L'ONU demana menjar menys carn contra la crisi climàtica

Encara que se suprimeixin totalment les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle provinents de la indústria i el transport, no es podrà frenar la crisi climàtica ni garantir la seguretat alimentària si no es modifiquen els usos de la terra i els hàbits dietètics. Per aconseguir aquests objectius, és necessari augmentar la massa forestal, acabar amb el malbaratament alimentari i reduir l’espai dedicat a la ramaderia, cosa que implica minimitzar el consum de carn, segons el Grup Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC, la seva sigla en anglès), el grup de científics que assessoren l’ONU sobre l’escalfament global.

L’informe, encarregat per les Nacions Unides el 2016, s’ha presentat aquest dijous a Ginebra (Suïssa) després que l’esborrany elaborat per 103 científics de 52 països, entre ells tres espanyols, hagi sigut aprovat amb modificacions per les delegacions de 198 estats membres després de cinc dies de discussions. Els debats han sigut tan intensos que l’última sessió per tancar el document s’ha allargat durant 28 hores ininterrompudes.  

El 70% de la terra 

La versió final destaca que el creixement exponencial de la població mundial i els canvis en els patrons de consum han causat unes taxes sense precedents d’ús de la terra i de l’aigua. El 70% del consum d’aigua dolça es destina a l’agricultura i un percentatge similar de la superfície terrestre lliure de gel està afectada per l’ús humà. Des de mitjans del segle passat, el consum per càpita de greixos vegetals, carns i calories s’ha disparat, recorda el text.

Aquest tipus d’activitats van representar en el període 2007-2016 el 23% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, gairebé una quarta part. Si s’hi inclouen les activitats prèvies i posteriors al sistema alimentari, el percentatge es dispara fins al 37%. Els fertilitzants en l’agricultura i el metà i l’òxid de nitrogen associats al bestiar són els principals focus de contaminació. “És una tempesta perfecta. Terra limitada, una població en expansió i tot embolicat en una sufocant manta d’emergència climàtica”, ha comentat Dave Reay, professor de gestió de carboni de la Universitat d’Edimburg, al comentar l’informe.

Plantes i grans

El document demana de manera implícita consumir menys carn quan recomana potenciar l’alimentació a base de plantes, com grans grossos, llegums, fruites, vegetals, i també per “aliments d’origen animal” però associats a sistemes productius “resilients, sostenibles i baixos en emissions de gasos amb efecte d’hivernacle”. Aquest canvi en els patrons de consum podria alliberar d’aquí al 2050 diversos milions de quilòmetres quadrats de terra i reduir fins a vuit milions de gigatones de diòxid de carboni anuals, l’equivalent a tots els gasos emesos per Espanya els últims 20 anys.

«Retardar l’acció podria donar lloc a alguns impactes irreversibles en alguns ecosistemes», fet que, al seu torn, generaria gasos amb efecte d’hivernacle que escalfarien encara més el planeta, adverteixen els científics. Les ràpides accions d’adaptació i mitigació climàtiques alineades amb la gestió sostenible de la terra, i el desenvolupament sostenible, podrien reduir el risc per a milions de persones exposades a fenòmens extrems del clima, desertificació, degradació de la terra i inseguretat alimentària”, afegeixen. 

La seguretat alimentària, en risc

L’IPCC ressalta que el canvi climàtic ja està tenint impactes en la «seguretat alimentària», perquè estan canviant els patrons de precipitació i augmentant la freqüència i intensitat de fenòmens extrems que fan malbé els cultius. I les projeccions no són bones: «Es preveu que la freqüència i la intensitat de les sequeres augmentin particularment a la regió mediterrània i a l’Àfrica meridional».

Però els impactes es pronostiquen per a tot el planeta: a l’Àsia i l’Àfrica hi haurà més persones sotmeses a la desertització; a Amèrica, el Mediterrani, el sud de l’Àfrica i Àsia central es preveuen més incendis forestals; en els tròpics i subtròpics caurà el rendiment dels cultius...A més, aquestes conseqüències, que poden incrementar les migracions associades a factors mediambientals, seran més grans a mesura que augmenti l’escalfament.

Al capítol de propostes, a més del canvi d’hàbits alimentaris, l’IPCC demana acabar amb el malbaratament alimentari. D’acord amb l’informe, es malgasta entre un 25 i un 30% del menjar que es produeix al planeta, per la qual cosa combatre aquest problema pot rebaixar les pressions per reduir boscos i augmentar el terra agrícola, contribuint així a una reducció de les emissions de CO2.

La conservació primer

Els científics destaquen que hi ha accions que tenen “impactes immediats” positius, com la conservació d’ecosistemes en torberes, aiguamolls, prades, manglars i boscos, que guarden enormes, quantitats de gasos amb efecte d’hivernacle que s’alliberen quan es destrueixen i contribueixen més a l’escalfament. Altres intervencions, com ara la reforestació, reconeixen, necessiten dècades per ser efectives.

També es proposa reprendre pràctiques agrícoles, ramaderes i silvícoles de les poblacions indígenes tradicionals, ja que segons el document “la seva experiència pot contribuir als desafiaments que presenten el canvi climàtic, la seguretat alimentària, la conservació de la biodiversitat i el combat de la desertització”.

L’informe es publica després d’unes excepcionals onades de calor que van convertir el juliol passat en el mes més càlid de la història des que existeixen registres. L’anterior document publicat per l’IPCC va tenir un impacte enorme a l’advertir que es necessiten accions urgents en la reducció global d’emissions per limitar l’augment de temperatures a menys de 2ºC, com estableixl’Acord de París, així com per evitar perjudicis irreversibles. Després d’aquest segon informe, que serà clau en la cimera del clima que tindrà lloc a Xile al desembre, l’IPCC n’ha d’entregar aviat un tercer sobre l’impacte de l’escalfament global als oceans. 

Teresa Ribera advoca per actuacions urgents

Notícies relacionades

Batalla a Alemanya pels impostos a la carn

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

En vista del dictamen, la ministra en funcions per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, va considerar necessari «introduir canvis en la vida quotidiana» i «en l’actuació de les administracions».  “La comunitat científica internacional llança un clar missatge d’urgència: és necessari garantir, a curt termini, un ús sostenible de la terra. El nostre país no pot ser aliè a aquest ineludible procés de transformació, ja que som un país vulnerable al canvi climàtic i als seus fenòmens associats», va assenyalar en un clar missatge de suport.

Les oenagés ecologistes han demanat “contundència” a les administracions i als polítics per “transformar el sistema alimentari”. El responsable de Clima i Energia de SEU/Bird Life, David Howell, considera essencial que les institucions polítiques “abordin el repte de manera contundent i coordinada”.