COMMEMORACIÓ

Elcano, la primera gesta global

Un grup de voluntaris emulen, 500 anys després, la gesta del navegant basc que va debutar a donar la volta al món

El projecte inclou activitats culturals a cada port d'arribada i un estudi sobre la contaminació dels oceans

zentauroepp49368468 grafand9760  sevilla  08 08 2019   el presidente de los amig190808182015

zentauroepp49368468 grafand9760 sevilla 08 08 2019 el presidente de los amig190808182015 / Raul Caro

2
Es llegeix en minuts
Julia Camacho
Julia Camacho

Periodista

ver +

“Hem descobert tota la rodonesa del món”.Amb aquestes paraules, adreçades a l’emperador Carles V tot just desembarcar el 1522, el marí basc Juan Sebastián Elcano va donar notícia de la gesta que estava destinada a canviar la percepció del món conegut fins aleshores. Cinc-cents anys després, un grup de voluntaris es prepara per emular aquesta expedició ireivindicar el paper d’Espanya en una fita que va obrir el camí de la globalització. “L’aportació a la modernització del món va ser tremenda”, explica José Solá, president de l’associació Amigos de los Grandes Navegantes y Exploradores Españoles (Agnyee) i ‘alma mater’ del projecte.

“El viatge d’Elcano va permetre transformar els oceans en autopistes d’intercanvi d’informació i productes comercials”, rememora; “els mars que fins aleshores separaven van començar a unir”, afegeix. Per a Solá, “encara avui no hi ha consciència profunda del que va suposar” l’expedició, a la qual atorga una repercussió més gran que, per exemple, l’arribada a la Lluna. Per això, va ser fàcil que, quan aquest grup de “jubilats apassionats pel mar i la història” va muntar l’associació fa tres anys, escollís la gesta d’Elcano com a projecte en què embarcar-se. El pròxim dissabte, 10 d’agost, aquest somni es farà realitat quan el 'Pros', un veler de 21 metres d’eslora, salpi de Sevilla per seguir l’empremta de la nau 'Victoria', l’única de les tres embarcacions que va tornar de l’expedició que van encapçalar el portuguès Fernando de Magallanes i el basc Elcano per obrir una nova ruta de les espèciescap a les Moluques (Indonèsia).

A bord aniran set dels 120 voluntaris que, amb una certa dosi de bogeria, s’han anat afegint al projecte durant aquests tres anys i que s’aniran rellevant. Entre la tripulació, formada per dones i homes de diferents edats, hi ha perfils de tot tipus, des d’un almirall de l’Armada fins a un bomber, passant per estudiants ol’exministre socialista Juan Manuel Eguiagaray. El 'Pros' anirà fins al Brasil i l’Argentina, creuaràl’estret de Magallanesi s’encaminarà pelPacífic cap a la Polinèsia francesa, les Filipines i Indonèsia; d’allà, per l’Índic, a Sud-àfrica, i de nou a l’Atlàntic, Cap Verd. Hi ha algunes variacions sobre la ruta inicial, més enllà de les que permeten eludir els tifons gràcies a la tecnologia actual. Així, la nau s’acostarà a les Galápagos per commemorar el seu descobriment pel frare sorià Tomás de Berlanga.

José Solá, president de l’associació Amigos de los Grandes Navegantes y Exploradores Españoles, al costat del timó del 'Pros'. / Raúl Caro (Efe)

El 6 de setembre del 2022

Notícies relacionades

Els organitzadors no oculten que viuran moments difícils, no només climàtics. Temen trobar pirateso la rebuda en alguns punts, com les Filipines, parada ineludible, perquè allà va morir Magallanes, però el seu president,Rodrigo Duterte, renega de l’empremta espanyola i, fins i tot, vol canviar el nom al país. L’expedició tornarà, tal com va fer Elcano juntament amb 16 supervivents més dels 230 que van partir, el 6 de setembre del 2022.

L’objectiu no és només donar la volta al món, sinó “transmetre una imatge d’Espanya moderna, oberta i solidària”,indica Solá. També, concedeix, revertir el relat estès en els últims temps en el qual “els espanyols passem de ser descobridors a exterminadors”. En coordinació amb l’Agència Espanyola de Cooperació, hi haurà activitats culturals als ports d’arribada i, fins i tot, participaran amb l’Institut Oceanogràfic Espanyol en l’estudi delsmicroplàstics que contaminen els mars. Malgrat això, el projecte és sufragat gairebé a pulmó pels membres d’Agnyee, que lamenta la resposta “decebedora” de la societat i les administracions públiques, que amb prou feines cobreixen el 30% del pressupost.

Temes:

Andalusia