Florentino Pérez diu que ha "perdut diners" amb el Castor

Florentino Pérez ha comparegut avui al Parlament en qualitat de president d’ACS, però ha acabat parlant de la llotja del Santiago Bernabéu i de bàsquet. Però al marge de consideracions esportives i polítiques, potser el més substanciós de la seva intervenció per parlar sobre el projecte Castor va arribar quan va assegurar que la seva empresa ha “perdut diners” amb el frustrat magatzem gasístic, malgrat l’abundant indemnització que va rebre.

No estava clar que Pérez, molt conegut per ser el president del Reial Madrid, comparegués en la comissió d’investigació del Parlament sobre el projecte Castor. Però ho va fer, i malgrat que va començar dient que podia ajudar “poc” perquè no havia “participat en l’obra”, va acabar entrant en debat sense problemes amb els diputats.

Alguns membres de la comissió van ser durs amb Pérez, i van provocar la seva indignació. Sobretot la representant de la CUP, Maria Sirvent. “No permetrem en cap cas que vostè posi les seves grapes sobre els nostres nens, la nostra gent gran, sobre la gent desfavorida. Cada dia vostè té més les seves grapes posades en l’administració pública. A vostè la nostra vida no li importa res, només li importa la seva butxaca i la seva riquesa”, va dir la diputada antisistema després de recordar-li que el fiasco de Castor va costar als contribuents, entre indemnitzacions i interessos, 3.200 milions d’euros. “Això és un míting, per déu”,va respondre el president d’ACS.

"Sembla que soc un dimoni"

Pérez va explicar que, sempre que s’executa una obra amb “risc geològic gran”, qualsevol país inclou una clàusula mitjançant la qual es fa càrrec de possibles problemes, com va passar amb el Castor. “Sembla que jo soc aquí un dimoni. ¿Diuen que li han donat 3.200 milions a Florentino? No m’han donat ni un duro. Tots els diners se’ls han emportat els finançadors, els bonistes i el Banc Europeu d’Inversions. Aquí hem perdut diners. Amb aquests diners, no es cobria el 100% del deute dels bonistes”, va explicar.

En qualsevol cas, es va declarar “consternat” pels perjudicis que la plataforma va generar als veïns de diverses poblacions de la Terres de l’Ebre i de Castelló, com les tremolors sísmiques provocades per l’activitat del Castor.

Poc acostumat a la dinàmica parlamentària, i també que li indiquin quan pot parlar i quan no, Pérez va mantenir un còmic estira-i-arronsa amb el president de la comissió, el diputat d’ERC Ferran Civit, sobre l’ús del micròfon. El president d’ACS l’encenia quan volia respondre a qui l’interpel·lava, sense recordar que ho havia de fer de forma conjunta quan hagués acabat tota la ronda. Si Civil intentava apagar-li el micro, Civil li subjectava la mà per impedir-l’hi.

Va ser en el segon torn quan Pérez es va mostrar més deixat anar. Després de remarcar que tots els informes i auditories conclouen que el treball de la seva empresa va ser “perfecte”, va presumir que ACS “dona feina a 200.000 persones i factura 100 milions d’euros al dia”. I després, aprofitant les al·lusions de la diputada de la CUP a la llotja del Bernabéu, es va esplaiar parlant del Madrid i de política.

La llotja del Bernabéu i el Partit Reformista

Notícies relacionades

L’alcalde de Santa Susanna, investigat per un abocament

Arriba a Catalunya un temps més inestable i tempestes

Va afirmar que a la llotja del Bernabéu “ningú fa cap negoci”, i que “hi entra tothom, els de Convergència i els de la CUP”. “Vostè també està convidada a anar-hi”, li va dir a la diputada Sirvent. I això li va donar peu per recordar la seva aventura política –que va acabar en fracàs– amb el Partit Reformista, en el qual es va aliar amb Jordi Pujol perquè “un català”, el seu amic Miquel Roca, “fos president del Govern”. “Jo vaig anar a tots els mítings de CiU fins que em van fer president del Madrid”,va revelar.

Ja llançat, va assegurar que té “molts amics del Barça”, i que s’ha emportat “una gran decepció política pel que està passant a Catalunya”, amb referència al procés. I, quan la diputada de la CUP li va dir que no li queia simpàtic, Pérez li va respondre que li semblava bé, però que no és l’habitual: “Caic més aviat simpàtic que antipàtic”. Per demostrar-ho, i abans que se li llancés el temps a sobre –“tinc el partit de bàsquet ara a les nou, a veure si hi arribo”–,va intentar congraciar-se amb els periodistes de la sala: “Algú del Madrid hi deu haver aquí, ¿no?”. Però no va tenir sort, malgrat que l’equip que presideix és el segon a Catalunya en nombre de seguidors.