La taxa de pobresa a Catalunya bat el rècord dels últims 15 anys

Un any més, la taxa de risc de pobresa creix a Catalunya fins a situar-se a un màxim històric. El 21,3% de la població està en risc d’exclusió social, segons l’Enquesta de Condicions de Vida del 2018, que ha publicat avui l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). És la pitjor dada, percentual, des del 2004, any en què arriben els registres. La vulnerabilitat econòmica creix entre la població de més de 65 anys, les dones i els immigrants. La pobresa infantil es manté estable (baixa un 0,5) i continua afectant gairebé un terç dels menors.

Es considera pobre a Catalunya tot aquell que disposi de 915 euros o menys al mes. Un límit major que en altres ocasions. En aquesta situació es troben un de cada cinc catalans. En concret, la dada és del 21,3%, superior a tots els càlculs des del 2004. Pitjor que el 20% del 2017 i que el 20,8% del 2010. Escandalós, si es compara amb el 16,6% del 2008. I és que una de les xifres que destaca d’aquesta estadística és que, per primera vegada, més de la meitat de catalans (el 52,7%) manifesten molta o una certa dificultat per arribar a final de mes.

Una de cada quatre àvies és pobra

Per edats, els nens de menys de 16 anys continuen sent el col·lectiu que més pateix la pobresa. El 28% d’ells són pobres. No obstant, entre els que més creix és entre les persones de més de 65 anys. Si l’any passat el 15,5% d’avis estaven en risc d’exclusió, ara ja són el 19,2%. I entre les dones de la tercera edat la pobresa ja n’afecta una de cada quatre. 

Les famílies monoparentals i les persones immigrants continuen copant el gruix de l’exclusió social. Si l’any passat un terç de les famílies amb fills sostingudes per un adult ja estava en risc d’exclusió social, ara les dades pugen fins al 43%. En general, una de cada quatre famílies amb fills es troba també sota aquest risc. En relació amb els orígens, les dades continuen creixent de manera alarmant. Gairebé la meitat dels immigrants estan en l’exclusió social (48%) i entre els nascuts aquí afecta el 16%.

Pobresa amb rostre de dona

Si comparem per gèneres, les dones pateixen molta més pobresa que els homes. Un 24%, davant un 18%. Respecte a l’any passat, entre elles puja tres punts, mentre que entre ells en baixa un. La pobresa severa també creix i passa del 5 al 6,5%. I gairebé un terç de les famílies catalanes manifesten no poder anar de vacances ni assumir imprevistos de 700 euros. 

Puntuant des del 0, de plena igualtat de classes, fins al 10, de màxima desigualtat, Catalunya treu un tres. Però els que més rics tenen quintupliquen en ingressos els més pobres. Creix, per cert, el percentatge de persones que no poden pagar les seves necessitats bàsiques. Qui no pot mantenir la seva casa a una temperatura adequada passa del 6,3% al 8,8% i qui no pot menjar carn ni peix passa del 2% al 4% de la població.

El Tercer Sector demana accions immediates

Notícies relacionades

Rushdie, la llibertat d’expressió i ‘abril’

Va aixecar el cap

Vistos aquests resultats, la Taula d’Entitats del Tercer Sector demana fer un ple monogràfic de pobresa al Parlament. “Les dades evidencien la gravetat de la situació; la lluita contra la pobresa ha de ser en el centre de l’acció de la Generalitat", ha demanat la presidenta de l’entitat, Francina Alzina. Reclama que els polítics abordin amb "respostes immediates i efectives" el fenomen dels treballadors pobres, la feminització de la pobresa i l’elevat preu del lloguer. Entre altres coses, "accelerant" el desplegament de l’anomenada Renda Garantida, prestació de la Generalitat per a les persones que no tenen ingressos.

També Save the Children ha demanat mesures urgents. En el seu cas, reclama actuacions específiques amb les famílies monoparentals."Les mares soles han de fer l’impossible per fer front a les responsabilitats de la llar, amb moltes dificultats per a conciliar vida familiar i laboral. En el seu cas, les polítiques d’ocupació no són suficients si no van acompanyades de mesures socials", assegura l’entitat. Demana equiparar el seu estatus al que tenen les famílies nombroses, per exemple amb bonificacions a la Seguretat Social, deducció de l’IRPF o una veloç aplicació de la Renda Garantida.