Vallirana es buida de camions i dissenya una reforma per donar espai al vianant

Vallirana ha canviat radicalment. Després de patir durant diverses dècades el continu pas de milers de cotxes i camions pel seu principal carrer, que segueix el traçat de la N-340, des de fa més de dues setmanes els vehicles pesants han desaparegut. Ara gairebé tots els conductors que fan la ruta de Tarragona a Barcelona o viceversa sense pagar peatges agafen la variant amb el seu flamant túnel, una obra reivindicada des de fa 30 anys. Vallirana es veu molt més tranquil·la, silenciosa i neta.

«És una meravella. Tot el poble és més espaiós. Abans havia de tancar les portes de la botiga per poder sentir els clients pel soroll dels camions. I ara ja no», explica Anna Giménez, de 59 anys, propietària de la botiga d’objectes de regal La Provença, situada al carrer Major, a prop de l’ajuntament, just on fins fa pocs dies s’acumulaven desenes de camions en tots dos sentits d’un carrer que intimidava els vianants.

Alcaldessa feliç

«La sensació que tinc és de felicitat. Ara tenim sobretot més seguretat i menys soroll», diu, contenta, l’alcaldessa socialista de Vallirana, Eva Martínez,que al costat de desenes de veïns no s’ha rendit mai per aconseguir que s’acabessin les eternes obres de la variant. I ja pensa en el futur immediat per donar ara més protagonisme als vianants a la via principal del poble.

«Volem licitar un projecte amb la participació de les entitats, els veïns i els comerços, amb la Comissió del Carrer Major, i, entre altres coses,passar de tres carrils de circulació a dos i guanyar 170 places d’aparcament a totes dues bandes del carrer. També fer dos passos més de vianants amb semàfors», afirma l’alcaldessa, qui confia en començar a primers d’anys els treballs, en els quals s’invertiran 400.000 euros.

El tema de l’aparcament és molt important. Una de les coses que sorprenen el visitant fent un passeig pel centre de Vallirana és que els vehicles aparquen sobre la vorera, en zones marcades de blau,per la qual cosa els vianants els han d’esquivar. El motiu era deixar pas als camions en el que va ser dissenyat com una carretera nacional per a cotxes i, sobretot, camions.

«La variant de la variant»

Paral·lelament, el municipi farà un estudi del nou trànsit reduït a la ciutat per diferenciar els vehicles que passen pel municipi dels que es queden al centre o als seus múltiples barris; els dels que estan de pas, dels dels residents. «Abans es produïen molts accidents, col·lisions posteriors majoritàriament, i alguns atropellaments, el que ara segurament ja no ocorrerà», explica Jordi Urrea, regidor de Barris, Planificació, Seguretat i Mobilitat. 

Un exemple més que Vallirana trepitja l’accelerador cap al seu futur immediat, aprofitant la insòlita fluïdesa, ésla reunió que el mes que ve mantindran a l’ajuntament els membres de la plataforma de la variant que durant els últims 30 anys ha lluitat sota el lema ‘Prou cues a l’N-340’per deixar de ser un embut embussat. «El grup no es dissol. Continuarà treballant. Cal demanar que la variant continuï per alliberar de trànsit també els barris. Demanarem la variant de la variant», explica Urrea mentre l’alcaldessa somriu còmplice.

Roba negra

Notícies relacionades

Un nou Codi d’Accessibilitat per acabar amb les barreres físiques, sensorials i cognitives

¿Quan és el Dia de la Mare 2020? Dates de tots els països

I no els falten motius per al bon humor, com a la resta dels veïns. «Cada matí puc dormir més. Abans, a les 7 hi havia moltíssim trànsit per recórrer el poble. I aquests dies és més fluid», explica Julián Zapata, de 32 anys i veí del barri de les Bassioles, a una punta de Vallirana. Acaba de passar caminant, sense sorolls ni fum, per davant del bar Tapa Más Caña, els amos del qual viuen la posada en marxa de la variant de diferent manera. «Jo estic encantada. Ja no se’m posen negres els vidres de casa pel fum dels camions. Havia de tenir-ho tot tancat. I a l’estiu era horrorós fins que vaig posar aire condicionat», indica Mirta Crisaldo, de 48 anys. «Tot i que el meu marit diu que hi ha menys clients al bar, però jo penso que és pel fred, no perquè passin menys vehicles», afegeix.

Jaume Bosch, de 60 anys, té el seu despatx al carrer Major. «El fum ha desaparegut i per fi puc obrir les finestres. Ja no entra pols ni sutge al despatx. I el trànsit és una passada. Avui és un dia de cada dia i ja veus, sembla un diumenge», diu mentre el carrer-carretera llueix buit en plena tarda. I als balcons que hi ha en el seu traçat no hi ha roba estesa. Encara. «És que es posava negra», explica l’alcaldessa Martínez.