Catalunya guanya 80.000 immigrants en un any, milers d'ells sense papers

La immigració continua creixent a Catalunya per tercer any consecutiu després de la crisi. En el 2018, la diferència de sortides i arribades va donar com a resultat un increment de 80.000 persones d’origen estranger, segons les dades oficials del padró municipal que ha donat a conèixer aquest dimecres en roda de premsa el secretari de Migracions del Govern, Oriol Amorós. Són cinc vegades més forans que en el 2016, quan la migració va tornar a despuntar, i el doble que en el 2017, tot i que molts no tenen papers. Les dades d’aquest 2019 són encara provisionals, però auguren també una tendència alcista, segons els responsables de la Generalitat.

L’any passat van arribar 140.000 estrangers a Catalunya i se’n van anar 60.000 persones. El problema que afecta centenars d’aquests migrants és que molts estan en situació irregular. No tenen permisos per residir ni per treballar legalment. “És una cosa molt greu, no pot ser que aquestes persones que estan en edat de treballar hagin d’acabar sobrevivint en l’economia submergida”, ha lamentat Amorós.

El secretari de Migracions ha criticat tant Espanya com la resta de països de la Unió Europea per treballar amb una hipòtesi que qualifica de fals perquè “l’escenari de migracions zero no existeix”. La situació de vulnerabilitat dels immigrants es nota quan s’observen els seus sous. De mitjana, una dona immigrant cobra la meitat que un home espanyol.

El Marroc continua sent el principal país d’origen dels migrants a Catalunya, amb 226.390 persones empadronades. És, de fet, una de les nacionalitats on les persones sense papers tornen a despuntar lleugerament comparades amb l’any anterior. En segon lloc hi ha les persones romaneses (103.388) i italianes (63.828), que com tots els residents a la UE sí que tenen permisos de treball i residència.

El Govern ha detectat una important presència de persones en situació irregular són les que arriben d’Hondures. Una de cada tres són dones i sense papers. “Algunes venen amb els fills, fugint per les situacions de violència que hi ha al país”, ha explicat Amorós. Si bé els homes opten per emigrar a Amèrica, elles proven d’arribar a Barcelona amb avió. Aquest any han sigut 41.722 les persones hondurenyes nouvingudes a Catalunya. Gairebé el doble que el 2016. Un altre col·lectiu que continua creixent, i que té un marge de persones sense papers, és el dels originaris del Pakistan.

Els refugiats es dupliquen

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

En els primers sis mesos d’aquest any hi ha hagut 7.000 persones que han demanat asil a Catalunya. Són gairebé les mateixos que tot el 2018, quan ho van fer 7.800 persones, i 14 vegades més si comparem amb el 2013. La majoria provenen de Llatinoamèrica, especialment Veneçuela (35%) i Colòmbia (21,9%). Amorós ha tornat a reclamar a l’Estat que transfereixi la competència de refugi a la Generalitat, tal com va indicar el Tribunal Suprem en diverses sentències. En aquests moments hi ha 3.482 places per acollir refugiats a Catalunya.

Si bé no tots demanen allotjament, aquesta dada està molt per sota de les persones sol·licitadores d’asil que hi ha a la comunitat. De les que ara hi ha, gairebé un miler pertanyen a la Generalitat.