Julen, un rescat d'extrema duresa

Les microvoladures han permès aquest divendres a la tarda trencar la màxima que s’havia instal·lat en els integrants del dispositiu de rescat del Julen, el nen que va caure en un pou el dia 13 a Totalán. "La muntanya mana en el ritme dels treballs", ha assenyalat al matí un portaveu del dispositiu de salvament, després de comprovar que la duresa de la pedra quarsítica posava a prova els miners, i amb prou feines els deixava avançar metre i mig en dinou hores.

Però la perícia al col·locar els explosius ha aconseguit trencar el mur de pedra i recuperar en un parell d’hores el temps perdut, i han avançat fins als 3,35 metres de longitud després de trobar una veta de terra tova, com estaven convençuts que succeiria a mesura que s’anessin acostant al pou on està atrapat el nen. No obstant, quan es trobaven a tot just 60 centímetres del menor, els miners han hagut de realitzar una quarta microvoladura, després de xocar de nou contra el quars.

Ubicació del petit

La Brigada de Rescat Minera es disposava a travessar aquesta nova veta massissa, que ha deixat sense punta els martells pneumàtics, amb ajuda de topògrafs. Segons el portaveu de laGuàrdia Civil, Jorge Martín, per la proximitat amb el menor la detonació havia de ser d’”extrema precisió” per evitar danys col·laterals. Una vegada resolt aquest escull, possiblement l’últim, la idea és introduir una sonda amb una petita càmera a fi d’ubicar exactament la posició del nen i decidir com acabar d’afrontar aquesta connexió amb el pou per arribar al Julen i treure’l, tasca que realitzaran els agents a l’actuar com a Policia Judicial.

Abans d’arribar a aquest punt, els miners han plantat cara al repte que els posava la muntanya, que ha plantejat els mateixos contratemps que el dispositiu de rescat ha trobat al perforar el túnel vertical paral·lel al pou. La duresa extrema que ha desgastat la corona de la perforadora que s’obria pas terra endins, se la van trobar els rescatistes. El subsol del Cerro de la Corona, un paratge a 280 metres sobre el nivell del mar i des del qual es divisa el Mediterrani, va demostrar ser d’una complexitat “extraordinària”. Per això es ha haver de recórrer en quatre ocasions als explosius, una opció que facilita la ruptura de la pedra, però que requereix dues hores entre preparació de les càrregues, la detonació i la neteja de l’aire al túnel.

Ànim "igual d’alt"

Malgrat aquesta tossuderia de la muntanya, l’ànim dels miners ha seguit aquest divendres "igual d’alt que en les primeres hores". No va importar que els martells pneumàtics rellisquessin a l’intentar traspassar la pedra quarsítica, un material abundant a la zona amb una duresa 8 en una escala de 9. Els miners van continuar endavant perforant-la, amb l’ajuda d’explosius que els van permetre rebentar, literalment, el mur rocós.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

El problema, com ja va passar amb la perforació vertical, és que es tracta d’una cursa contra el temps, perquè ja són 13 els dies que fa que el nen està atrapat al pou, sepultat sota un tap de terra que es va localitzar prop de la cota de 71 metres. El treball delsherois asturians, com ja els anomenen a la zona, està sent extraordinari malgrat haver-ho de fer en les pitjors condicions. Els relleus s’estan espaiant fins a una hora i mitja, i quan surten, la roba que duen està xopa per la humitat i la suor.

De fet, a l’improvisat campament habilitat al costat de la boca del túnel disposen de llits i d’una assecadora per poder reutilitzar l’uniforme amb què descendeixen a 73 metres. També de cafè, la seva única petició. Diuen que es limiten a complir la seva feina, i se senten “desconcertats” per l’interès mediàtic que han despertat, com va traslladar el delegat de l’Escola d’Enginyers de Mines, Juan López-Escobar. “Però ho entenen, perquè tot Espanya està pendent d’aquest cas”.