Anar al contingut

LES AGRESSIONS EN LES FAMÍLIES

A Espanya hi va haver el 2017 29.000 atacs masclistes davant 6.900 casos de violència estrictament «domèstica»

També en les agressions familiars la majoria de víctimes, un 62%, són dones, i el 73% dels agressors, homes

Es produeixen menys atacs intrafamiliars que d'origen masclista, malgrat que Vox vol aprovar una llei específica

Patricia Martín

A Espanya hi va haver el 2017 29.000 atacs masclistes davant 6.900 casos de violència estrictament «domèstica»

juan camilo moreno

Tot i que al final no s’ha inclòs en l’acord andalús entre el PP i Vox, a l’ADN del partit ultra està lluitar contra el “femellisme”, la “ideologia de gènere” i derogar la llei contra la violència masclista per aprovar-ne una que no discrimini els homes i provi d’erradicar totes les agressions en les famílies. I el PP hi ha cedit en part a l’admetre que cal lluitar contra “qualsevol tipus d’assassinat” a les cases i concedir ajuts a totes les víctimes de la “violència domèstica”. Però ¿què inclou aquest terme i quina és la seva incidència en comparació amb els atacs d’origen masclista?

Abans que s’aprovés la llei contra la violència de gènere, el comú era denominar ‘violència domèstica’ tots els maltractaments esdevinguts en l’àmbit de les famílies, ja fos contra dones o homes. Si bé la normativa espanyola va ser pionera a establir un entramat de protecció i prevenció específic per a les dones, amb l’agreujament de les penes, davant de l’evidència que són elles les que més pateixen el maltractament i aquest es basa en una desigualtat estructural. Es va denominar llavors violència de gènere aquella que “s’exerceix sobre les dones” per part dels qui hagin sigut els seus cònjuges o hi hagin mantingut relacions similars d’afectivitat, un terme que ha anat evolucionat comunament cap al de violència masclista, ja que té l’origen en la dominació que exerceixen alguns homes, provocat per la societat patriarcal.

6.909 víctimes el 2017

La violència domèstica queda limitada, des d’aleshores i segons l’article 173.2 del Codi Penal, a les agressions físiques o psicològiques que es produeixen en el si d’una família i són exercides cap a homes, però també cap a descendents, ascendents o germans, per la qual cosa les víctimes també poden ser dones. De fet, segons la radiografia més precisa en la matèria, efectuada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el 2017 es van registrar 6.909 víctimes de violència domèstica a l’agressor de les quals se li va imposar una ordre de protecció o mesures cautelars, un 0,7% més que l’any anterior. D’elles, un 62,4% (4.313) van ser dones, és a dir, mares, àvies, ties o filles. El cas més recent i cridaner és l’assassinat d’una dona a Banyoles presumptament per la seva filla de 17 anys.

De fet, si s’analitzen les dades en funció de la relació entre víctima i agressor, el cas més freqüent (el 28,8%) és aquell en què la víctima és la mare de l’agressor o agressora. En un 27,7% dels esdeveniments els morts van ser els fills (sense que l’INE n’especifiqui sexe); en l’11%, el pare, i en el 9,7%, germans (sense distinció de gènere).

I si es tenen en compte les persones denunciades, 4.088, el 73,1% van ser homes, un 7,4% més que l’any anterior. L’edat mitjana dels denunciats va ser de 35,9 anys i de forma aclaparadora havien nascut a Espanya.

La violència masclista supera la “intrafamiliar”

Per tant, ja siguin les dades de les víctimes com les dels agressors, l’estadística deixa bé clar que, malgrat la confusió que Vox pretén introduir a l’assegurar que els homes estan desprotegits i són maltractats pel sistema, en l’àmbit familiar també són les dones les que majoritàriament pateixen les agressions. I a aquestes dades cal afegir-hi les greus i preocupants xifres de la violència masclista. També segons l’INE, el 2017 hi va haver 29.008 víctimes, gairebé el quàdruple del nombre registrat en la violència domèstica, i sense comptar les agressions que es donen fora de l’àmbit de la parella, com l’assassinat de Diana Quer o Laura Luelmo, que encara no es reflecteixen en les estadístiques oficials.  

El maltractament d’origen masclista supera l’“intrafamiliar”, un altre dels termes utilitzats per Vox, en tots els paràmetres. Per exemple, el 2017 van ser 28.987 els homes denunciats davant 4.908 agressors en violència domèstica, 27.202 els condemnats davant 5.612 i 6.181 els absolts davant 1.252.

El risc més gran de les dones

El Consell General del Poder Judicial també ha comparat en diverses ocasions la violència de gènere i la domèstica, i ha conclòs que les agressions en l’àmbit de la parella “tenen les seves arrels en el gènere” i encara que “els homes no són invulnerables a la violència ni les dones incapaces d’exercir-la”, hi ha un “risc desproporcionat” més gran per a les dones de ser assassinades.

Així, un estudi del 2016 assenyala que hi va haver 38 víctimes de sexe femení l’agressor de les quals va ser enjudiciat (no es comptabilitzen els que es van suïcidar i el procés es va arxivar), 9 de sexe masculí i 1 una dona transgènere. I en violència domèstica, l’agressora no sempre va ser una dona, sinó que tres eren homes que van matar la seva parella o exparella del mateix sexe. Si es tenen en compte les dades del 2011 al 2016, les sentències per homicidis o assassinats masclistes van ser 259 davant 47 per violència intrafamiliar.

Les víctimes compten amb tres tipus d’ajuts

El líder del PP, Pablo Casado, va sostenir recentment, just quan provava de festejar Vox, que “ara mateix no hi ha mesures específiques per a víctimes de violència domèstica”. Si bé, hi ha, almenys, tres tipus d’ajuts econòmics. D’una banda, hi ha les prestacions del servei públic d’ocupació per a aturats que han patit agressions, que consisteixen en el pagament d’una renda mensual i ajuts suplementaris en determinats supòsits. I després hi ha els ajuts que proporciona la llei d’assistència a les víctimes de delictes violents i els recollits a l’Estatut de la Víctima.