La batalla per l'eutanàsia

Ángel Hernández: "No tinc por, la meva dona ha deixat de patir" | Vídeo

L'home que va ajudar a morir la seva dona, malalta terminal, parla davant dels mitjans

5783abda-ad3a-4e5d-9dea-52ae30a5705e-hd-web / periodico

2
Es llegeix en minuts
Efe

Ángel Hernández ha pogut dormir aquesta nit a casa seva després de quedar en llibertat i prestar declaració per ajudar a morir la seva dona, María José Carrasco, malalta terminal, i ha assegurat que no té por i que està molt tranquil perquè la seva dona ha deixat de patir.

"He dormit molt bé aquesta nit, portava 48 hores sense dormir i no havia pogut dormir als calabossos, ha sigut impossible; afectat, allà tancat, no he pogut fer el dol per la meva dona, estic molt cansat", explica Ángel Hernández al seu domicili, on ha convocat els mitjans de comunicació.

Vol fer declaracions, no per rebre suport després d’ajudar la seva dona a acabar amb el sofriment, sinó per continuar amb la batalla de la regulació de l’eutanàsia i perquè altres persones no hagin de patir els forts dolors que des de fa mesos patia la María José. 

Bloquejada pel PP i Ciutadans

"Si jo ofereixo aquestes entrevistes no és per mi, ni per la meva dona perquè ja s’ha mort, sinó pel que ha quedat i pel que queda, la gent que està en la mateixa situació que la meva dona."

Reclama una llei de regulació de l’eutanàsia que –recorda– "està al Parlament, s’ha intentat que s’aprovés però tant el PP, com Ciutadans l’han bloquejat".

"El que m’interessa no és que em donin suport i que reconeguin que valent he sigut o el que hem fet, sinó que serveixi perquè l’eutanàsia s’aprovi, pel sofriment que estem patint moltíssima gent, com la meva dona", insisteix.

Reconeix que prendre aquesta decisió ha sigut "terrible" i destaca que la valenta ha sigut la María José "perquè és difícil dir ‘sha acabat’". "Nosaltres que no som creients sabem que això és el final i clar, ella tenia moltes ganes que això s’acabés i molta por pel que em pogués passar".

"Acte de solidaritat"

Creu que el que ha fet és "un acte de solidaritat". "Ella no podia i jo he hagut de prestar-li la meva mà, ella ho volia fer, no ho podia fer i jo li he prestat les meves mans".

"En la situació en què estava ella, que ja era de sofriment, que ja era refractària als medicaments, a la morfina, els metges li volien canviar a un altre medicament i jo vaig dir que no, ja no pot ser que continuï patint", relata amb la mirada cansada.

Continua explicant que "porta mesos patint i això s’ha acabat, no pot més, ella em va demanar que ho fes, així que ho vaig fer i ho vaig gravar".

Ángel Hernández assegura que no té gaire interès a contactar amb polítics i sindicats, tot i que siguin ells els que han d’impulsar i decidir al Parlament si es regula l’eutanàsia.

Notícies relacionades

Ara la prioritat és recuperar-se, físicament i psíquicament, afegeix. "He de cuidar-me, jo tinc malalties a conseqüència de la malaltia, tinc una hèrnia discal, vaig tenir una hèrnia umbilical pels esforços". 

"No tinc por, estic tranquil perquè la meva dona ha deixat de patir i això és l’important", assenyala Ángel Hernández, que expressa l’abandonament que han patit per part de la Comunitat de Madrid. 

Temes:

Eutanàsia