Barcelona emergeix com a guardiana de la diversitat lingüística

L’amazic, el bengalí, el guaraní, el wòlof, el tagal i l’urdú són algunes de les llengües no europees més parlades a Barcelona. Tanmateix, aquest ric patrimoni lingüístic amb prou feines s’estén més enllà del cercle íntim de la seva pròpia comunitat de parlants. L’oenagé Linguapax va presentar aquest dimecres la campanya Barcelona et parla, Barcelona t’entén en més de 300 llengües,Barcelona et parla, Barcelona t’entén en més de 300 llengües que posa de relleu aquesta diversitat i proposa iniciatives per evitar que els moviments migratoris massius i les noves tecnologies empobreixin el ric ecosistema de llengües del món.

La xifra de més de 300 llengües és una extrapolació del resultat de la investigació que des del 2002 duu a terme a tot el territori català elGrup d’Estudi de Llengües Amenaçadesde la Universitat de Barcelona. La novetat és que Linguapax ha detectat els 38 idiomes que més es parlen a la capital catalana. «Barcelona, com a ciutat global, ha de pensar com gestionar totes aquestes llengües–va afirmar la presidenta de Linguapax, Mònica Perenya–. Proposem accions que, liderades des de la ciutat, faran que es converteixi en unreferent de la gestió de la diversitat lingüística al món».

Informar sobre les altres llengües que hi ha a Barcelona (a part del català i el castellà, les altres llengües oficials de l’Estat i l’anglès i altres idiomes europeus) és un dels objectius de Linguapax. Però l’organització pretén també millorar el prestigi d’aquestes llengües entre els seus propis parlants, augmentant la seva presència en els espais de participació ciutadana, als centres escolars i destacant la seva utilitat professional. «Les llengües no són excloents, sumen. Per aprendre’n una de nova, no s’ha de renunciar a cap de les que ja tenim», va assegurar Perenya.

Segons dades de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la cultura (Unesco), que ha declarat el 2019 Any Internacional de les Llengües Autòctones, existeixen 7.000 llengües vives al món, de les quals 2.500 estan en perill de desaparèixer. Les xifres reflecteixen la relació directa entre llengua i poder. Més del 50% de la població parla només 23 d’aquestes 7.000 llengües, mentre que el 4% en parla el 96%. Com més pobra és una comunitat, més marginada està la seva llengua. En ple segle XXI, el 40% de la població encara no té accés a l’educació en una llengua que pugui comprendre.

Predomina l’anglès

Tema a part és l’efecte que les tecnologies de la informació i la comunicació i la intel·ligència artificial estan tenint en l’ecosistema lingüístic. El 55% dels continguts d’internet estan en anglès, que només el 8% de la població té com a primera llengua, fet que confirma el procés d’uniformització lingüístic generat per les empreses tecnològiques.

Segons Perenya, «és necessari que les polítiques lingüístiques incideixin en les tecnologies de la informació i la comunicació» i en aquest sentit el pròxim front és en l’internet de les coses.«Els assistents de veu parlen en poquíssimes llengües, i això tindrà un efecte directe sobre la vida quotidiana de les persones», va advertir la presidenta de Linguapax.

Quan Àlex Hinojo, una de les persones que més ha contribuït a l’èxit de la Viquipèdia en català, va dir allò de «jo vull parlar a la meva torradora en català» es va crear cert enrenou, però la seva afirmació encaixa en aquesta lluita de les llengües minoritàries per sobreviure en l’entorn tecnològic. L’expert en intel·ligència artificial Josep Maria Ganyet va intervenir en el debat i va escriure en el digital ‘Via Empresa’: «Una llengua que no serveixi per parlar amb una torradora no servirà tampoc per donar instruccions a l’assistent de veu, ni al cotxe autònom [...] El preu de no fer res és la irrellevància digital». Siri, de moment, continua sense parlar en català.

Les llengües no només serveixen per comunicar-se, sinó que també condicionen la percepció de la realitat i les maneres de pensar de cada comunitat. Aquesta riquesa de mirades, recorda la Unesco, és un factor que contribueix a la comprensió mútua i a la pau.

El barri del Raval

Sanja Rahim va néixer albarri del Raval, on es van mudar els seus pares des de Bangladesh, i, a més de català, castellà i anglès, ha conservat el bengalí en el seu entorn familiar: «Per a mi el bengalí té molt valor –explica–. M’ajuda a entendre el món des de diverses perspectives. A més, treballo amb migrants en situació irregular i puc acollir-los en la meva llengua materna».

En la mateixa línia es manifesta Sundus Ishaque, enginyera per la Universitat Politècnica de Catalunya, que va arribar de nena a Barcelona des del Pakistan. La seva llengua materna és l’urdú i, tot i que poques vegades té l’oportunitat d’utilitzar-la en l’àmbit acadèmic, assegura que parlant urdú se sent ella mateixa.

Una altra llengua que es troba entre les més parlades a Barcelona és el guaraní. Viviana Riberos és del Paraguai, on aquesta llengua és oficial i la parla el 90% de la població. Fa 12 anys que viu a Barcelona i està casada amb un català: «Quan va néixer el meu fill no vaig donar importància al meu propi idioma i ara només en sap algunes paraules, però mai és tard perquè n’aprengui, si li interessa». 

La família Ó Caig-Barcewig

A casa de Cathal Ó Cuaig, Roxana Barcewicz i la petita Ailbhe, lluny de barallar-se per la llengua, cuiden la seva riquesa lingüística com una relíquia. Entre les seves quatre paretses parlen set idiomes: gaèlic, polonès, anglès, castellà, català, francès i italià.

Les seves relacions idiomàtiques responen a aquesta estructura: El Cathal és irlandès i parla a la seva filla en gaèlic, mentre que la Roxana, que és polonesa, ho fa en la llengua del seu país d’origen. Entre els adults parlen en anglès i l’Ailbhe aprèn català i castellà a l’escola. A més, la Roxana va estudiar filologia francesa i la parella es va conèixer a Itàlia, de manera que els seus primers anys de relació van ser en italià.

Quan al Cathal li pregunten per què li parla a la seva filla en una llengua tan minoritària com el gaèlic, ell sempre contesta el mateix: «Quan va néixer la meva filla m’era impossible parlar-li en una altra llengua que no fos la meva, la dels meus pares i els meus avis. És el que jo vaig viure de petit».

«Estem preparant els nens perquè facin treballs que no sabem si existiran en el futur, en canvi si els donem llengües facin el que facin podran fer-ho a totes aquestes llengües. Com més idiomes parles, més s’expandeix la teva ment, perquè són maneres diferents de veure el món i faciliten la resolució de problemes», afirma aquest documentalista establert amb la seva família a Sitges.

La primera a Irlanda

El cas del gaèlic, que es parla sobretot a l’oest d’Irlanda, té el seu punt. És la primera llengua oficial a Irlanda i s’estudia obligatòriament fins als 18 anys. Tot i que els estrangers tenen la possibilitat de demanar una exempció, segons el Cathal, la majoria l’assumeixen sense problema. Per raons històriques i sociològiques, aquesta llengua estava mal vista i s’associava als camperols i als pobres, però en 30 anys la situació ha canviat totalment. Ara hi ha escoles on s’estudia només en aquesta llengua i és habitual sentir joves de classe mitjana parlar gaèlic als carrers de Dublín. Paradoxalment, en el dia a dia de les zones rurals està en retrocés.

L’Ailbhe té 3 anys i, curiosament, la primera paraula que va aprendre és internacional. «Estava veient un partit de la Champions –recorda el Cathal– i el locutor va començar a cridar: ‘¡Goooool, gooool!’ I aquesta va ser la primera paraula que va aprendre».

Notícies relacionades

Mapa de platges per a gossos a Catalunya: llista

Sanitat prohibirà fumar en discoteques obertes i campus

La nena canta cançons en català com ‘En Joan petit’ i veu dibuixos animats en gaèlic i polonès que emeten les televisions d’Irlanda i Polònia. «La tecnologia té a veure amb el reforçament de l’estatus i el valor de les llengües –assegura el seu pare–. Si els nens poden veure dibuixos en gaèlic, per a ells es tracta d’una llengua real. Algú va dir una vegada que la millor eina per salvar una llengua és Netflix. Si Netflix fa el doblatge en la teva llengua, tens moltes probabilitats que se salvi».