Els experts exigeixen estendre l'ordre d'allunyament per violència masclista als fills

Fer extensives les ordres d’allunyament de les dones víctimes de violència masclista als seus fills i modificar l’ús que es fa dels punts de trobada familiar, on es reuneixen amb els pares maltractadors, o fins i tot prohibir-ho, són mesures que exigeixen els experts per reforçar la protecció dels menors.

El Govern i les comunitats autònomes han acordat aquesta setmana en la conferència sectorial d’Igualtat revisar com s’utilitzen els punts de trobada familiar en els casos de violència de gènere a fi de protegir els fills de les víctimes de possibles riscos a l’estar en contacte amb l’agressor, i unificar-ne els criteris d’ús als diferents territoris.

No obstant, són diverses les institucions i organitzacions que han demanat que s’actuï abans que els nens hagin d’acudir a aquests centres per veure els seus pares, condemnats per maltractament, això és, que les ordres d’allunyament que dicten els jutges per a les dones víctimes protegeixin de la mateixa manera els seus fills.

El defensor del poble en funcions, Francisco Fernández Marugán, ha reiterat que un «maltractador mai pot ser un bon pare» i que és necessari que se suspengui el règim de visita dels fills quan es dicti un allunyament d’un agressor a la seva mare. La Fundació d’Ajuda a Nens i Adolescents en Risc (ANAR)opina el mateix.

La responsable jurídica del Telèfon ANAR, Sonsoles Bartolomé, ha sol·licitat que quan un jutge atorgui una ordre de protecció a una dona víctima de violència masclista, aquesta ordre automàticament es faci extensible als seus fills.

«Veiem que la violència de gènere es continua perpetuant a través dels fills, ho veiem diàriament, i la seva posició de més vulnerabilitat ens porta a fer aquesta petició», ha destacat Bartolomé. 

La directora de la Fundació Dones, l’advocada Marisa Soleto,també ha defensat que l’aplicació de l’allunyament que s’estipula per a les mares comporti automàticament l’extensió als fills.

«Mentre considerem que els seus fills són víctimes directes d’aquesta violència de gènere, les mesures de protecció que arribin a la mare han de ser extensives de forma automàtica als fills i que no hi hagi cap situació en què cap dona amb protecció hagi de continuar el contacte del maltractador per les visites dels seus fills», ha afirmat.

«Els jutges han interpretat que l’ampliació de les mesures de protecció als menors no és important i ens genera preocupació», ha dit Soleto.

Revisió dels punts de trobada

El baix percentatge de retirada de la custòdia i el règim de visites als homes condemnats per maltractament ha portat a l’increment de l’ús dels punts de trobada familiar com a lloc en què aquests subjectes recullen i veuen els seus fills.

El seu ús, segons el parer de Soleto, hauria de ser «absolutament erradicat en els casos de violència de gènere» perquè suposa un «incompliment flagrant de la protecció dels menors fills de les dones víctimes, que amb la legislació que tenim haurien d’estar molt més protegits».

Un posicionament que comparteix la responsable jurídica del telèfon ANAR, que no veu que tingui sentit que els nens acudeixin a aquests centres si hi ha una ordre de protecció de la mare.

Govern i comunitats autònomes han creat un grup de treball precisament per abordar aquest «tema tan delicat» per analitzar en profunditat l’ús que es fa en l’actualitat d’aquests punts de trobada, que no van néixer per a casos de violència de gènere, sinó per a l’àmbit social.

Estudiar «com s’utilitzen, per a què i quin sentit té si els nens ja estan reconeguts com víctimes de violència que a les mares se’ls posin ordres d’allunyament i als fills i filles, ordres d’acostament», afirmava la directora general d’Igualtat del Principat d’Astúries, Nuria Varela.

El grup de treball revisarà i unificarà «un mínim comú» entre les diferents regions, amb l’objectiu de millorar la seguretat dels nens i també d’evitar que els punts de trobada «es converteixin en rateres perilloses» per a les víctimes que hi porten als seus fills, en paraules de la consellera d’Igualtat de Castella-la Manxa, Blanca Fernández.

Recomanació del Defensor del Poble

L’impuls d’aquesta acció s’ha fet després que el Defensor del Poble recomanés que s’impartissin instruccions perquè aquests punts de trobada «comuniquin qualsevol risc que detectin» a les unitats contra la violència sobre la dona, jutjats i fiscalia.

La vicepresidenta de l’Associació de Dones Juristes Themis, Altamira Gonzalo, ha explicat a Efe que hi ha queixes sobre l’ús d’aquests punts de trobada familiar, que «no és satisfactori».

Gonzalo ha destacat que el personal que en forma part no està especialitzat i que la funció d’aquests centres es limita a «bústia, recepció i entrega de menors».

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

Segons l’experta, aquest tràmit de desplaçament podria evitar-se amb la intervenció de personal de serveis socials que s’encarregués de portar els nens d’un domicili a un altre.

Finalment, Soleto ha exigit que aquests punts de trobada no treballin en la reconstitució de la relació familiar, «una cosa absolutament desaconsellada» en els casos de violència masclista.