MEDI AMBIENT

Consells per a una vida sense plàstic

Una parella de Madrid publica una guia amb suggeriments per deixar d'utilitzar aquest material

Cada minut, al món, es consumeixen un milió d'ampolles d'aigua envasades amb aquest component

Consells per a una vida sense plàstic

JORDI COTRINA

5
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

Henderson, una illa deshabitada i remota al sud de l’oceà Pacífic, és el lloc més contaminat per plàstics del planeta. A les seves costes, situades a 5.000 quilòmetres de la població més propera, han arribat prop de 17 tones d’aquest material arrossegades pel corrent. Però no fa falta anar-se’n tan lluny: el Mediterrani, que només conté l’1% de les aigües del món, concentra el 7% dels microplàstics del planeta. Els experts calculen que a tot l’oceà floten al voltant de 268.000 tones de plàstic.

Són dades extretes del llibre ‘Vivir sin plástico’ (Zenith), escrit per Patricia Reina Toresano i Fernando Gómez Soria, una parella resident a Madrid que el 2015 va decidir donar un canvi dràstic a la seva vida a l’optar pel“minimalisme residual” deixant de consumir plàstic. “Va ser idea de la Patricia. A mi, al principi, em semblava extremista, però vam començar a veure el plàstic que consumíem i ens vam adonar que era una barbaritat”, explica el Fernando a EL PERIÓDICO. Fa quatre anys, el mateix dia en què van prendre la decisió, van obrir el blog vivirsinplastico.com, origen del llibre.

“Amb reciclar no n’hi ha prou. Cal anar una mica més enllà: hem de rebutjar el que no necessitem”

Fernando Gómez Soria

Coautor de ‘Vivir sin plástico’

‘Vivir sin plástico’ no té en absolut un to catastròfic ni alliçonador (“No atabalis els altres; centra’t en el que tu pots fer”, recomanen al lector els autors), però sí molt inequívoc: “Amb reciclar no n’hi ha prou. Cal anar una mica més enllà: hem de rebutjar el que no necessitem. A més, el plàstic no és tan fàcil de reciclar, ja que no tots els tipus són reutilitzables”, explica el Fernando. El seu argumentari es basa en xifres: “Europa és el segon productor de plàstic del món després de la Xina, però el 2014 –últim any del qual hi ha xifres– només el 6% del plàstic utilitzat al nostre continent era reciclat”, afegeix.

Aquests són alguns delsconsells principals que recull el llibre:

Per comprar

El plàstic no es reintegra a la natura perquè no hi ha organismes vius que el consumeixin, simplement es fotodegrada: es trenca en partícules cada vegada més petites i per això s’acostuma a dir que tots els plàstics fabricats al llarg de la història segueixen a la Terra. Per això els autors recomanen evitar els supermercats, on la majoria dels productes venen en bossa.

Les botigues de barri, mercats i mercats d’agricultors posen menys traves. L’ideal és que el client porti el seu carro de la compra, bosses de tela o recipients (tàpers, pots i ampolles) per poder comprar, preferiblement, a granel. També cada dia és més habitual la venda de caixes de fruita i verdura a internet. 

Per cuinar

El 30% de la superfície agrícola mundial es dedica cada any a produir els aliments que després són rebutjats, adverteixen els autors a ‘Vivir sin plástico’. Per això proposen “comprar menys i més sovint”, així com “mirar bé” el que un té a casa abans d’anar a comprar. “Després d’uns mesos comprant a granel, veuràs com es transforma la teva cuina. Els envasos a mig acabar i el menjar processat començaran a desaparèixer i deixaran espai al més important: el menjar real”, recull el llibre. Sense plàstic, asseguren, es menja més sa.

Per conservar els aliments l’ideal són els recipients de vidre (també per congelar) i, com a alternativa al film transparent que se sol utilitzar per tapar el menjar, els autors opten per plats o pots. També recomanen utilitzar draps de tela en comptes de paper de cuina i tovallons (que venen embolicats en plàstic) i, en lloc d’aigua embotellada, utilitzar ampolles de vidre, filtres de gerra o binchotan (un carbó tradicional del Japó que no transmet sabor). Es calcula que cada minut al món es consumeixen un milió d’ampolles de plàstic i 39.000 càpsules de cafè. Per això és millor, també, utilitzar la clàssica cafetera italiana.

Dones recullen plàstic a Nairobi (Kenya), el desembre passat. / EFE/DANIEL IRUNGU

Per netejar

És millor comprar el detergent a granel, o bé fabricar-lo a casa amb vinagre. Els autors adverteixen que moltes de les peces porten plàstic en la seva composició: es calcula que el 52% de la roba del planeta està feta amb fibres sintètiques i cada vegada que es renta desprèn multitud de fibres tan petites que s’escapen dels sistemes de filtració d’aigües, de manera que acaben en rius i oceans. Són les escombraries més abundants del planeta, més que bosses o ampolles de plàstic. Per això recomanen mirar les etiquetes de la roba abans de comprar, rentar menys (no només per les microfibres, sinó també per l’aigua) i evitar rentats molt llargs.

per a la higiene personal

Raspalls de fils dures, cafè o sal en lloc de gel exfoliant; pastilles de sabó en comptes de gel; xampú a granel, pastilles sòlides o bicarbonat en comptes de pots de xampú; vinagre de poma o llimona en comptes de suavitzant; fulles reutilitzables metàl·liques; pedres d’alum en comptes de desodorants... Són algunes opcions. Pernetejar-se les dents, els autors recomanen raspalls de bambú. En el cas de les dones que tenen la menstruació (una dona té una mitjana de 520 cicles al llarg de la seva vida i utilitza uns 18 tampons o compreses en cada menstruació), recomanen la copa menstrual o les compreses i salvaslips de tela. I no oblidar-se mai dels beneficis del bidet.

¿I FORA DE CASA?

La Patricia i el Fernando adverteixen que la majoria delsllocs de menjar ràpid no compten amb alternatives reutilitzables, per això ells els tenen vetats. Quan truquen per fer una comanda de menjar per portar a casa, demanen que els serveixin als seus propis recipients i, si s’hi neguen, truquen a un altre establiment. Alsbars,  eviten que els serveixin les begudes amb palles: només a Espanya s’utilitzen 13 milions de palles cada dia; el nostre és el país europeu que més palles rebutja. Quan van a festes a cases d’altres, porten els seus propis vasos i plats de càmping per evitar els de plàstic.

Una vida 100% sense plàstic és impossible; medicaments i preservatius venen embolicats en aquest material i no s’han de deixar d’utilitzar

Notícies relacionades

Tot i així reconeixen que viure al 100% sense plàstic és impossible: la roba esportiva està feta de materials sintètics, les targetes bancàries tenen plàstic, i fins i tot els medicaments i preservatius venen embolicats en aquest material. I no se’ls ha de deixar d’utilitzar per això, matisen els autors.

Finalment, ¿és més car portar una vida ‘zero waste’ (‘escombraries zero’)? “No, s’estalvien diners. Els productes a granel o un raspall de dents de bambú són més cars, però [amb aquest estil de vida] hem deixat de comprar moltíssimes coses i ens hem fet menys consumistes. Fent balanç general, estalviem”, conclouen al llibre.