Els senglars arriben a platges i bars i desencadenen l'alarma a Portugal

Els senglars lusitans no tenen por de res. Es refresquen a les platges, passegen entre les taules a les terrasses dels bars i provoquen greus danys a l’agricultura local. Tant que el tema s’ha convertit en un afer nacional i ha arribat al Parlament.

El gran augment de les poblacions salvatges d’aquest animal i la seva dispersió per tot el territori generen cada vegada més problemes a Portugal i han fet aixecar-se les veus d’associacions de productors agrícoles i caçadors per demanar solucions.

Però la preocupació no s’ha quedat aquí i ha saltat fins al Parlament de la mà dels diputats del democristià CD, que van presentar una sèrie de recomanacions al Govern perquè intervingui en el tema.

Entre elles, la realització d’un estudi sobre "la densitat, dimensió i distribució territorial de la població de senglars" i l’adopció "amb urgència" de mesures per elaborar un pla per reduir-la i controlar-la a llarg termini.

En l’actualitat no hi ha dades oficials sobre la quantitat de senglars salvatges que hi pot haver a Portugal.

Segons fonts del Ministeri d’Agricultura lusità consultades per Efe, "no és possible obtenir densitats i valors absoluts" perquè les poblacions de senglars recorren zones "molt àmplies" i el seu augment és un fenomen cíclic provocat per diverses variants, com a ara l’alimentació, el refugi o la caça.

Controlar la població

Aquesta cartera, que tracta el tema de forma conjunta amb el Ministeri de Medi Ambient, organitzacions d’agricultors i productors forestals i del sector de la caça, ja té en marxa diverses mesures, entre les quals hi ha l’obligatorietat de "segellar" els exemplars abatuts, entre 22.000 i 33.000 per temporada.

D’aquesta forma busquen "conèixer i controlar-ne millor el seu número" i facilitar la planificació d’accions per corregir les densitats.

Entre les causes que expliquen l’increment i la dispersió de senglars hi ha l’abandonament de l’agricultura tradicional que converteix els camps en zones de matolls, els incendis forestals que devasten la vegetació i fins i tot els períodes de sequera, que els empenyen a moure’s a la recerca d’aliment.

Una remullada a la platja

En una de les zones més afectades, el Parc Natural de l’Arràbida, a 30 quilòmetres al sud de Lisboa, també hi van contribuir la falta de depredadors com el llop o el linx i la prohibició de caçar, va explicar a Efe el secretari general de l’Associació Nacional de Propietaris Rurals, Gestió Cinegètica i Biodiversitat (ANPC), João Carvalho.

A l’Arrábida és on s’han produït escenes com la d’un ramat de senglars passejant entre les taules de la terrassa d’un bar o la d’un grup d’aquests animals que, davant la calor extrema, es va acostar a una platja per remullar-se davant la mirada perplexa de desenes de banyistes.

Fins ara al Ministeri d’Agricultura no hi han arribat reclamacions quantificades dels danys causats en l’agricultura, i per això no hi ha una dada concreta.

No obstant, en un dels cultius més afectats, el del blat de moro, les pèrdues superen el milió d’euros, segons càlculs de l’Associació Nacional de Productors de Blat de moro.

La caça, vista com una solució

Als estralls en els cultius s’hi uneix el perill que suposen per a la salut pública –poden transmetre malalties com la tuberculosi– i l’amenaça de la pesta porcina africana, un dels riscos més remarcats pel CDS en les seves recomanacions.

Notícies relacionades

La Guàrdia Civil posa a mitja Espanya en alerta pels càrrecs al compte del banc després de perdre la connexió del mòbil

Expedientat l’educador que va explicar a la ràdio la gestió de la DGAIA amb la nena abusada de 12 anys

"És un risc real, hem de fer molta atenció. Si entra a Portugal i Espanya, tota l’exportació de productes carnis de porc podria quedar prohibida", va avisar Carvalho, per a qui l’"única" manera de controlar les poblacions de senglars és la caça.

"És necessari un esforç més gran de la caça per reduir la densitat poblacional fins que no sigui problemàtica", considera el secretari general de l’ANPC, que va remarcar que el senglar "és un recurs molt important" i una espècie "fonamental" en els ecosistemes.