INFORME DE L'ONU

Les 769 morts d'immigrants en pastera aquest any davant Espanya tripliquen les del 2017

Més de 56.000 sense papers han arribat per mar aquest any davant els 20.000 de l'anterior

Catalunya ha acollit aquest 2018 2.200 refugiats, que representen el 22% dels de tot l'Estat

pateras-efe / periodico

5
Es llegeix en minuts
El Periódico

Un total de 769 persones han perdut la vida al mar provant d’arribar a les costes espanyoles fins al 19 de desembre, un 344% més que en tot el 2017, quan es van comptabilitzar 223 morts de migrants, segons les últimes xifres publicades perl’Organització Internacional per a les Migracions (OIM).

D’acord amb l’últim informe d’aquest organisme de l’ONU, per a la migració en aquest exercici van arribar a les costes espanyoles 56.480 migrants en pasteres a través de la ruta del Mediterrani occidental, un 281% més que els 20.043 del 2017.

Descens a Itàlia i increment a Grècia i Xipre

Segons les dades de l’OIM, les arribades d’immigrants a través de la via marítima es van reduir de forma dràstica a Itàlia aquest any –dels 118.914 de 2017 a 23.126– i es van incrementar a Grècia –de 28.800 a 31.310 aquest any– i Xipre –de 501 a 1.035.

L’OIM apunta que les arribades a Espanya fins al 19 de desembre suposen gairebé la meitat –49,93%– de totes les arribades irregulars a través del Mediterrani a la regió conformada per Espanya, Itàlia, Grècia, Xipre i Malta. L’organisme calcula que l’exercici, amb una mitjana de 160 persones per dia, és possible que el 2018 se superin les 58.000 arribades.

Sense drets humans

En un dels seus últims informes, l’OIM remarca que en la ruta del Mediterrani occidental, que fan servir grups de migrants que parteixen del Marroc i Algèria, hi ha “notables dificultats” en matèria de protecció i greus violacions de drets humans.

Entre aquestes destaquen, a més de les morts al mar, el desert i altres llocs de trànsit, les desaparicions de migrants, situacions d’explotació i abús físic i emocional, tracta de persones, trànsit de migrants, violència sexual i de gènere, detencions arbitràries, treballs forçats, peticions de rescat i extorsions.

2.200 refugiats a Catalunya

En relació també amb la immigració, Catalunya ha passat d’acollir l’1% dels refugiats en tot l’Estat a atendre el 22% en els últims dos anys i mig, després de l’inici de la crisi europea de les migracions, i segons el Govern, la comunitat catalana ha fet “un esforç diferencial” i ha passat de tenir 28 refugiats a tancar el 2018 amb uns 2.200 beneficiaris d’asil.

En una entrevista d’Europa Press, el secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, Oriol Amorós, ha observat que 2.200 persones són poques en relació amb la necessitat humanitària que hi ha al món, però “en relació amb el que s’ha fet en el conjunt de l’Estat –que va passar de 2.300 a 8.600 en el mateix període–, Catalunya ha fet un esforç diferencial clar”.

Amorós ha assegurat que el Govern és plenament compromès amb la causa democràtica i de drets humans que és el refugi, i tot i que ha de fer-ho “sense recursos extra”, ha considerat aconseguits els objectius d’acollir més i millor que van plantejar l’exconsellera Dolors Bassa i l’actual titular de Treball, Assumptes Socials i Ciutadania, Chakir el Homrani.

Ha assenyalat que Catalunya recolza el programa d’acollida de l’Estat així com les actuacions d’entitats, ha creat un programa per a estudiants refugiats del Líban, planteja millores com implicar a més municipis amb un programa en què hi participen 20 pobles petits i capitals de comarca i ha treballat en l’accés dels refugiats els serveis públics.

Sense permís de treball

“Crec que a Catalunya ha de ser el lloc on abans un nen refugiat és escolaritzat, o un dels primers, sens dubte. No tenim queixa en aquest tema i sabem que és una de queixa en altres comunitats autònomes”, i també és on abans s’accedeix a la targeta sanitària.

“És l’únic lloc on el que el servei d’ocupació accepta com membres de les polítiques actives d’ocupació persones refugiades abans que tinguin permís de treball”, una iniciativa que van fer, superant dificultats jurídiques, perquè van veure absurd que no puguin treballar durant sis mesos.

Entre aquestes millores, el Govern va modificar el juny del 2017 la llei de la renda garantida de ciutadania (RGC) perquè puguin accedir els que no aconsegueixen inserció laboral a l’acabar el programa de refugi, i fins a finals de 2018 ha rebut 120 sol·licituds, de les que s’han aprovat 60 titulars –entre els quals hi pot haver persones soles o famílies–.

La meitat es va denegar perquè no estaven ben presentades o es va considerar que no complien els requisits: “Estem estudiant les causes de denegació per veure què ha ocorregut. Que hi hagi una denegació alta, a priori no significa res, perquè tal com està establerta la llei, totes les persones refugiades que han passat un programa de refugi, si estan en situació de vulnerabilitat, han de poder-hi accedir”.

Necessitats mèdiques

Amorós ha lamentat que Catalunya no ha aconseguit l’èxit esperat en la via humanitària d’acollida: voluntaris catalans els van informar de centenars de refugiats en camps de Grècia amb necessitats mèdiques, per la qual cosa el Govern va demanar a l’Executiu central reassentar una cinquantena que eren menors, i que sumaven 300 persones amb les seves famílies.

“Va passar en el període en què el Govern del PP havia assumit uns compromisos que havia de complir jurídicament, tal com després s’ha encarregat de sentenciar el Tribunal Suprem”, de reubicació i reassentament.

La sanitat catalana pública i concertada es va oferir a atendre aquest grup, però de les més de 300 persones proposades van arribar una vintena, lamenta Amorós, que diu que l’Estat assegurava que estava disposat però que era Grècia no volia, el que veu difícil de creure davant de la situació el 2016 i 2017 al país hel·lènic: “Va ser molt decebedor”, ha sentenciat.

Notícies relacionades

La Generalitat ha rebutjat en reiterades ocasions l’internament de persones en situació administrativa irregular en el centre d’internament d’estrangers (CIE) de la Zona Franca a Barcelona, i preguntat per si veu un canvi de sensibilitat en l’actual Govern del PSOE, ha respost que, “en aquesta qüestió, no”.

El CIE ara funciona a tot drap”, ha observat, i ha afegit que una de les crítiques que manté l’Executiu català és la qüestió de la transparència, així com el fet que es tanqui en un lloc atès íntegrament per policies a persones que no han comès delictes penals, ja que es tanquen per faltes administratives.