per exemple, el nas sembla molt més gran del que realment és.

Angles

L’angle des d’on es capta la imatge també condiciona les proporcions del rostre. Una fotografia captada des de dalt, per exemple, farà que els ulls semblin més grans, el nas més fi i la mandíbula més estreta. Una recent investigació sobre els fonaments científics d’un ‘selfie’ perfecte argumenta que les imatges captades des d’un angle de 30 graus són les que més afavoreixen les faccions del rostre.

Il·luminació

El tipus de llums que hi ha durant un ‘selfie’ afecta la percepció de les textures del rostre. Si la il·luminació és zenital (és a dir, que arriba des de dalt) es potenciaran les ombres i, al seu torn, les imperfeccions. El mateix passa amb la llum verda com la dels fluorescents, que altera el to de la pell fent que sembli més pàl·lid.