Anar al contingut

MÉS ENLLÀ D'AVIS I CAMPAMENTS

Vacances d'estiu: així intenten conciliar les famílies

Renunciar al salari durant setmanes, contractar una 'au pair' i teletreballar des d'una masia són algunes de les idees que pares i mares es treuen de la màniga

Olga Pereda

Vacances d'estiu: així intenten conciliar les famílies

DAVID CASTRO

Demà és 21 de juny i les escoles tanquen portes. Arriben les vacances escolars d’estiu i també un dels moments més estressants de l’any per a pares i mares que treballen fora de casa: ¿què fem amb els nostres fills i filles? La primera opció i la més barata és la dels avis i àvies, sempre que estiguin bé de salut. La segona són els campaments urbans, una cosa que no totes les famílies es poden permetre econòmicament. “Contractar colònies durant tres setmanes al juliol i la primera de setembre per a dos nens implica gastar-nos 1.500 euros”, explica la Laura, periodista de professió que ha demanat aquests mesos jornada intensiva per sortir a les 15.00 hores i poder ser amb les criatures a la tarda. “Ja tinc fet el puzle estival, però és tan complicat que no m’aclareixo ni jo”, es desespera.

Més enllà d’avis i campaments, les famílies es treuen de la màniga mil idees per combinar la seva vida laboral amb les llargues vacances dels seus fills. Sol·licitar permisos sense feina i sou durant unes setmanes, llogar una casa en un poble on els casals són més barats, contractar una ‘au pair’ estrangera o un monitor de temps lliure són algunes opcions. També hi ha pares i mares que sol·liciten les seves vacances laborals en mesos diferents per cobrir el màxim nombre de setmanes. En tots els casos hi ha un denominador comú: en cas de tenir-la, la paga extra d’estiu i la devolució de la Renda van íntegres per poder conciliar.

Parlem amb mares treballadores (són elles les que, generalment, solen elaborar el tetris estiuenc) perquè ens expliquin com sobreviuen al tancament de les escoles, que tornaran a obrir portes a començaments de setembre. Si vostè no té fills i els vol tenir algun dia millor que no continuï llegint l’article. Conciliar (i més a l’estiu) és molt complicat. I tremendament car.

Renunciar al sou

L’Adela és llicenciada en Empresarials, treballa a Madrid com a funcionària de l’Estat (auxiliar) i rep un sou de 1.400 euros. La nòmina del seu marit, al sector privat, és bastant més elevada. El matrimoni té una filla de 8 anys i un fill de 5. La jornada laboral de l’Adela comença a les 9.00 hores i conclou a les 14.30. No li està permès treballar des de casa, però el seu conveni li brinda la possibilitat d’acollir-se a l’‘horari Concilia’, que implica franges flexibles d’entrada i sortida sempre que compleixi totes les hores. Cada any, Adela demana plaça als campaments municipals per als seus fills, una opció bastant més assumible econòmicament que les colònies privades. “Obren a les 7.45 hores, tanquen a les 15.45 i donen de menjar a les criatures. Deixar els meus durant una quinzena ens surt per 95 euros, res a veure amb els 250 que ens cobren en un de privat”. Les places són per sorteig. L’any passat no els va tocar, així que va optar per una solució una mica radical: sol·licitar una setmana de llicència sense sou (renunciar a treballar i a cobrar). “Perdo nòmina, sí. Però gairebé em surt millor que deixar-me un dineral en els campaments. Els meus fills són petits. Necessiten estar fora de Madrid i disfrutar de les seves vacances. Per això, ens en vam anar a una casa familiar que tenim a Burgos i vaig disfrutar amb ells d’una setmana fantàstica”. Aquest any l’Adela ha tingut sort i ha aconseguit plaça en un campament públic. “Si l’any que ve no ens toca ho tinc clar: demanaré una altra llicència sense sou”, conclou.

No coincidir amb la parella

La María és advocada. Abans de convertir-se en mare, treballava “totes les hores del món” en un prestigiós bufet. Quan van néixer els seus dos fills (que ara tenen 5 i 2 anys) va fer una pausa a la feina i es va dedicar a la criança. Ara ha reprès la seva professió i treballa com a autònoma en una fundació. Com l’Adela, ha sol·licitat diverses setmanes de permís sense sou per encaixar el “tetris familiar estiuenc”. Tot i així, s’emporta l’ordinador per atendre les emergències laborals que puguin sorgir. Encaixar tot el puzle implica organitzar-se amb el seu marit, que també és autònom, per tenir vacances en diferents setmanes, una cosa que s’imposa en moltes parelles. “Els quatre només estarem junts 10 dies. És una pena perquè l’estiu està per disfrutar-lo en família”, es lamenta la María, que ha contractat una setmana de campament a l’escola on van els seus fills (uns 120 euros per cap). L’altra setmana en què ella i la seva parella treballen, portaran els petits amb una neboda més gran a qui pagaran “generosament” i que també cuidarà dos nebots de la parella.

Llogar una casa i teletreballar

La Núria i el Marc tenen dos fills. Són publicistes i treballen a Barcelona. A les seves empreses els permeten teletreballar, així que han llogat una casa en un poble de Girona durant juliol i agost. “A les zones rurals els casals són considerablement més barats, uns 69 euros a la setmana. Els petits seran allà pels matins i nosaltres, treballant a casa. Si tenim alguna reunió anem a Barcelona durant el dia. Ens sembla un pla molt bo perquè sortim de la rutina”, explica la Núria.

Contractar una ‘au pair’

Per a moltes famílies els campaments donen poc marge de maniobra. Alguns tanquen les portes a les 13.00 hores (sense donar de menjar a les criatures) i la majoria, a les 15.30. Si un surt de treballar a les cinc o les sis de la tarda, ¿què fa? Una alternativa que es comença a imposar és la de contractar una ‘au pair’ estrangera, opció que surt més barata que els campaments per a les famílies amb dos o més fills. La Carolina, mare d’una nena de 7 anys i un nen de tres, està “entusiasmada” amb la imminent arribada d’una jove americana de 20 anys que acolliran a casa com una més de la família durant el mes de juliol i a qui pagaran 80 euros a la setmana. “Altres anys hem agafat campaments, però als meus fills no els han agradat especialment. S’han d’aixecar a la mateixa hora i fan pràcticament el mateix que a l’escola. Aquest any ens hem decidit per una ‘au pair’. He ficat els dos nens en una habitació i n’hi deixem una lliure a ella. Cuidarà les criatures, les baixarà a la piscina, les portarà a veure els avis... Més que per estalviar-nos diners ho hem fet perquè volíem tenir una experiència familiar. Els nens milloraran el seu nivell d’anglès i conviuran amb una persona d’una altra cultura”, explica.

Un monitor de temps lliure

La Mónica, que té una casa amb jardí i piscina a Aranjuez, tampoc ha volgut contractar campament d’estiu per als seus dos fills. Ella ha optat per demanar ajuda a la seva mare, de 80 anys, i que organitzi els esmorzars i el menjar amb els nens. Per no cansar-la massa ha contractat un monitor de temps lliure, que serà amb les criatures realitzant activitats a l’aire lliure fins que ella acabi la seva jornada laboral.

 

► Más informacions de Mares, pares i nens