Arriba el canvi d'hora d'octubre, que tampoc serà l'últim

Les busques del rellotge s’hauran de retardar de les tres a les dues de la matinada d’aquest diumenge 27 d’octubre com passa cada tardor des de fa 45 anys. I aquesta vegada tampoc serà l’última. La Unió Europea es va plantejar suprimir el canvi d’hora estacional el 2019, però l’hademorat fins al 2021, sempre que els Estats membres ho ratifiquin. Una cosa que no serà fàcil. Alguns s’hi oposen. Portugal fins i tot ja va avançar que continuarà fent córrer les busques dues vegades a l’any, diguin el que diguin les institucions comunitàries.

Espanya segueix en la indefinició després que el comitè de savis nomenat pel Govern central no pogués arribar a cap acord. Els especialistes que van mantenir les actituds més enfrontades al si de la comissió segueixen igual.

Iniciativa boreal

«El debat és culpa dels finlandesos, que van dir formalment a la Unió Europea que no volien fer el canvi d’hora. A ells els és igual el canvi perquè passen de 24 hores de nit per Nadal a 24 hores de dia a l’estiu.  Una hora a dalt o a baix no els afecta, però a nosaltres sí», adverteix Jorge Mira, un dels savis, catedràtic del departament de Física Aplicada de la Universitat de Santiago de Compostel·la.

Aquest expert gallec sosté que «el canvi d’hora el que fa és intentar compassar el nostre rellotge amb la sortida del sol, cosa que per al ritme circadiari de les persones és el més correcte». Al seu dia ja va argumentar que si es decidís adoptar l’hora d’hivern els 365 dies de l’any, a Catalunya hi hauria quatre mesos a l’any que sortiria el sol a les 5 o 6 del matí. Per contra, a l’estiu a Galícia, durant quatre mesos es faria de dia a les 9 o a les 10 del matí. «Pensen que poden ordenar al planeta Terra circular de manera homogènia», lamenta.

Els racionals

A l’altre extrem se situa la Comissió Nacional per a la Racionalització dels Horaris Espanyols (ARHOE), José Luis Casero, que comptava amb un representant entre els savis. Fa anys que l’organització pugna per una racionalització dels horaris que l’homologui amb la resta de països europeus, una cosa que contribuiria a suprimir el canvi horari semestral i mantenir tot l’any el d’hivern. El seu actual president,  José Luis Casero, afirma que «hi ha raons de salut, descans, productivitat i rendiment (laboral i escolar)» de la societat per prendre aquesta decisió, mentre que l’impacte econòmic positiu de l’horari d’estiu «és marginal».

A Casero l’informe final de la comissió d’experts li va semblar «un pamflet, un talla i enganxa de tot» en el que ha dominat «la por de mullar-se» i el «ens quedem com estem». 

Triple divergència

L’informe va concloure que el millor era «no produir cap canvi precipitat als fusos horaris mentre no hi hagi un consens compartit». «L’opinió dels experts sobre el canvi d’hora estacional no és unànime ni concloent. Una part preferiria mantenir el canvi d’hora tal com s’està fent fins ara, una altra optaria per adoptar l’horari fix d’hivern atenent, principalment, criteris de salut i ús d’hores de sol, i també hi ha experts favorables a mantenir fix l’horari d’estiu, tenint en compte un previsible impacte negatiu al sector turístic, que representa entorn d’un 12% del nostre PIB», resumia l’informe. Un embolic, com diria Rajoy.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

Durant el lapse de temps que queda fins al 2021, el comitè va proposar anar «nodrint-nos al llarg d’aquests dos anysd’argumentació prou consolidada i compartida que ens faci optar per una de les vies». Des d’aleshores han passat set mesos i el debat continua encallat en els mateixos termes.

Al setembre 

L’única novetat l’ha aportat un estudi d’un altre físic, José María Martín Olalla, company de treballs de Jorge Mira. Olalla proposa que, en cas de modificar alguna cosa, el canvi tardoral s’hauria d’avançar a finals de setembre. No té sentit, al seu parer, que a l’octubre molts nens vagin a l’escola de nit. Fa anys ja es feia aquest ajustament al setembre. «És molt més equilibrat, sis mesos cada horari», recolza Mira. El debat va pel camí de convertir-se en interminable.