CIGARRET ELECTRÒNIC

La Casa Blanca d'Obama va frenar un veto als líquids de vaporeig de sabors i en va ocultar els perills

'Los Angeles Times' revela que el 2016 es van enterrar proves sobre els riscos d'enganxar menors

Sense la cessió als 'lobbies' s'hauria pogut frenar l'epidèmia actual d'addicció juvenil, segons els experts

zentauroepp29105950 tabaco190531174227

zentauroepp29105950 tabaco190531174227 / PHIL NOBLE

4
Es llegeix en minuts
Idoya Noain

Bona part de la feina que durant dècades es va realitzar amb èxit als Estats Units per disminuir el consum de tabac entre menors va quedar reduït a cendres quan van entrar al mercat els cigarrets electrònics i, especialment, els líquids de sabors per vaporejar.

Avui el país viu no només intentant dilucidar exactament les causes de 16 morts i més de 800 casos de malalties vinculades a l’ús d’aquests dispositius, en la gran majoria dels casos per consum de productes de cànnabis, sinó enfrontat a una autèntica «epidèmia» de vaporeig entre adolescents, amb prop de cinc milions d’estudiants de secundària i institut com a usuaris.

 L’Agència Federal del Medicament (FDA per les seves sigles en anglès) estudia ara maneres de combatre la crisi, però també molts miren als orígens. I una reveladora investigació del ‘Los Angeles Times’ apunta a la profunda responsabilitat de la Casa Blanca de Barack Obama, que no només va donar prioritat a lobbistes i representants de negocis sobre les advertències dels seus propis experts, sinó que, a més, després va intentar esborrar les proves de les alertes.

Segons el rotatiu californià, ja el 2015 la FDA va alertar dels riscos d’addicció que presentaven els líquids de sabors i va intentar prohibir-ne la venda. En un esborrany de 575 pàgines es recollien preocupacions que venien d’anys enrere. Per al 2013, per exemple, la principal autoritat mèdica del país va alertar que les tabaqueres estaven utilitzant els sabors per enganxar nens i assegurar-se dècades de consum. L’any següent, el Centre de Control i Prevenció de Malalties va detectar que el vaporeig entre escolars s’havia multiplicat un 800% i en una enquesta de la FDA i els Instituts Nacionals de Salut, més del 80% dels menors explicaven perquè vaporejaven: «Ve en sabors que m’agraden».

Conscient de l’«atractiu» dels sabors i de l’«impacte que poden tenir en la iniciació de joves» en fumar, la FDA, que es preparava per posar els cigarrets electrònics sota la seva jurisdicció, anava a prendre una posició agressiva amb els líquids, donant un termini de 90 dies des de l’entrada en vigor de la norma per retirar del mercat qualsevol d’aquests productes.

Prioritat a lobbistes sobre experts en salut

Àmpliament recolzada per científics i experts en salut pública, la proposta va arribar el 19 d’octubre del 2015 a la Casa Blanca, on el seu estudi va quedar a càrrec de l’Oficina de Gestió i Pressupost. I la investigació del ‘Los Angeles Times’ ha destapat la prioritat que es va donar al 1600 de l’avinguda Pennsilvània als agressius esforços de més de 100 lobbistes de la indústria i representants de negocis, amb els quals, del novembre al febrer, es van mantenir nombroses reunions. Almenys 44 representants de la indústria del tabac es van veure amb l’Administració. En aquell mateix temps es van escoltar set experts en salut pública.

Un dels representants de les companyies va ser Andrew Perraut, que abans havia sigut analista de política de la mateixa Oficina de Gestió i Pressupost i havia ajudat a preparar la regla de la FDA contra la qual precisament estava lluitant. Hi va haver també advocats de l’Administració de Petites Empreses, part del govern d’Obama, que advocaven per donar prioritat als interessos econòmics dels venedors.

Al febrer van acabar les reunions, però quan el 10 de maig del 2016 es va publicar la regla que establia l’autoritat de la FDA per supervisar el cigarret electrònic, que va entrar en vigor aquell agost, no hi havia rastre del veto als líquids de sabors. Tampoc, de 15 pàgines de proves que detallaven el paper que s’esperava que aquests líquids exercissin en l’augment del consum juvenil. Aquestes evidències s’havien substituït per llenguatge que deia que la FDA buscava «més dades sobre el paper dels productes de sabors en la iniciació juvenil».

A partir d’aquell estiu les vendes de Juul, principal empresa del sector, es van disparar i van pujar més de 640% en només un anyAltria, un dels gegants del tabac que havia fet ‘lobby’ contra la regulació, va comprar el 35% de Juul i Perraut va ser nomenat director de política pública de la companyia. El 2017 hi havia 3,6 milions de menors utilitzant cigarrets electrònics. El 2018 n’eren 4,9 milions. Avui més de 10.000 líquids de sabors estan disponibles al mercat.

«Una història d’horror»

Notícies relacionades

Cecilia Muñoz, que va ser encarregada del Consell de Política Nacional d’Obama i segons ‘Los Angeles Times’ es va reunir amb representants de la indústria del tabac i després en privat amb dos senadors, ha defensat en declaracions al diari que en el moment de la decisió «la ciència no era clara» i ha qüestionat que fos raonable «tancar totes aquestes botigues i negocis quan els beneficis i danys eren encara no concloents». Experts com ara Eric Lindblom, que va passar pel centre de productes de tabac de la FDA i ara és a l’Institut de Dret O’Neill de la Universitat de Georgetown, parlen, en canvi, d’«una història d’horror». «És com si s’haguessin mirat els uns als altres i haguessin dit: ‘Si no hem de fer res sobre aquest problema, esborrem qualsevol cosa que suggereixi que ho hauríem d’haver fet’», ha dit.

 «Si tornem enrere amb la màquina del temps aquest va ser el moment en què hauríem pogut tallat de soca-rel aquest desastre», ha declarat també al rotatiu de Los Angeles Desmond Jenson, advocat especialitzat en polítiques de tabac al Public Health Law Center. I Matthew L. Myers, president de la Campanya per a Nens sense Tabac, ha denunciat que «el fracàs a l’hora de prohibir aquests atroços sabors fa més de tres anys, literalment va obrir les portes al que era una eclosió completament prevenible d’addicció juvenil. Hi ha un enllaç de causa directa entre aquest fracàs regulador i la crisi que enfrontem».