Anar al contingut

Espanya suspèn en la lluita contra la pederàstia a l'Església

Tres anys després dels primers casos, ni Govern ni Església han tret a la llum la veritat

Justícia demana ara dades de denúncies a la Conferència Episcopal, per donar trasllat al fiscal

Patricia Martín

Espanya suspèn en la lluita contra la pederàstia a l'Església

Es compleixen tres anys aquesta setmana des que l’exprofessor de l’escola Marista de Sants-Les Corts, Joaquim Benítez, va confessar a EL PERIÓDICO que havia agredit sexualment a menors. Tres anys en els quals moltes víctimes han deixat enrere els sentiments d’humiliació i han fet el pas de trencar el seu silenci, revelant davant els mitjans el seu sofriment i com en la majoria dels casos, aquest va ser silenciat per part de les autoritats eclesiàstiques, l’Administració o el seu entorn. I en aquests tres anys, ni s’ha posat en marxa una comissió de la veritat per part del Govern o l’Església, com ha passat en altres països assolats per l’escàndol, ni s’han donat ordres precises a la fiscalia que investigui, caigui qui caigui. Només la confessió de Miguel Hurtado, que al gener va revelar que el Monestir de Monsterrat va ocultar la violació que va patir per part del monjo Andreu Soler, el que ha desencadenat un al·luvió de confessions d’altres víctimes, ha aconseguit que el Govern faci els primers passos encaminats a donar llum sobre el negre episodi del catolicisme.

Els avenços, són encara molt tímids. La ministra de Justícia, Dolores Delgado, va remetre aquest dijous una carta a la Conferència Episcopal en la qual sol·licita l’Església que li faciliti les investigacions dutes a terme, en l’actualitat i en el passat, sobre abusos i agressions sexuals a menors. Les autoritats eclesiàstiques s’han negat, fins ara, a fer públics els seus arxius o investigar a fons, com sí que han fet l’església alemanya o irlandesa, entre d’altres. Davant l’al·luvió d’acusacions, els bisbes espanyols tan sols van crear, l’octubre passat, una comissió destinada a actualitzar els seus protocols d’actuació, que daten del 2010 i no obliguen els clergues a denunciar, sinó que “conviden” les víctimes a presentar elles mateixes la denúncia.

El Codi de Dret Canònic sí exigeix a l’Església indagar quan es tingui coneixement, però de manera interna, la qual cosa ha provocat reaccions diverses, des d’institucions que van pagar, com el Monestir de Montserrat a Hurtado per comprar el seu silenci, a altres que han mogut de lloc al rector acusat i, en el millor dels casos, l’han apartat del contacte amb els nens o expulsat de la institució.

Ocultació de delictes

“El que estem demanant és informació sobre les seves investigacions internes i si han comunicat algunes [...] perquè la veritat és important per prevenir i per les víctimes”, va justificar Delgado als ‘Esmorzars de TVE’, on va avançar la notícia. A la seva carta als bisbes, la ministra recalca que aquests delictes “no poden ser ocultats ni ser considerats fets privats”, sinó que mereixen el màxim retret social i la “contundent resposta de l’ordenament jurídic penal”.

Aquest pas s’uneix a la instrucció que va remetre eldimarts al Fiscal General de l’Estat perquè l’informi sobre les diligències obertes. De fet, segons fonts governamentals, una vegada rebut l’informe de la Conferència Episcopal, es donarà trasllat de les seves dades a la Fiscalia perquè determini si es pot iniciar una actuació judicial contra el possible culpable i/o contra la congregació religiosa per “encobriment” o “facilitació” del delicte. Està en línia del que demanen organitzacions en defensa de la infància com Save the Children. El Govern confia que l’Església col·labori. Però, si no és així, té intenció d’informar el Ministeri Públic del seu intent d’obstrucció, segons avisen les esmentades fonts.

El mur de la prescripció

La tardana voluntat de l’Executiu xoca, no obstant, amb un mur fins ara infranquejable: la prescripció dels delictes, tant dels abusos com el d’ocultació. Els casos que estan aflorant són dels anys 70, 80 i 90 i, en molts casos el culpable ja ha mort i en els altres, el delicte gairebé sempre ha prescrit. En l’escàndol més gran de pederàstia fins a la data, el ‘cas Maristes’, de la quarantena de denúncies que es van registrar contra una dotzena de professors es va arxivar la immensa majoria, tret de quatre contra un únic docent, Benítez.

L’Executiu i els partits polítics són conscients d’aquest problema i per això, en compliment del mandat del Congrés, l’avantprojecte de protecció a la infància amplia 12 anys el termini de prescripció, que començarà a comptar quan la víctima compleixi 30 anys i no a partir dels 18, com passa ara. Si bé, el canvi legal no tindrà efectes retroactius, és a dir, només beneficiarà les víctimes que pateixin violacions a partir que entri en vigor.

Donar llum i documentar

El Govern és conscient d’aquesta dificultat, però tot i així, segons recalquen les mateixes fonts, la seva intenció és obtenir dades per provar de conèixer l’extensió del fenomen i reparar, en la mesura possible, les víctimes. “És necessari donar llum per afrontar el futur amb dignitat. Els ho devem a les víctimes, que mereixen una reparació moral a través del reconeixement del seu dolor. Conèixer la dimensió del problema ens ajudarà l’esclariment d’uns fets que repugnen a la societat, inclòs sens dubte a la mateixa Església”, assenyala Delgado en la seva missiva.

El problema és que la resposta estatal, que s’uneix al desig de la Generalitat d’obrir la seva pròpia investigació, arriba “tard i malament”, segons Miguel Hurtado, també portaveu de l’Associació Infància Robada, que ha començat a congregar afectats per la pederàstia religiosa. D’entrada, no sap ningú si, en plena convulsió pel conflicte català, la legislatura durarà prou. A Austràlia, per exemple, el treball de la comissió va durar 5 anys i va ser dut a terme per experts independents. Per fer una cosa similar a Espanya, segons l’activista, el Gabinet de Pedro Sánchez hauria de demanar ajuda a l’ONU per emetre un informe “creïble”.

La via civil

Més ràpid seria, segons la seva opinió, “garantir l’accés efectiu a la justícia”, mitjançant dues vies: augmentant la prescripció fins que la víctima compleixi 50 anys, per a casos futurs, i permetent que els nens violats en el passat puguin optar, per la via civil, a reclamar una indemnització per les seqüeles que els ha deixat l’abús.

Així mateix, Hurtado sol·licita que la fiscalia investigui encara que els delictes hagin prescrit. “S’ha de tirar del fil perquè en el ‘cas Maristes’ es va començar amb un i després n’hi havia més, és el que s’està fent a Xile”, remarca. En tercer lloc, el també activista demana al Defensor del Poble que obri una investigació, similar a la que va dur a terme el Síndic de Greuges el 2016 sobre el ‘cas Maristes’. Les seves reivindicacions estan, per tant, encara molt lluny de posar-se en pràctica.