la fossa de la mariannes del circ
El primer empassa-sabres amb DO ibèrica
Espanya ingressa per primera vegada amb Jaime Oms en la minúscula germandat mundial de la disciplina més extrema del faquirisme
120819 fakirtesta 16 9 elperiodico /
Després de més de dos anys de nàusees, espasmes i molta angoixa, Espanya té per fi, de forma convenientment acreditada, el seu primer empassa-sabres, disciplina extrema que, si la qüestió a debat fos una altra, es podria dir que és l’Everest dels faquirs, però vist en què consisteix, serà millor afirmar que és la fossa de les Mariannes de les arts escèniques. Ho ha aconseguit Jaime Oms, àlies Fakir Testa, amb una espasa de 43 centímetres de fulla, més que suficient, perquè l’Associació Internacional d’Empassa-Sabres (sí, lectors, existeix) n’exigeix un mínim de 38. És d’acer de Terol. De moment, potser perquè costa agafar-li afecte a una cosa que t’ha fet patir, no li ha posat nom. Quan ho faci, que no sigui, per exemple, ‘Excalibur’, perquè en aquest espectacle és bàsic ‘desclavar’ l’espasa. Des que es duu a terme un còmput més o menys exacte d’incidents amb empassa-sabres, des de finals del segle XIX, un d’aquests artistes ha mort o patit ferides irreversibles cada cinc anys.
La seva primera espasa, d’acer de Terol, encara no té nom, i millor que eviti ‘Excalibur’, perquè és important que hi entri, però també ho és que en surti
L’escriptor Enric H. March, font sempre fiable quan se submergeix en una història, té previst entrar a la impremta pròximament un nou llibre, un profund busseig en els espectacles locals de barraca i fira, i reconeix que efectivament Oms potser és el primer empassa-sabres ibèric, perquè tot i que és cert que s’explica que el faquir Molist també va aconseguir aquesta gesta, no està documentat enlloc que fos així. Molist era un tipus únic, que saltava lligat a un gibrell en flames sense cap altra protecció que un banyador que no li tapava ni el melic, un faquir de traca, però sembla que no s’empassava espases. També s’explica que al barri de la Bordeta un tal Serinell es guanyava unes pessetes als bars amb aquest número colpidor, però un altre cop l’absència de proves convida a desconfiar-ne.
Murray Molloy
Total, que sembla que sí, que Testa, que encara no ha presentat en públic la seva nova habilitat, però que l’ha mostrat tres vegades a l’estudi de gravació d’EL PERIÓDICO, és el primer empassa-sabres amb denominació d’origen de la Península, Portugal inclòs. És cert que a Múrcia viu Murray Molloy, veí de Barcelona fins que les autoritats municipals es van posar molt perepunyetes amb els espectacles de carrer,un mestre consumat d’aquesta especialitat, però ell en realitat és irlandès, o sigui, que prové d’una cultura capaç d’empassar-se l’Ulisses de James Joyce com a obra cabdal de la seva literatura, cosa que no treu mèrit al que fa, però és estranger i per això no compta.
Fakir Testa i la seva fulla de 43 centímetres, empunyadura al marge /
Medicina i empassa-sabres
“Això ha sigut una història de fracassos”, explica Oms, amb la fulla de l’espasa encara humida, fins i tot pot ser que amb unes gotes de suc gàstric a la punta. No és un detall dit a l’atzar, escrit aquí per incomodar el lector, sinó que té la seva raó de ser. El doctor Edward Stevens ha passat a la història com el primer científic que va ser capaç d’aïllar els sucs gàstrics el 1777, i ho va aconseguir, cosa que mai va amagar en les seves conferències, gràcies a la inestimable ajuda d’un empassa-sabres. Aquest és un ofici que ve de molt lluny, d’orient, i de fa uns 4.000 anys, segons assegura l’associació mundial que agrupa els poc més de 100 practicants que hi ha a tot el món.
Es triga de 2 a 10 anys a dominar la tècnica, en què un dels reptes és prendre el control de músculs de reacció involuntària
Tots ells, se suposa, han hagut de transitar per aquest camí de fracassos descoratjador a què fa referència Oms, que fa dos anys amb prou feines s’atrevia ambla primera gran prova, el pas de l’esfínter esofàgic superior, un múscul que reacciona de forma involuntària. Aprendre a dominar-lo és tot una fita, però això col·loca a un sol a l’altura de Linda Lovelace. Més avall hi ha l’esfínter esofàgic inferior.
Notícies relacionadesEl més comú és trigar entre 2 i 10 anys per salvar tots els obstaclesi conèixer els secrets d’aquest ofici autodidacte. Allò de ser empassa-sabres és tan estrany que, tot i que sembli increïble, no hi ha tutorials a Youtube, havent-n’hi com n’hi ha de gairebé tot. El millor és no intentar-ho, i si aquesta no és la sàvia decisió que es pren, convé recordar els errors perpetrats per grans artistes antecessors que, emborratxats per la fama, van cometre funestos errors, com dedicar una reverència al públic per agrair l’aplaudiment.
Jaime Oms, o, si es prefereix, el Fakir Testa, ja ha deixat enrere tot això. Sospesa incloure el número de l’espasa en la pròxima edició del Festival l’Arlequí de Mollet, a finals de mes. Serà la seva estrena en públic. La seva tècnica encara no és la del moldauAlex Magala, l’audició del qual a la versió britànica de Got Talent s’haurien d’abstenir de veure les ànimes sensibles. Deixa el públic tan bocabadat que gairebé es podria dir que el deixa a punt per empassar-se una primera espasa. Oms tampoc és encara la llegendària Edith Clifford, admirada per Houdini, empassa-sabres en veritable plural, ja que engolia fins a tres fulles simultàniament i, si era una de sola, de 60 centímetres. Però, ¡què caram!, és d’aquí i és el primer. Salut, Testa.
