LA NOVA ADDICCIÓ A ESPANYA
Dos barris de Madrid sumen més sales de joc que tot Catalunya
Una plataforma reivindica a la capital la supressió d'uns locals que «són una plaga» equiparable a l'heroïna dels anys 80
La falta de regulació ha convertit comunitats com la madrilenya i l'andalusa en un paradís per a les empreses del sector
zentauroepp46541084 apuestas191022190205 /
«Fora cases d’apostes dels nostres barris». Aquesta pancarta obria el 6 d’octubre la manifestació convocada a Madrid per una plataforma contra els locals de joc a la ciutat. Els organitzadors denunciaven que aquests establiments s’han convertit en «una plaga», sobretot als barris més populars.
En alguns carrers de Carabanchel, Tetuán, Puente de Vallecas, Usera, Latina i Ciudad Lineal, els locals s’han multiplicat com bolets, fins i tot un al costat de l’altre o al costat d’escoles. A causa de la inexistència de restriccions, a la Comunitat de Madrid hi ha més del triple de locals (378) que a tot Catalunya (127), malgrat tenir un milió d’habitants menys, segons les dades del 2018 facilitades per la patronal del sector. Només Carabanchel i Puente de Vallecas sumen 135 locals, més que a tot Catalunya.
A l’autonomia madrilenya, més de 100 han obert les seves portes en els últims quatre anys, mentre que a Catalunya s’ha registrat una sola alta en el mateix període a causa de la restrictiva llei catalana (entre un saló de joc i un altre hi ha d’haver un quilòmetre de distància).
Astúries i Extremadura tampoc disposen de cap condició. A la resta hi ha diferències molt grans. Les distàncies mínimes entre uns locals i els altres oscil·len entre els 100 i els 800 metres.
Andalusia, al capdavant
La laxitud de la norma d’Andalusia l’ha situat al capdavant amb ni més ni menys que 743 salons d’atzar. El tercer lloc del dubtós rànquing l’ocupa el País Valencià, amb 334, seguit de ben a prop per Múrcia (325).
El Govern està treballant amb les comunitats per intentar trobar un punt de trobada i que s’aprovi una legislació homogènia, però no és fàcil, a causa de les pressions dels sectors empresarials implicats.
Per fer front a les crítiques, la Comunitat de Madrid va aprovar al maig la seva primera regulació, però només establia una distància mínima de 100 metres amb les escoles i donava un termini de 10 anys a les instal·lacions actuals per adaptar-se, una cosa completament insuficient per als seus detractors.
Notícies relacionades«El que volem és molt senzill i concís: ni legislació ni regulació, volem la prohibició total de les cases d’apostes als nostres barris», van reclamar els convocants de la manifestació de Madrid. «Hem vist que hi ha un munt de gent que està tenint problemes, sobretot als barris pobres, on han instal·lat aquesta porqueria perquè la gent s’arruïni», proclamava un dels assistents, que comparava el paper addictiu que té el joc entre els joves amb menys recursos amb el que exercia l’heroïna en els anys 80 del segle passat.
- Patrimoni històric Alerta per la contínua demolició d’estacions de ferrocarril centenàries
- Els excessos de la paternitat Els pares helicòpter aterren a la facultat per protegir els seus fills
- La gestió de la dana Mazón va veure vídeos de les inundacions a El Ventorro i ara sospesa dimitir
- Sistema de salut 70 anys del Vall d’Hebron, el gran hospital públic català
- Amb 150 anys Historiadors i entitats alerten d’una pèrdua «irreparable» per la demolició d’estacions de tren centenàries
- Riscos a la Franja La mort continua present a Gaza malgrat la treva: atacs israelians, tones d’explosius sense detonar i fam
- Anàlisi L’operació sortida de Mazón i la jugada a tres bandes: Catalá, Pérez Llorca i Mompó, en els llocs clau
- Entrevista Francesc-Marc Álvaro (ERC): «Vox ha rehabilitat la figura de Franco»
- Aquests són els pobles als que has d'anar una vegada a la vida
- Magnat de Silicon Valley Larry Ellison, l’oracle de Trump i «amo de tot» que somia controlar TikTok i els mitjans dels EUA
