El vàter i no el menjar, la causa de la propagació del superbacteri 'E.coli' resistent als antibiòtics

És més probable que el superbacteri ‘E. coli’ resistent als antibiòtics es propagui a través d’una mala higiene després de l’ús del vàter que pel menjar, com el pollastre o altres aliments poc cuits com s’ha considerat fins ara, segons una nova investigació d’un consorci que inclou la Universitat d’East Anglia, al Regne Unit, que publiquen a la revista ‘The Lancet Infectious Diseases’.

L’‘E. coli’ és un organisme com Jekyll i Hyde: tots el portem a l’intestí de forma innòcua, igual com els animals, però algunes soques causen intoxicació alimentària, mentre que d’altres causen infeccions del tracte urinari (ITU) i infeccions després de la cirurgia intestinal. En el pitjor dels casos, es converteixen en bacterièmies: infeccions del corrent sanguini.

Aquest superbacteri s’ha tornat considerablement més resistent als antibiòtics en els últims 20 anys tant en humans com en animals. Particularment importants són les soques amb ‘Beta-lactamasses d’espectre estès’ (BLEE), enzims que destrueixen molts antibiòtics importants de penicil·lina i cefalosporina. Moltes soques amb BLEE sovint també tenen altres resistències clau.

Però fins ara, no se sabia si l’‘E. coli’ resistent als antibiòtics que causa les infeccions del corrent sanguini es detecten a través de la cadena alimentària o si es transmeten de persona a persona.

Per respondre a aquesta pregunta, els científics van seqüenciar els genomes d’‘E. coli’ resistents de múltiples fonts a tot el Regne Unit, incloses les infeccions del corrent sanguini humà, els excrements humans, el clavegueram, el fem i la carn, inclosa la carn de vedella, porc i pollastre, a més de fruites i amanides.

El seu informe revela que les soques resistents als antibiòtics de mostres de sang humana, excrements i clavegueram eren similars entre si. La soca ’ST131’ va dominar entre ESBL-E. coli de tots aquests tipus de mostres humanes. En canvi, soques resistents de carn, principalment pollastre, bestiar i lletada animal van ser en gran manera diferents de les que infectaven els humans i ST131 a penes es va veure, mentre les soques ST23, 117 i ST602 van ser dominants. Això significa que hi va haver poc encreuament d’ESBL- E. coli d’animals a humans.

L’autor principal, el professor David Livermore, de l’Escola de Medicina Norwich de l’UEA, explica que «el bacteri ‘E. coli’ normalment viu a l’intestí de persones i animals sans. La majoria de les varietats són inofensives o causen diarrea breu. «Però també és la causa més comuna d’enverinament de la sang, amb més de 40.000 casos cada any només a Anglaterra. I al voltant del 10 per cent d’aquests casos són causats per soques altament resistents amb BLEE».

Infeccions difícils de tractar

«Les infeccions causades pel bacteri ’ESBL-E. coli’ són difícils de tractar –continua–. I s’estan tornant més comuns tant en la comunitat com als hospitals. Les taxes de mortalitat entre les persones infectades amb aquestes soques de superbacteris són el doble de les persones infectades amb soques que són susceptibles a tractament».

La ‘BLEE-E. coli’ també està molt estesa a la carn de pollastre a la menuda i en els animals d’alimentació, però, fins ara, l’abast de la transmissió d’aquestes fonts als humans ha sigut incert, amb el paper de la cadena alimentària debatut.

El professor Livermore explica que pretenien descobrir com es propaguen aquests superbacteris, i si existeix un encreuament de la cadena alimentària als humans». Així, l’equip va comparar ‘ESBL-E. coli’ de mostres de sang humana infectades amb lesd’excrements humans, aigües residuals, aliments, purins de granges lleteres i animals a cinc regions del Regne Unit: Londres, East Anglia, Nord-Oest d’Anglaterra, Escòcia i Gal·les. «Vam observar més de 20.000 mostres fecals i al voltant del nou per cent van ser positives per a ‘ESBL-E. coli’ a totes les regions, excepte a Londres, on la taxa de transport va ser gairebé el doble, amb un 17 per cent», afegeix l’expert.

«Vam trobar ’ESBL- E.coli’ en el 65 per cent de les mostres de pollastre a la menuda, que van des de poc més del 40 per cent a Escòcia fins a més del 80 per cent al nord-oest d’Anglaterra. Però les soques d’‘E. coli’ resistents, eren gairebé completament diferents de les tipus trobats als excrements humans, les aigües residuals i les infeccions del corrent sanguini –continua–. Només unes quantes mostres de carn de vedella i porc van donar positiu, i no vam detectar ESBL- E. coli en absolut a 400 mostres de fruites i verdures, moltes de les quals van ser importades al Regne Unit».

«En resum, el que mostren els resultats és que existeixen soques d’‘ESBL-E. coli’ adaptades als humans, principalment ST131, que habiten a l’intestí i que ocasionalment, generalment a través d’infeccions urinàries, causen infeccions greus. I hi ha soques animals de ’BLEE-E. coli’. Però hi ha un petit encreuament entre les soques d’humans, pollastres i bestiar. La gran majoria de les soques d’‘ESBL-E. coli’ que causen infeccions en humans no provenen del consum de pollastre o de qualsevol altra cosa a la cadena alimentària», afegeix.

Notícies relacionades

Shôko Barcelona, reconegut internacionalment com a local sostenible

La UE amenaça de suspendre TikTok Lite, que paga per veure vídeos

«Més aviat, i de manera desagradable, la ruta de transmissió més probable per a ‘BLEE-E. coli’ és directament d’humà a humà, amb partícules fecals d’una persona arribant a la boca d’una altra. Necessitem continuar cuinant bé el pollastre i mai manipular alternativament carn crua i amanida. Hi ha molts bacteris importants que enverinen els aliments, inclosos altres soques d’‘E. coli’, que descendeixen a la cadena alimentària. Però aquí, en el cas d’‘ESBL-E. coli’, és molt més important rentar-se les mans després d’anar al lavabo».

«I és particularment important tenir una bona higiene a les llars de cura, ja que la majoria de les infeccions greus per ‘E. coli’ passen entre els ancians», adverteix i professor Neil Woodford, de Public Health England, que afegeix que «per abordar la resistència als antibiòtics, no només necessitem reduir la prescripció inadequada, sinó reduir les infeccions en primer lloc. Per limitar les infeccions greus en el corrent sanguini d’‘E. coli’ resistents als antibiòtics, ha de centrar-se a rentar-se bé les mans i un bon control d’infeccions, així com en el control efectiu de les infeccions del tracte urinari».