col·lectius

El tercer sector demana "recursos i concreció" al Govern per millorar l'acollida de menors

Aquesta setmana la Generalitat presenta el seu pla estratègic per acollir migrants no acompanyats

Les entitats socials creen una aliança per "vetllar pels drets dels menors"

rjulve46431806 barcelona 03 01 2019 oussama habali mena ni o de la calle ll190122141542

rjulve46431806 barcelona 03 01 2019 oussama habali mena ni o de la calle ll190122141542 / ALBERT BERTRAN

2
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Redactora

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El tercer sector demana a la Generalitat que apliqui "mesures concretes i partides econòmiques suficients" per garantir l’acollida real dels menors migrants sols que ara viuen en el sistema de protecció de menors. Aquest divendres la Direcció General d’Atenció a la Infància (DGAIA) presentarà un pla per abordar el fenomen, que va arribar al col·lapse a la tardor. "Volem que passin de l’emergència a les polítiques estructurals" ha reclamat Loli Rodríguez, en nom de la federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) aquest dimarts al matí en roda de premsa.

Les entitats socials que treballen en l’acollida de menors migrants demanen un canvi de model per atendre correctament i garantir la inclusió dels menors que atenen. Tant la Federació d’Entitats amb Pisos Assistits (FEPA), com la Federació d’Entitats d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (FEDAIA) i ECAS han demanat gestos al Govern perquè afronti l’atenció dels menors amb una perspectiva diferent de la que està abordant els últims mesos. 

Falta d’espais

Les deficiències detectades per l’aliança durant aquest any són diverses. En primer lloc, la falta de previsió del Govern, que ha passat d’acollir 1.500 menors migrants a 3.300 durant un any. Durant tot l’any van faltar espais. Primer, els adolescents van estar dormint a la sala d’espera de la Fiscalia de Menors per falta de places i després la crisi va esclatar quan la Generalitat va decidir acollir els joves en les comissaries dels Mossos. Però les entitats socials destaquen que s’han vist en una situació jurídica "de risc". Principalment, perquè la Generalitat els va situar entre l’espasa i la paret. "Mentre els centres eren plens, havíem d’acollir més nois per ordre de la policia. No és que les entitats no volguessin acollir, és que no hi havia espai", ha apuntat Rodríguez. I és que les entitats demanen a Torra que es prengui aquest tema com "una prioritat". "Hi ha d’haver un pla pactat entre totes les conselleries, això no només recau en Afers Socials", apunten les oenagés.

L’altra inseguretat és econòmica. La Generalitat va arribar a generar més de 10 milions de deute amb el sector social, que no deixava d’obrir centres nous, de vegades "en tan sols tres dies". "Ara comencem a cobrar, però la complexitat dels fons de contingència i la rapidesa amb la qual hem obert ho han fet tot molt difícil", ha assenyalat Pilar Núñez, portaveu de FEDAIA. 

Canvi de model

Notícies relacionades

En plena emergència, el Govern va obrir més de 2.500 places de centres de menors en molt pocs mesos. En molts casos eren equipaments provisionals, com cases de colònies o albergs del XANASCAT. A més, van crear un sistema "dual", en comparació amb el sistema de protecció de menors autòctons, en què, per exemple, els serveis i el cost de la plaça no estaven homologats ni inclosos en els ‘contractes programa’ municipals. "Hem d’acceptar que l’emergència ja s’ha superat i que aquesta serà la realitat. Cal prendre decisions concretes i pragmàtiques", ha demanat Ferran Rodríguez en nom de FEPA. El tercer sector aposta per la via comunitària. "No es tracta només d’atendre els menors als centres, hem d’implicar-los en la comunitat", assenyala Rodríguez.

Per garantir-ho, és clau aconseguir la documentació de residència i treball dels joves. Per això, les entitats demanen al Govern que dialogui amb el Ministeri de l’Interior i també que busqui espais de trobada al si d’Europa.