El brot d'Ebola al Congo iguala el més mortífer de la seva història

El Ministeri de Sanitat de la República Democràtica del Congo (RDC) ha xifrat en 280 el nombre de morts probables pel brot d’Ebola al nord-est del país, segons les últimes dades divulgades avui per aquest organisme, una xifra que ja iguala al brot més mortífer de la seva història.

En un informe emès amb xifres vigents fins al 7 de desembre, les autoritats indiquen que el total de casos se situa en 489, dels quals 441 estan confirmats en proves de laboratori i 48 en són probables.

Aquesta epidèmia ha igualat ja la més mortífera de la història de l’RDC, la que es va produir a la localitat Yambuku, al nord del país, a finals d’agost de 1976 i és considerat com el primer brot d’Ebola registrat.

Amb una taxa de mortalitat de gairebé el 90 %, en aquesta ocasió van morir a causa del virus 280 persones dels 318 casos que es van produir.

L’actual epidèmia és també la segona més gran de tot el món en nombre de casos, superant la que es va registrar a Uganda entre el 2000 i el 2001, en què es van comptabilitzar 425 casos i 224 morts, i només per darrere de la declarada el 2014 a Guinea Conakry, des d’on es va expandir Sierra Leona i Libèria.

El segon brot de l’any

Aquest brot es va declarar l’1 d’agost passat a les províncies de Kivu del Nord i Ituri, si bé el control de l’epidèmia s’ha ressentit pel rebuig d’algunes comunitats a rebre tractament i la inseguretat a la zona, on operen nombrosos grups armats.

Es tracta del segon brot declarat el 2018 a l’RDC –només vuit dies després que el ministre congolès de Sanitat, Oly Ilunga, proclamés el final de l’anterior epidèmia, a l’oest del país– i el pitjor de la història de l’RDC en relació amb el nombre de contagis.

Des del 8 d’agost passat, quan van començar les vacunacions, més de 42.000 persones han sigut inoculades, majoritàriament, a les ciutats de Mabalako, Beni, Mandima, Katwa i Butembo, d’acord amb les últimes xifres del Ministeri de Sanitat.

El virus de l’Ebola es transmet a través del contacte directe amb la sang i els fluids corporals contaminats, provoca febre hemorràgica i pot arribar a una taxa de mortalitat del 90 % si no és tractat a temps.

El brot més devastador a nivell global va ser declarat el març del 2014, amb casos que es remunten a desembre de 2013 a Guinea Conakry, país del qual es va expandir Sierra Leona i Libèria.

Gairebé dos anys després, el gener de 2016, l’OMS va declarar el final d’aquesta epidèmia, en què van morir 11.300 persones i més de 28.500 van ser contagiades, xifres que, segons aquesta agència de l’ONU, podrien ser conservadores.