Punts negres de la llei del joc: nens que aposten i anuncis amb famosos

La legislació del joc a Espanya, que ha permès que les cases d’apostes s’hagin multiplicat en moltes comunitats autònomes, i anuncis tan controvertits i criticats com el de Carlos Sobera on es repeteix reiteradament “aposta, aposta, aposta”, té, almenys, tres forats negres o buits legals: no s’ha aprovat el reglament destinat a limitar la publicitat, no impedeix l’accés dels menors a certs tipus de jocs addictius i afavoreix que els operadors vetin els jugadors que guanyen de forma massiva. Els casinos i empreses similars prefereixen els perdedors.

L’anomenada llei de regulació del joc es va gestar el 2011, en l’última etapa del ‘govern Zapatero’, però va entrar en vigor i ha sigut desenvolupada per l’Executiu de Mariano Rajoy, integrat per Rafael Catalá, que va treballar per a un dels gegants del sector, Codere, empresa que al seu torn va ser assessorada pel despatx que va fundar Cristobal Montoro, que el 2018 va rebaixar del 25% al 20% l’impost d’activitats als operadors ‘online’.

En la gestació de la llei, segons fonts de la negociació, hi va haver importants“pressions”per part delslobbies, tenint en compte que fins a aquell moment les cases d’apostes per internet eren alegals a Espanya, però sí que operaven consorcis internacionals que no tributaven i feien una competència deslleial al joc presencial.

La ludopatia

En aquest escenari, el resultat final de la llei depèn de qui ho jutgi. Segons el professor universitari expert en addicció al joc Mariano Choliz és una legislació més favorable a les empreses que al ciutadà, ja que regula una activitat amb risc per a la salut, la ludopatia. Segons la seva opinió, per prevenir aquest problema, “hauria de reduir-se l’oferta i ser més estricte a l’hora d’acreditar” qui és el jugador. “El nostre país és un dels que té més oferta i més fàcil accés”,conclou.

Si bé, segons la percepciód’Alex Barbarà, consultor legal i especialista en els e-Sports, és una legislació “equilibrada”, amb elements“garantistes”per als usuaris, però també “beneficiosos” per a la indústria. No en va, la portaveu socialista Gloria Rivero va destacar, en el debat d’aprovació final de la norma, que aquesta constituiria “un positiu impuls al sector empresarial”,que disposaria “d’una oferta competitiva de serveis”.

Algunes de les seves disposicions legals, com la gestió de l’alta de jugadors o la limitació de la quantitat que es pot apostar està sent copiada per la Gran Bretanya i ha servit de model a països com Colòmbia, segons Mikel López, president de Jdigital, associació d’operadors digitals.

Es va canviar el concurs per autoritzacions administratives

I això que es va aprovar en un temps rècord, tan sols tres mesos després d’iniciar la seva etapa, i va ser recolzat per gairebé tots els partits. En la tramitació parlamentària, el PP, que va acusar el Govern socialista d’accelerar la tramitació per “fer caixa”, es va entossudir a canviar el sistema de concurs de llicències dissenyat per Zapatero per autoritzacions administratives, segons la seva opinió “més flexibles i competitives”. A la pràctica, segons Barbarà, això ha suposat que els permisos siguin “il·limitats i perpetus”, en un procés, segons la seva opinió, bastant“opac, ja que no se sap què valora l’administració o no a l’hora d’autoritzar un operador”.

Al contrari, el president de Jdigital es queixa que el sistema de llicències singulars, per a cada joc en concret, és “extremadament limitant” i coarta l’activitat davant de cada innovació.

La necessitat de regular la publicitat

En el que coincideixen especialistes, indústria i associacions de ludòpates és en la necessitat que el Govern aprovi, d’una vegada per sempre, el reglament sobre la publicitat. Al principi es va permetre al joc ‘online’ anunciar-se perquè mengés el terreny a les pàgines web alegals i sense controls. Si bé, amb el pas dels anys, tots els actors coincideixen que cal posar límits, en vista de la possibilitat de ludopatia. Segons la macroenquesta Edades 2017-2018, el 3,5% de la població3,5%, és a dir, 1,6 milions de persones han jugat l’últim any, vuit punts més que el 2015-2016.

En aquest context de creixement, el PP va elaborar dos esborranys per limitar la publicitat i l’Executiu actual també hi treballa, ultimant la redacció d’un reial decret. De fet, Pedro Sánchez es va comprometre amb Podem, en el pacte pressupostari, a regular els anuncis de forma similar al tabac, prohibir-los en horari infantil, esdeveniments esportius i que no siguin protagonitzats per famosos.

La llei s’incompleix i els menors poden jugar

Més espinós és l’assumpte delsmenors. La llei prohibeix taxativament el seu accés, però “s’incompleix” en diverses situacions, segons denuncien els experts en addiccions com Juan Lamas, director tècnic de la Federació de Jugadors d’Atzar Rehabilitats (Fejar). Com a exemple, un recent estudi del’OCU  va destapar, suposadament amb casos reals, la facilitat d’accés d’adolescents a alguns locals d’apostes. No obstant, el sector nega categòricament que es permeti als nens jugar i apunta que el problema està en el‘gambling’ no regulat, aquests videojocs o aplicacions en mòbils i xarxes socials onl’accés és lliure, malgrat que es poden gastar diners a fons perdut i que també són addictius. No estan sota el paraigua legal perquè en moltes ocasions no s’utilitzen diners en metàl·lic, sinó objectes que els jugadors aconsegueixen i que després venen per diners reals a altres usuaris. Però la facturació sí que és que és trinco-trinco. El joc ‘online’ reglat el 2017 va guanyar 560 milions d’euros i el dels videojocs per internet, 474 milions.

Tant Cejuego, associació d’empreses del joc presencial, com Jdigital, opinen que caldria regular aquest tipus d’entreteniments, com va passar el 2011 amb el joc ‘online’ si es vol, de forma taxativa, impedir l’accés a menors.

El vet als jugadors professionals

Notícies relacionades

Els reptes de transitar a l'edat adulta amb un trastorn de salut mental: gairebé el 60% dels joves reconeix tenir problemes

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

Finalment, està l’assumpte delsjugadors que guanyen quantitats abundants i volen fer de les apostes la seva professió. Segons Alex Barberá, les cases d’apostes ‘online’ “prohibeixen l’accés als jugadors pel simple fet de guanyar, una cosa que va en contra de tota lògica”. Miguel Figueres, un enginyer i professor universitari, que ha desenvolupat un mètode matemàtic que prediu la probabilitat d’un resultat, és un dels perjudicats. Relata que en un any va apostar 400 euros i en va guanyar 8.000 i, des d’aleshores, està vetat a gairebé tots els casinos ‘online’. Per això, va iniciar una recollida de firmes per denunciar aquest problema així com que les cases d’apostes canviïn la quota, és a dir els diners que paguen si es guanya, abans de l’abonament. Així mateix, ha demandat un parell d’operadors ‘online’.

Referent a això, el director general de Cejuego, Alejandro Landaluce, addueix que la gent ha d’“entendre” que les cases d’apostes són “com companyies d’assegurances, que calculen el seu risc per veure quines apostes accepten i quines no”, i que és completament “legal” canviar la quota ja que “els riscos van canviant” segons les circumstàncies.