Anar al contingut

CONTROVÈRSIA

El Govern rebutja la proposta de la Fiscalia d'instal·lar càmeres de vigilància en centres escolars

Isabel Celaá qualifica la mesura d'«un Gran Germà permanent» que, a més, «no solucionaria» el problema dels abusos sexuals comesos per menors

Olga Pereda

El Govern rebutja la proposta de la Fiscalia d'instal·lar càmeres de vigilància en centres escolars

RICARD FADRIQUE

El Govern ha mostrat el seu rebuig a la proposta de la Fiscalia General de l’Estat d’instal·lar càmeres de vigilància en certs espais escolars, com aules i despatxos, amb l’objectiu de combatre el creixent nombre d’abusos sexuals comesos per menors.

En declaracions a Onda Cero, la ministra d’Educació i Formació Professional en funcions, Isabel Celaá, ha utilitzat la diplomàcia assegurant que totes les propostes «poden ser debatudes». Però tot seguit ha afegit que el suggeriment de la Fiscalia és «una mesura absolutament forta», una espècie de «Gran Germà permanent» que, a més, no valdria per a gran cosa ja que «no és precisament a les aules on es produeixen aquestes agressions».

En la mateixa línia, el secretari d’Estat d’Educació en funcions, Alejandro Tiana, ha comparat el suggeriment dels fiscals amb mesures com la instal·lació de detectors de metalls a l’entrada dels instituts als EUA per acabar amb les armes de foc, una cosa que, segons la seva opinió, pateix d’un enfocament educativament adequat. El número dos del ministeri també ha deixat clar que posar càmeres de forma indiscriminada als centres escolars no soluciona el greu problema de les violacions comeses per menors, que en un any han augmentat en un 43%.

Tiana ha fet aquestes declaracions durant la presentació de l’informe anual educatiu de l’OCDE (Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic), que, en aquesta ocasió se centra en els nivells d’estudi, l’accés al mercat laboral i la bretxa salarial.

Informe de l’OCDE

Una de les principals conclusions de l’informe és que els estudiants que es graduen a Espanya en Educació Secundària (ESO) han augmentat de forma considerable en els últims anys fins a aconseguir el 81%, un índex que segueix per sota de la mitjana dels 36 països membres de l’OCDE, però que es va acostant bastant (86%). El 2005, els alumnes que superaven l’ESO a Espanya era del 56%. 

Obtenir un títol d’ESO és requisit necessari per accedir al mercat laboral. D’aquí la importància de la dada que dona l’estudi. El 87% dels nois i noies d’entre 15 i 19 anys estan estudiant algun curs de l’ESO. El percentatge se situa entre la mitjana de l’OCDE (84%) i dels 23 dels 28 països de la Unió Europea que formen part de l’OCDE (88%). La taxa d’escolarització va augmentar en 5 punts percentuals en el període 2010-17, mentre que els percentatges internacionals es van mantenir estables.

Formació Professional

El que continua tenint menys força a Espanya és la Formació Professional, cursos d’especialització a què el Govern socialista ha volgut donar un impuls extraordinari en l’última legislatura de la mà de la ministra d’Educació i Formació Professional, Isabel Celaá, que ha emprès una lluita personal per tornar a l’FP el prestigi que un dia va perdre. L’estudi de l’OCDE confirma que només el 33% dels graduats en ESO obtenen una titulació d’FP, mentre que la mitjana de l’OCDE és del 40%. Respecte a les titulacions d’FP amb prou feines hi ha diferències entre homes i dones. Això sí, l’àmbit de l’administració d’empreses o dret (62%) i salut i serveis socials (77%) està dominat per estudiants dones.

L’informe de l’OCDE recorda que l’educació universitària té un fort impacte positiu en els llocs de treball. El 44% de la població entre 25 i 34 anys ha completat una carrera. La dada és pràcticament idèntica al dels 23 països de la UE que són membres de l’OCDE (43%). Aquests estudiants tenen, de mitjana, 20 anys, davant els 22 de l’OCDE. El 24% dels estudiants que van iniciar estudis universitaris es van matricular en ciències, enginyeria o matemàtiques mentre que el 22% van apostar per dret i administració d’empreses.

Aconseguir un títol universitari suposa molts avantatges de cara a l’àmbit laboral i salarial. A Espanya, els adults d’entre 25 i 64 anys que tenen estudis universitaris guanyen un 57% més que els graduats en ESO. El risc d’estar a l’atur baixa amb el nivell d’educació. La taxa d’atur entre els adults amb estudis inferiors a l’ESO arriba al 21%, en comparació amb el 14% dels que sí que van superar l’eduació secundària i del 8% que va aconseguir un títol universitari. Aquestes taxes d’atur són, no obstant, molt superiors a les de la mitjana de l’OCDE. En tot cas, el nivell d’educació «protegeix» també davant l’atur de llarga durada: el 40% dels aturats amb estudis universitaris no han trobat feina durant un any o més davant el 48% dels que no es van graduar en la segona etapa de la secundària (batxillerat).

Bretxa salarial

L’estudi confirma l’existència de la bretxa salarial entre homes i dones. Cada vegada hi ha més dones amb títol universitari (50% a la franja d’edat de 25 a 34 anys, davant el 38% dels homes). No obstant, els homes amb estudis universitaris presenten taxes d’ocupació més altes que les dones: 81% davant 76%. A tots els països de l’OCDE les dones guanyen menys que els homes, però la bretxa salarial és menor a Espanya. Les espanyoles amb estudis universitaris i amb una edat compresa entre els 25 i 64 anys es queden en el 82% (en lloc d’arribar al 100%) de les retribucions dels seus companys homes davant el 75% observat a la mitjana de països de l’OCDE.

Finalment, l’informe de l’OCDE destaca un aspecte de què ja s’ha parlat en anteriors edicions: l’alt nivell d’escolarització que hi ha a Espanya respecte als nens i nenes més petits. De 3 a 5 anys (infantil, una etapa que no és obligatòria) l’escolarització és gairebé universal: 97% davant el 87% de mitjana de l’OCDE.