Anar al contingut

POBRESA ENERGÈTICA

"Fill, no posis la calefacció"

Dues dones expliquen com impacta en la seva salut mental el fet de no poder pagar les factures de la llar

PsicoXarxa Solidària assegura que aquests pacients estan "abandonats" pel "col·lapse" de la Seguretat Social

Gisela Macedo

"Fill, no posis la calefacció"

FERRAN NADEU

Passar fred a la seva pròpia casa, no poder escalfar el menjar o dir-li a un fill que no pot encendre el radiador són situacions amb què les víctimes de la pobresa energètica s’han d’enfrontar diàriament. Per si fos poc, a la preocupació de no poder pagar les factures se li sumen desagradables trucades d’empreses de recobraments i cartes amenaçant amb un imminent tall de subministraments. Aquesta és la realitat de laMari Carmen i laVicky, dues dones de mitjana edat a qui aquest problema els ha portat a una profunda depressióansietat i insomni.

La Mari Carmen Gómez té 50 anys i viu sola a Cubelles (el Garraf). Té un 65% de discapacitat i està a l’atur des de fa quatre anys. "M’està resultant molt difícil trobar feina", lamenta.  La dona té un deute de 2.000 euros amb Naturgy (Gas Natural) que, assegura, li resulta impossible pagar, raó per la qual la companyia li fa la vida "impossible", segons diu.

"No deixo de rebre trucades i cartes de la companyia amenaçant-me"

Mari Carmen

Víctima de pobresa energètica

Ansietat i depressió

Els pares de la Mari Carmen van morir fa tres anys i va ser llavors quan van començar els problemes. "Em vaig quedar sola davant les despeses de la llar amb una pensió de 400 euros al mes", declara.  Des d’aleshores, la dona diu viure amb una sensació d’angoixa i preocupació constants per l’assetjament  que rep per part de Naturgy: "No deixo de rebre trucades i cartes amenaçant que em tallaran el subministrament", diu. "Tenir això allà és una motxilla bastant pesada".

La Mari Carmen està actualment en teràpia per l’ansietat i la depressió que li causa tenir el deute amb la companyia. "Després de parlar per telèfon amb els de Naturgy, he de prendre un Diazepam [ansiolític], perquè se’m dispara el cor i tinc crisi d’ansietat", lamenta.

"Volen que la Creu Roja pagui el meu deute"

La dona també denuncia que, malgrat tenir un informe que acredita la seva situació de vulnerabilitat i que la Llei 24/2005 l’empara davant el tall dels subministraments, Naturgy no la perdona. "Fan el que els dona la gana. Els és igual tot, només volen cobrar i punt", diu. "Estic rebent aquest assetjament per no poder pagar, no per no voler-ho fer", diu.

Segons explica la Mari Carmen, l’afany per part de Naturgy per cobrar el seu deute sobrepassa molts límits, ja que rep també pressions perquè la Creu Roja i Serveis Socials siguin els qui abonin l’import. "Em diuen que vagi a demanar-los que paguin per mi", explica.

No obstant, ella assegura que l’assetjament que rep actualment és "suau", comparat amb el de fa alguns mesos per part de Medina Cuadros, una agència de recobraments contractada per Naturgy: "Em trucaven unes sis vegades al dia i també m’enviaven cartes. A més, eren molt desagradables. De fet, una vegada una treballadora molt mal educada em va dir que no sabia com podia dormir per les nits sent una morosa".

"Quan em miro al mirall, veig com se’m multipliquen els anys"

Vicky

Víctima de pobresa energètica

"Sense parar"

Similar és la situació de la Vicky, una dona de Sant Adrià del Besòs que està a càrrec del seu fill discapacitat de 20 anys. Ella en té 51, però diu semblar molt més gran per culpa de problemes psicològics derivats dels deutes que té amb la llum, l’aigua i el gas. "Quan em miro al mirall veig com se’m multipliquen els anys perquè no descanso", lamenta.

La Vicky està endeutada des de fa alguns anys perquè, diu, li és impossible fer-se càrrec dels deutes. "Estic lligada de mans i peus", diu. La dona està cobrant una pensió mínima per malaltia, amb la qual ha de fer front a totes les despeses de la llar on viu amb el seu primogènit.

Per a la Vicky, Naturgy és l’empresa que pitjor s’està portant amb ella. "Van de molt mala manera", denuncia. "No saben com estem vivint i patint. No m’escolten, no volen saber res de la meva situació, només em diuen que els he de pagar. Ja no els agafo el telèfon perquè em posava malalta quan ho feia", explica.

La calefacció, "d’ornament"

La dona assegura que el deute no el té per haver malgastat, sinó per una falta real de mitjans. "No he sigut mai de gastar. A casa, la calefacció la tinc d’ornament", diu. "Al meu fill no el deixo posar el radiador, li dic que surti ràpid de la dutxa i sempre intentem menjar fred per no gastar".

El psicòleg de la Seguretat Social a qui acudeix la Vicky li ha diagnosticat depressió i ansietat. Les dues malalties són fruit d’aquesta situació. "No puc dormir a les nits, he de prendre pastilles i, tot i així, no descanso. Estic derrotada. Visc amb la por que em tallin els subministraments. Em sento en un pou", conclou.

"En la Seguretat Social, els pacients es troben terriblement abandonats"

Nelleli Silva

Coordinadora de PsicoXarxa Solidària

Atenció psicològica insuficient

Nelleli Silva és la coordinadora del programa PsicoXarxa Solidària, una iniciativa duta a terme per psicòlegs col·legiats de tot Catalunya que atén persones amb baixos recursos. La idea va sorgir arran de comprovar que aquells que no es poden permetre un psicòleg privat i recorren als de la Seguretat Social no reben un tractament d’acompanyament amb prou freqüència. "La Seguretat Social està col·lapsada, la qual cosa provoca que aquests pacients es trobin en una situació d’abandonament terrible", declara Silva.

La psicòloga afirma que, en efecte, viure sota la pobresa energètica infereix en la salut mental de les persones i que, des que va esclatar la crisi, ha augmentat moltíssim la demanda d’atenció psicològica. "Estar sotmès a l’estrès continuat que suposa viure en una situació precària i estar sota un sentiment de desesperança en el futur els genera, a més de patologies com l’ansietat i la depressió, un estat d’ànim desvitalitzat prolongat, pel qual aquestes persones no li troben sentit a viure."

Però els adults no són els únics afectats. Segons Silva, la pobresa energètica impacta psicològicament en el nucli familiar complet, especialment en nens i adolescents: "Viure amb un pare que està constantment preocupat i desvitalitzat repercuteix molt greument en les persones que estan en procés de forjar la seva identitat", explica.