Anar al contingut

CRISI EN L'ATENCIÓ SOCIAL

La meitat dels dependents catalans són cuidats per familiars

La Generalitat inverteix cinc vegades més que l'Estat, tot i que la llei estipula que la despesa hauria de ser paritària

La patronal de les residències demana que es creï una conselleria de Gent Gran, per resoldre aquesta "greu crisi"

Elisenda Colell

La meitat dels dependents catalans són cuidats per familiars

Catalunya és la comunitat amb més dependents en els llimbs. El 31 de desembre del 2018 hi havia 75.141 persones que tenien reconegut el dret a la prestació, però encara estan esperant per això. I la pràctica majoria, el 72%, són persones grans. Paral·lelament, la comunitat catalana figura entre les que tenen menys places públiques de geriatria i, a més, les privades són de les més cares de l’Estat. A la pràctica, qui no té diners per pagar la residència es queda a casa, i opta pels ajuts als familiars que cuidenA Catalunya, suposen ja la meitat del total. Segons els professionals del sector, la gen gran passen els últims anys de la seva vida sense ajuda professional i desatesos. 

Aquestes dades, disponibles en el Portal de la Dependència, les ha fet públiques aquest dimarts la patronal de les residències, l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACCRA), que ha demanat augmentar la despesa social en aquest àmbit. La seva presidenta, Cinta Pascual, ha recordat que existeix una prestació social, de fins a 700 euros, que permet que les persones en llista d’espera es puguin pagar algun servei, tot i que difícilment es puguin costejar una residència a Catalunya. "Si augmenten aquesta paga solucionarem gran part del problema", ha reclamat. 

"No s’està prenent seriosament"

Un estudi, que s’ha presentat a tot Espanya sobre el caos de la dependència, apunta directament a Catalunya. La presidenta de l’ACCRA ha demanat a la Generalitat que intervingui en l’assumpte urgentment. "No s’estan prenent seriosament el tema, haurien de crear una conselleria de Gent Gran, perquè cada vegada hi haurà més persones dependents", ha assegurat Pascual, que ha confirmat que els recursos estan saturats. De fet, cada dia moren sis catalans esperant una plaça en un geriàtric. 

Poques residències públiques i privades molt cares

Després de Cantàbria i el País Valencià, Catalunya és la tercera comunitat amb menys places de residències públiques. Representen tan sols el 20% del total. I a més, el 80% de places privades per a l’atenció de gent gran són de les més cares de l’Estat. Amb IVA, una residència de mitjana costa 2.013,94 euros per persona. És la cinquena amb el preu més alt. Destaca el País Basc, amb un cost de gairebé 2.500 euros per persona, tot i que en aquesta comunitat el 32% de les places en geriàtrics són de titularitat pública. 

Hi ha una paga que serveix per suplir, almenys, la llista d’espera per a les persones dependents. És la coneguda com la PEVS (Prestació Econòmica Vinculada al Servei), que es gestiona amb molta rapidesa i que serveix per pagar un servei privat als que estan en llista d’espera. Ja siguin ajuts a residència, atenció professional a casa, o centres de dia.

El problema és que els diners d’aquesta prestació són poquíssims. Les persones amb més grau de dependència cobren 700 euros; els que menys, estan al voltant dels 300. "Amb aquests diners és impossible entrar en una residència o pagar a algú per fer-se càrrec de la persona", ha explicat Pascual, que ha demanat que aquest ingrés s’ha d’augmentar "urgentment". "Ens ajudaria a resoldre aquesta crisi", ha assegurat. 

La meitat dels dependents són cuidats per un familiar

Després d’aquest panorama, un gran gruix de les persones amb aquesta situació opten per la prestació de Cures No Professionals, que està en els 400 euros per persona a càrrec. És a dir, són familiars que deixen els seus llocs de treball per a, majoritàriament, cuidar la gent gran. A Espanya, el 38% dels dependents que reben alguna ajuda opten per un cuidador familiar. A Catalunya aquest percentatge puja al 52% del total de dependents, 80.000 persones. En canvi, les prestacions per pagar residències "d’urgència" només l’assumeixen el 9% dels catalans que cobren alguna prestació de dependència.

Hi ha altres comunitats amb més índexs d’ajuts a cuidadors no professionals que Catalunya. A Navarra són el 72% del total; a les Balears, el 67%, i a Múrcia suposen el 65%. La patronal reivindica la professionalització d’aquest servei. "Els familiars no tenen la formació ni prou mitjans", ha insistit Pascual. 

Suplint la desinversió estatal

Aquest informe també posa en evidència que les comunitats autònomes estan suplint el desinterès, almenys econòmic, que mostra l’Estat. Segons la llei, la dependència s’ha de finançar al 50% entre l’Estat i les comunitats autònomes. A Catalunya, per cada euro que inverteix el Govern central, la Generalitat en posa cinc. En percentatge, és la que rep un pitjor tracte: l’Estat només posa el 16% del total de la despesa. Se situa al mateix nivell que Castella-la Manxa, percentualment, tot i que allà només un 10% dels dependents esperen rebre els ajuts demanats. 

Les comunitats que surten més ben parades en la inversió estatal són Galícia i Ceuta i Melilla. No obstant, allà la inversió de la comunitat autònoma continua sent excessivament alta, del 75%. Així doncs, la mitjana estatal, segons aquest estudi, revela que l’Estat incompleix la llei de la dependència en totes les comunitats. Un 19% d’inversió, contra un 80% de les autonomies. Per cada milió que es deixa el Govern central en dependència, les autonomies en posen cinc.

Resoldre la burocràcia

La patronal del sector també lamenta la situació de les llistes d’espera per la valoració dels futurs dependents. Tot i que la llei dicta que no s’haurien de sobrepassar els sis mesos des de la detecció fins que es rep la prestació, la realitat és molt diferent. Segons els càlculs d’ACCRA, aquest tràmit es pot allargar fins als dos anys. "Cal agilitar aquesta gestió, la burocràcia és excessiva", ha lamentat Pascual, que ha apuntat que aquest és dels pocs tràmits que realitza el departament que encara no està digitalitzat. De fet, la valoració de la dependència depèn, en part, dels Serveis Socials Municipals, que estan saturats. 

El 2018, segons va reconèixer la Conselleria d’Afers Socials, hi havia 52.865 persones esperant aquesta valoració. Si tenim en compte els últims cinc anys, cada dos dies van morir tres catalans esperant ser atesos