El 30% dels conductors consumeix habitualment medicaments

Espanya és un dels països amb més consum d’antidepressius i tranquil·litzants. El nostre estil de vida, l’envelliment, la crisi o la falta d’altres recursos assistencials provoquen que a les farmacioles de moltes cases sigui freqüent trobar Prozac, Valium o Orfidal. Un conjunt de fàrmacs que, majoritàriament, afecta la capacitat de conduir i, malgrat això, moltes de les persones que els prenen es posen al volant, a l’ignorar que té efectes sobre la seva manera de respondre als estímuls a la carretera.

Aquí tenim algunes dades: el 5% delsaccidents estan provocats directament per la presa de medicaments. El 30% dels conductors segueix un tractament farmacològic i, d’aquests, més del 60% pren dos o més preparats simultàniament. En aquest context, el 26,6% dels conductors morts el 2017 havia consumit psicofàrmacs i el 41% dels vianants.

En total, el 25% de fàrmacs autoritzats per l’Agència Espanyola del Medicament pot influir la conducció i per això porten a l’envàs un pictograma amb l’advertència. Entre aquests es troben els que afecten el sistema nerviós, bé perquè el relaxen o bé perquè l’activen, segons explica el psicòleg i expert en seguretat viària Tomás Santa Cecilia. Dins del primer grup es troben els ansiolítics, els antidepressius, els somnífers i els tranquil·litzants, que provoquen somnolència i reaccions més lentes als estímuls o afecten la capacitat motriu. “Quan els consumim, tardem més a calcular la velocitat i les distàncies”, explica l’especialista. Així mateix, disminueixen la capacitat de concentració o atenció i afecten la visió. En aquest punt, es pot destacar que el 20% dels accidents estan provocats directament perquè el conductor s’adorm al volant.

Somnolència o nerviosisme

D’altra banda, els medicaments que activen el sistema nerviós, com els antigripals o els que contenen cafeïna, provoquen impaciència, hiperactivitat o nerviosisme. “Poden provocar que no es respectin els límits de velocitat perquè la prioritat de les persones que prenen aquests fàrmacs és arribar com més aviat millor”, afegeix.

Així mateix els antihistamínics que combaten les al·lèrgies provoquen somnolència i afecten la capacitat de reacció, si bé aquests efectes secundaris s’han reduït en els anomenats medicaments segona generació. Finalment, alguns analgèsics, relaxants musculars, col·liris, medicaments contra la diabetis o el Parkinson també estan contraindicats al volant.

Campanyes informatives 

Notícies relacionades

¿Som solidaris els espanyols?

El Gordo de Nadal ja no és tan gros

En aquest panorama, un dels grans problemes és que moltes persones s’automediquen  i no segueixen, per tant, els consells dels especialistes, i alguns consumeixen els fàrmacs perillosos juntament amb alcohol o altres drogues, fet que potencia els seus efectes secundaris. Davant això, Santa Cecilia recomana els conductors que llegeixin amb deteniment els prospectes dels medicaments i no condueixin, en cap cas, si avisen que afecten greument la conducció. Així mateix proposa la Direcció General de Trànsit i les autoritats sanitàries que facin campanyes educatives perquè “molta gent desconeix els efectes en la conducció” i fa falta “molta pedagogia”.

Es calcula que rebre informació sobre els efectes d’un determinat medicament en la conducció redueix un 45% la taxa anual d’accidents per cada 1.000 pacients. Per això, la DGT ha firmat un conveni amb l’Escola de Farmacèutics, per arribar als ciutadans també a través d’aquests professionals. I és que els fàrmacs i la conducció és un problema que va a més perquè el 2030 es preveu que un terç dels conductors sigui major de 65 anys i, per tant, si ningú hi posa remei, es multiplicarà la quantitat de persones que, sota els efectes perniciosos dels medicaments, es posen al volant.