Amelia Tiganus: «Els prostíbuls són camps de concentració per a dones pobres»

Amelia Tiganus (Galati, Romania, 1984) va ser una baula més, la més feble, de la maquinària que fabrica prostitutes a Romania. Violada per diversos homes als 13 anys, li van oferir prostituir-se a Espanya a canvi de "solucionar la seva vida". Va aguantar cinc anys i ara és activista i experta en la lluita contra el tràfic, com a part de Feminicio.net. És, a més, una de les 10 supervivents que aquests dies, en un congrés internacional, parlen sense pèls a la llengua sobre una de les pitjors xacres del patriarcat. 

¿Com es va convertir en víctima del tràfic?

El meu cas és com el de moltes altres companyes, perquè a Romania es fabriquen putes a gran escala i és l’exportador més gran de la matèria que necessita la indústria del sexe. Tot a través de la violència sexual. De fet, jo als 13 anys vaig patir una violació múltiple, una agressió que després es va tornar sistemàtica. Llavors la societat em va marginar, va entendre que era un cos d’un sol ús. En aquest context de vulnerabilitat, els tractants, que estaven relacionats amb els meus violadors, em van dir que si venia a Espanya a prostituir-me, en un parell d’anys em solucionarien la vida. Es van convertir així en els meus salvadors i pensava que m’estaven ajudant, quan en realitat em van enganyar. Però no em vaig adonar que era víctima del tràfic fins fa quatre anys.

¿En què es va traduir aquest engany?

Em van dir, per exemple, que em repartiria els guanys al 50% amb el proxeneta, cosa que no va ser veritat, perquè als prostíbuls hi ha un sistema per treure’ns els diners, a través de multes, de vendre’ns productes a preus inflats i d’enganxar-nos a la cocaïna i a l’alcohol. Al final hi ha tota una maquinària a través de la qual se’ns explota i se’ns deixa sense res en l’aspecte econòmic i en l’humà. Els prostíbuls són camps de concentració exclusius per a dones empobrides, on arribem a perdre la identitat. Ens convertim en dones d’un sol ús no només per als proxenetes i puters, sinó també per als Estats i la societat, que creu que nosaltres escollim, sense aprofundir en la realitat.

¿Com van ser aquells anys?

En cinc anys vaig passar per més de 40 prostíbuls, perquè cada 21 dies ens movien de lloc perquè els puters tinguessin culs nous, diversió i tot el que tingui a veure amb una mercaderia sempre disponible. Havia de fer cua per menjar o dormir, quan em deixaven, i actuar partint del que altres volen: o bé aquesta nòvia afectuosa que els ‘faci l’amor’, o bé la puta viciosa romanesa que faci el que es veu a les pel·lícules porno o la víctima d’un depredador que acaba assassinant-te.

¿Com va aconseguir sortir d’aquest món?

Després de cinc anys atrapada, em vaig col·lapsar tant físicament com psicològicament. Ens passa a moltes, perquè la nostra vida útil en aquests camps de concentració és de dos o tres anys, que és quan ja no servim per fer la ‘performance’ de putes felices. Ni tan sols la societat està disposada a escoltar les putes tristes. Per això, quan ja no servim, se’ns rebutja, perquè a la porta n’hi ha tres més de noves i nosaltres no costem ni un euro a l’Estat, que no s’ocupa de la nostra reparació, l’accés a una vivenda, la teràpia, etc. Som d’un sol ús en el patriarcat.

¿Quines seqüeles deixa, tant físiques com emocionals el tràfic i la prostitució?

El que més empremta deixa és la por que sents, no només a ser torturada físicament, emocionalment i sexualment, sinó a no poder guanyar la manutenció que t’exigeix el prostíbul. També la por de contreure una malaltia de transmissió sexual, de ser agredida i al món exterior, perquè, moltes vegades, les portes dels prostíbuls estan obertes, però a fora no ens espera res i hi ha un abisme entre els dos mons.

¿Per què es va convertir en una activista?

Perquè s’ha convertit en la meva teràpia. Cada vegada que explico el que vaig passar, el meu dolor minva. Jo almenys he tingut la sort de sobreviure, perquè moltes acaben suïcidant-se o moren per les addicions o les malalties contretes.

El Govern espanyol està elaborant una llei contra el tràfic. ¿Quines mesures hauria de contenir?

Una reforma del Codi Penal que prohibeixi la terceria locativa, la llei que permet que un tercer llogui un espai on s’exerceix la prostitució, i que el 1995, quan governava el PSOE, va omplir les carreteres de prostíbuls. Cal tancar aquests espais, els pisos i les agències. A més, s’ha de perseguir el proxenetisme no coercitiu, perquè si algú t’explota, és igual el teu consentiment, això no l’eximeix de responsabilitat. També cal posar en marxa mesures preventives i canviar la llei d’estrangeria, perquè el proxeneta s’aprofita de la por de les immigrants a ser deportades. També els jutges i fiscals haurien de tenir una formació en gènere com a mínim i multidisciplinària i que els mitjans informin des del punt de vista dels drets humans.  

¿Hauria d’incloure sancions contra els clients?

Sí, perquè hi ha una dissociació col·lectiva, fins i tot en el moviment feminista, que provoca que es percebi que un violador aprofita la seva situació de poder per vulnerar els drets d’una dona, però un puter no, perquè paga. Aquesta visió neoliberal que els diners tot ho blanquegen, ¿el fa menys agressor?, ¿fa que les dones estiguem més sanes i estàlvies? S’ha d’intentar trencar amb aquesta divisió que ha fet el patriarcat i que ens dolgui igual que un home vagi a un prostíbul, a pagar per penetrar el cos d’una dona que no té cap altra alternativa, que quan es viola en un portal una jove de 18 anys.

¿Què opina que hi hagi un sector que vulgui legalitzar la prostitució a Espanya i que es creï un sindicat que empari

La prostitució no és il·legal, ja està regulada i es pot exercir. El que entenc per legalitzar és donar via lliure al proxenetisme, que és el que està perseguit. Espanya està, de fet, en el punt de mira del ‘lobby’ proxeneta, perquè és el consumidor de prostitució més gran d’Europa, s’ha convertit en una destinació de turisme sexual i la porta d’entrada a la UE de dones explotades dels països del sud. No es pot, per tant, legalitzar, perquè als països que han pres aquesta decisió el tràfic ha augmentat, els drets de les dones no han millorat i els homes consumeixen cada vegada més, perquè entenen que estan legitimats per penetrar dones que no els desitgen.

I a nivell internacional, ¿quines mesures s’ha d’adoptar?

Em reafirmo que és importantíssim lluitar contra el proxenetisme, però és difícil, perquè els proxenetes estan a oficines, mouen moltíssims diners, són amics de polítics, empresaris i periodistes. Estem lluitant contra titans.

Feminicidio.net publica des de fa anys estadístiques amb les dones mortes per raó de gènere, el mateix que el Govern vol fer per complir el pacte d’Estat contra la violència masclista. No obstant, passen els mesos i el recompte no s’actualitza. ¿Saps per què?

No sé si es deu al fet que no troba dades que els semblin aptes o que estan esperant a veure què passarà amb les eleccions generals.

Notícies relacionades

Rushdie, la llibertat d’expressió i ‘abril’

Va aixecar el cap

¿Què diria a una persona que creu que la llei integral contra la violència masclista perjudica els homes, com sosté Vox, i que cal reformar-la?

Que al segle XXI i en l’anomenat primer món no podem continuar mirant per a cap un altre costat i els homes han de renunciar als seus privilegis, perquè la justícia social passa per la igualtat de dones i homes.