L'Espluga de Francolí: farts del riu brut

La dona no acaba de creure’s que al porxo de la casa del seu veí, un home que viu en una residència, hi hagi un taüt. Quan veu la foto, perquè no pot entrar per comprovar-ho perquè una muntanya de fang l’hi impedeix, es queda gelada. «No crec que sigui seu». No ho és. Resulta que la funerària té un magatzem una mica més amunt i la força del riu s’ha emportat part del gènere. Això és l’Espluga de Francolí el dia en què tot ha canviat, en el qual tot el poble, sense temps per llepar-se les ferides, dona un cop de mà per recuperar el pols després d’una riuada que, com sol passar amb les catàstrofes naturals contemporànies, cap dels grans havia vist abans.

El paisatge recorda molt al que fa un any ja van haver d’afrontar els veïns de Sant Llorenç des Cardassar, a Mallorca, on van perdre la vida 12 persones després d’una tromba impossible que va convertir mig poble en una piscina. Herculis arbres trencats com si fossin bastonets de pa, l’aigua obrint-se pas per tot arreu, sense filtres, sense pietat, però amb molt sediment. Tots els veïns consultats per aquest diari, i no han sigut pocs, coincideixen que la pluja ha sigut excepcional. Res a objectar allà. Però també assenyalen que el calaix del riu era ple de vegetació. «Hi havia un munt de canyes, però quan demanàvem que les traguessin, ens deien que, no que això és un arbret autòcton i no es pot tocar. ¡Doncs mira ara!». La Francisca, que deu tenir no pas menys de 75 anys, es queixa del nul manteniment del cabal i recorda bé l’últim desastre arribat del cel. Va passar el 1994 «però llavors no va ser tan calamitós perquè, tot i que va caure més aigua que ara, es va espaiar durant tot el dia». Dimarts va passar «de cop, com una martellada». 

Allà a l’altre costat del pont hi havia uns safarejos antics que s’havien restaurat recentment. Al costat, una filera d’horts, i fins i tot unes cadires per prendre el sol. També una granja amb animals. A l’altre vessant, un amable passeig de ciment i una zona de jocs infantils. Un parc fluvial de tota la vida, el lloc ideal per al primer petó o per passejar el gos. No queda res, només un pollancre immens, un clàssic de riu la base del qual és plena de troncs que han quedat agafats a les fortes branques, un tractor bolcat i retalls de destrucció per tot arreu. L’aigua va superar el nivell del pont, on l’Espluga dibuixa un lleu revolt cap a l’esquerra. Un gir que ha resultat ser fatal per al poble. 

Un vi exclusiu

Fatal perquè en aquest punt, just al costat del pont, hi havia exposats el celler Rendé Masdéu i el restaurant Gatim, que s’han despertat totalment destrossatsper la violència de l’aigua i tota la munició que arrossegava. Igual que a Mallorca, igual que en la majoria de desastres naturals, el poble s’ha bolcat en la tragèdia i ha fet de l’empatia virtut donant un cop de mà als que més l’han patit. Desenes de persones s’han acostat als casquets del celler per retirar ampolles. Entre els quals hi havia l’Arnau Roig, net del fundador d’aquests vins de la Conca de Barberà. Impossible fer-li cap pregunta que no resultés incòmoda, així que el millor era preguntar-li per la solidaritat de l’Espluga. «És genial, ha vingut molta gent i ens estan ajudant a portar-ho una mica millor». Espera rescatar unes 5.000 ampolles que van sortint plenes de fang gràcies a una cadena humana de veïns, i el preu de les quals, ni que sigui per solidaritat, segur que es dispararà. 

El Joan, el marit de la Francisca, explica que a primera hora s’ha trobat amb Josep Maria Rendé, l’home que va convertir la seva afició pels vins en un negoci familiar. «Els va arribar l’avís de l’alarma i el gendre i el net van anar cap allà. Sort que l’aigua ja passava per sobre de l’edifici, perquè si arriben una mica abans, l’onada els agafa a dins». Després de narrar-li els fets, el cellerer, que sobretot va ser banquer, es va posar a plorar. El mínim que podia fer. L’Arnau diu que els seus pares estan destrossats i ens explica que tant ell com el seu germà (tenen 21 i 18 anys) estan estudiant la idea de seguir amb el llinatge vinícola. «Hem de parlar amb l’assegurança, però volem seguir». Aquest jove aspirant a enginyer agrònom va penjar fa un mes en el seu compte d’Instagram un vídeo en el qual mostrava el mal estat del riu, amb tot el verd que podia ser fatal en cas de riuada. L’acompanyava d’un missatge per a l’ajuntament: «Vergonya». No va obtenir resposta. Fins que la pluja i la crisi climàtica sí que li han donat la rèplica. 

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

Molt pocs estan sense fer res a l’Espluga de Francolí. Com si d’una guerra es tractés, només avis i nens se salven de posar l’espatlla. Ja sigui buidantl’ aigua dels baixos delcarrer de la Font, on el riu va arribar fins als dos metres d’alçada, arruïnant totes les plantes baixes que va trobar al llarg de 100 metres de pujada; netejant les voreres, fent anar maquinària pesant o repartint aigua, galetes o brou casolà. «El poble el fa el poble», defensa una d’aquestes voluntàries, que li nega a un nano un altre gotet de sopa, no sigui que algú es quedi sense. 

A l’altre costat del pont, la Gloria s’ha trobat amb la seva propietat negada. Buida, de fet, perquè l’aigua s’ha emportat el cotxe i els mobles del garatge. «Això era del meu pare, que va morir fa set mesos; per sort no ha vist tot això...». El Josep Maria, veí de Vilanova de Prades, segueix els treballs amb les mans a l’esquena. Ja és gran. La seva frase permet tancar la crònica: «El foc el pares d’una manera o una altra, però aquesta aigua no la pares de cap manera, menys encara si baixa plena de merda».