Un estiu de més calor i menys platja

L’estiu va per generacions. Els nens obren gairebé tres mesos de bogeria. Comencen bé, amb la disciplina escolar encara fresca, però acaben martellejant el llindar de la paciència paterna. Els joves viuen els seus primers viatges, amb tren, o amb un cotxe compartit, descobrint Catalunya, Espanya, o qui sap si Europa. Els adults que tenen la sort de treballar comptaran els dies per anar-se’n de vacances. Les platges s’ompliran de locals i forans, brandint el seu segell de qualitat d’aigua “excel·lent” a pràcticament tot el litoral, al 99% dels sorrals. A la muntanya hi aniran els llestos, els que fugen de les hordes. Gelats, piscines, orxates, para-sols, crema solar, passejos i bicicletes. I petards. Perquè tot comença la nit del 23 de juny amb la revetlla de Sant Joan, quan tota precaució és poca. Aquest any, el seguirà a més una onada de calor que comença en el pitjor moment possible, en l’albor de l’estiu, minant la humitat i multiplicant el risc d’incendis.

Diu l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) que els termòmetres pujaran el juliol i l’agost una mica més del previsible. Entorn del mig grau. És el que es podria esperar després de la primavera més càlida del segle XXI, segons dades de la mateixa Aemet. Això suposaria un estiu molt semblant al del 2018 respecte a temperatures. L’any passat van ser 0,6 els graus per sobre de la mitjana del període de referència (1981-2010), tot i que el mercuri va oscil·lar per sota del sufocant trienni 2015-2017. Aquestes són les previsions, però el que ja pot donar-se per segur és l’onada de calor  que arribarà després de la nit més llarga de l’any, amb temperatures, a l’interior de Catalunya, d’entre 35 i 38 graus. Com de costum, es tractarà d’una bossa d’aire procedent del nord de l’Àfrica.

Xavier Castro, tècnic de prevenció d’incendis del Departament d’Agricultura, no amaga el seu pessimisme. “El missatge és de franca preocupació, ja que començar l’estiu amb una onada de calor tan prolongada, de set dies o més, és el pitjor que podia passar-nos”. La part bona és que s’ha avançat molt en matèria de prevenció i extinció. També la societat, potser a base de cops, com el patit per la mort de cinc bombers a Horta de Sant Joan el juliol del 2009, ha pres més consciència. Però això no treu que aquesta canícula pot ser catastròfica per a la temporada. Per dues raons. “La humitat del bosc baixarà en picat i les plantes, per mantenir el màxim d’aigua possible, començaran a expulsar fulles”. Aquest sobrant natural és un autèntic caramel per als incendis. Per alguna cosa les barbacoes solen encendre’s amb fulles seques. 

En el que portem d’any jas’han cremat 588 hectàrees, gairebé el triple que en tot l’any passat (202). Té trampa, ja que el 2018 va ser el que menys focs va registrar en els últims 15 anys. Castro recorda que només el 10% dels incendis s’originen per causes naturals, per això s’atreveix a convidar la ciutadania a evitar els boscos durant la pròxima setmana. “Si sumem l’onada de calor amb el fet que quedaran molts petards per tirar, sens dubte seran uns dies d’un risc extraordinari”. Tot i així, fa lliscar una mica d’optimisme: “Hem aconseguit reduir els incendis en els mesos d’estiu, i ho hem fet en situacions desfavorables”.

Per allò de comparar, a tall de context, a Barcelona, segons l’anuari municipal de 1918, la temperatura mitjana de la ciutat l’agost d’aquell any va ser de 24 graus. L’observatori estava llavors a la Universitat de Barcelona. El mateix mes, 100 anys després, i segons els mesuraments realitzats a l’estació del Raval, la mitjana va ser de 27,1 graus. Si prenem com referència la temperatura mitja màxima, el 1918 va ser de 29 graus i l’any passat, de 30,3º. En la temperatura mínima mitjana, la diferència és encara més gran: de 18,6 a 24,4 graus. També existeix un bon tram quant a la màxima detectada (de 33,5 a 36,9). Resulta curiós comprovar com aquest document històric defineix el clima estiuenc de llavors: "Entrada la nit dels dies 5 i 22 d’agost, fortes tempestes elèctriques. Durant l’últim dia esmentat, algunes calamarsades. Es van repetir durant la nit".

Banderes blaves, aigües cristal·lines 

Tot el que tingui ocasió podrà alleujar la calor en alguna de les platges catalanes.L’Associació d’Educació Ambiental i del Consumidor (ADEAC-FEE) ha atorgat aquest any 97 banderes blaves a sengles sorrals del litoral de Catalunya. Han caigut de la llista la platja de la Kalima (Caldes d’Estrac), Aiguadolç i Terramar (Sitges), Les Gavines (Cubelles) i la del Coco (Badalona). Per contra, en la llista ha aconseguit colar-se la de la Barceloneta. Nova Icària, també a Barcelona, la va perdre l’any passat a conseqüència de les fortes pluges, però no l’ha pogut recuperar. Per demarcacions, la zona més afavorida és Tarragona (32), seguida de Girona (28), Barcelona (26) i les Terres de l’Ebre (11). 

Notícies relacionades

Dels petards a les bombes

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Pel que fa a la qualitat de l’aigua, totes les platges excepte una han rebut la qualificació d’‘excel·lent’ per part de l’Agència Catalana del Aigua (ACA). L’única que ha de conformar-se amb la nota ‘bona’ és la platja del Serrallo, al terme municipal de Sant Jaume d’Enveja. Aquest sorral és al costat de la desembocadura de l’Ebre, fet que implica que per allà surt i es reparteix tot el que l’aigua ha arrossegat al llarg de més de 900 quilòmetres. Segons l’ACA, portem 15 anys amb més d’un 90% de platges amb excel·lent qualitat d’aigua, a diferència de la dècada dels 90, quan només el 26% estaven netes. El motiu d’aquesta gran millora és que fa 30 anys no hi havia depuradores en gaires municipis costaners. És a dir, que totes les aigües residuals acabaven al mar sense cap tipus de filtre.

Més enllà de la bellesa i la qualitat, hi ha una dada inquietant sobre les platges, o com a mínim, les que afecten l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Segons un informe seu, les platges d’aquesta zona han perdut el 25% de la sorra en tan sols quatre anys. Les causes estan més que identificades: crisi climàtica, falta de sediments naturals procedents dels rius i temporals cada vegada més virulents. L’ens metropolità ja treballa amb el Govern en una pla per "estabilitzar" la situació. La idea és col·locar, com alternatives als espigons, tubs submergits i no visibles des de la superfície que s’omplen de sorra del fons marí i redueixen la força de l’onatge. Aquestes platges tindran també un 17% menys de superfície. Sinònim de més urgències. I amb tot sobre la taula, un missatge clar: l’emergència climàtica no són els pares.