El Vaticà s'afanya a investigar els Maristes xilens i calla amb els espanyols

A diferència del que ha passat fins ara ambl’escàndol de pederàstia dels Maristesa les escoles deBarcelona i Badalona, la indignació manifestada per l’opinió pública xilena ha portat aquesta setmana alVaticàaconfirmar que investigarà, i eventualment processarà, els acusats d’abús sexual d’aquesta organització religiosa a Xile. El gir vaticà, anunciat de manera pública, evidencia ‘de facto’ que, malgrat que Espanya ha sigut el país on primer va explotar l’escàndol marista, elpapa Francescha decidit primer involucrar-se en el país llatinoamericà, encarregant directament d’aquest cas laCongregació de la Doctrina de la Fe, l’organisme vaticà que s’ocupa dels casos més greus.

Al pol oposat, la investigació d’EL PERIÓDICO sobre l’escàndol de pederàstia més gran conegut fins a la data a Espanya (saldat amb 43 denúncies policials contra 12 docents) no ha merescut cap pronunciament per part de la Santa Seu. Els abusos destapats a Barcelona van generar un terratrèmol a l’altre costat de l’Atlàntic un any després, quan van començar a aparèixer víctimes a les escoles maristes de Xile, on sí que va decidir actuar la fiscalia i investigar l’encobriment per part de l’ordre malgrat que la majoria de delictes haguessin prescrit. EL PERIÓDICOva revelar així mateix que a Xilealguns dels germans religiosos espanyols havien sigut reclutats, formats i enviats a Amèrica des d’un juniorat de Valladolid. 

L’Església, muda a Espanya

A Espanya l’Església s’ha intentat mantenir al marge de l’escàndol, a diferència del que ha fet la institució clerical xilena, i això també ha acabat provocant que el Vaticà hi hagi decidit interessar-se per l’escàndol xilè (més recent, amb menys víctimes i, en definitiva, una derivada de l’espanyol) però continuï guardant silenci sobre els fets passats entre els anys 70 i 2010 en les escoles de Barcelona.

Les presses amb Xile remeten a la magnitud de la repercussió mediàtica internacional de l’escàndol, expliquen fonts consultades per aquest diari. Però també a l’error del Papa argentí, qui –en el seu viatge de l’any passat al país– primer va defensar i després va ser obligat a castigar a un sacerdot acusat d’encobridor (Juan Barros), la qual cosa va convertir Xile en un dels epicentres globals dels escàndols que afecten l’Església catòlica. 

Pressió de l’opinió pública

“A Xile hi ha hagut una pressió per part de l’opinió pública i dels mitjans de comunicació molt més forta”, considera Luis Badilla, un antic exiliat xilè que va fugir de la dictadurad’Augusto Pinocheti avui administra un dels llocs més llegits a Roma d’informació religiosa, ‘Il Sismografo’. “A Xile els declarats catòlics van baixar d’un 73% a un 55% pels escàndols. Per això, l’Església està actuant ara molt durament, per salvar el que es pugui salvar”, afegeix, per la seva part, el vaticanista independent Francesco Peloso, referint-se a una recent enquesta del Centre d’Estudis Públics que va analitzar la confiança dels xilens en el catolicisme des de 1998 fins avui.

“No s’han d’oblidar els precedents. També a Irlanda el Vaticà va intervenir amb determinaciónomés després que l’escàndol s’havia tornat planetari”, insisteix Pelós. “És possible que aviat això ocorri també amb Espanya, hi ha senyals que ho indiquen”, afirma l’analista.

No obstant, la lentitud del Vaticà a castigar, globalment i de manera contemporània, els Maristes –així com també ocorre amb altres escàndols que s’han destapat en els últims anys en altres països que no són en el focus– també podria respondre a l’habitual clima d’intrigues que envolta aquesta institució. I que, en els últims temps, remet al fet que els detractors de Francesc, molts d’ells de l’ala conservadora, han trobat en els escàndols una arma per debilitar el Papa de 81 anys. 

Acabar amb el pontificat

“Volen que (aquest pontificat) s’acabi com més aviat millor per després tenir, per dir-ho així, un nou conclave (la reunió en la qual s’elegeixen els nous Papes)”, clamava dijous passat el cardenal alemanyWalter Kasper, proper a Francesc. El problema és que aquesta discussió ens està distraient del que realment està en joc, és a dir, intensificar la lluita contra els abusos, va afegir el cardenal. 

En aquestes circumstàncies, malgrat que els detalls de com intervindrà el Vaticà per sancionar els Maristes xilens encara no han sigut difosos, tot apunta que Francesc està decidit a fer del cas un exemple de la neteja que pretén portar endavant. A les dues notes escrites remeses a EL PERIÓDICO pel portaveu vaticà Alessandro Gisotti, aquest no va descartar que els acusats hagin d’enfrontar “un procés penal (canònic)” un procediment que no ha de confondre’s amb el judici penal civil i que l’Església reserva als delictes més greus, com els abusos. 

La incògnita està en quines penes es traduirà això per als Germans Maristes. La decisió del Papa de destinar el cas a la Congregació de la Doctrina de la Fe és, com va subratllar el mateix Vaticà, “una disposició excepcional”, el que ha donat ales a la interpretació que Roma ha decidit exhaurir noves vies per jutjar també els germans acusats de pederàstia que treballen en llocs religiosos, com les escoles.

Notícies relacionades

Shôko Barcelona, reconegut internacionalment com a local sostenible

La UE amenaça de suspendre TikTok Lite, que paga per veure vídeos

Una cosa que podria suposar nous desenllaços també per a altres casos, entre ells els espanyols. En aquesta línia, Gisotti també ha subratllat que, tot i que de moment la decisió vaticana “només incumbeix els maristes xilens”, això “no significa que altres eventuals delictes no seran perseguits” i que l’organisme competent serà en aquests casos la Congregació per a la Vida Consagrada. 

L’horitzó a poca distància és també la cimera amb els bisbes que el Papa ha convocat el febrer per debatre la protecció de menors, afirma Salvatore Cernuzio, vaticanista de ‘La Stampa’. “Tantes coses han sigut gestionades malament i ara cal tornar a començar per alguna part”.