Anar al contingut

Els metges demanen més controls sobre els implants sanitaris

Sanitat llança un missatge de "tranquil·litat" i qualifica d'"anecdòtics" els errors detectats per una investigació periodística

L'organització mèdica col·legial reclama, tot i així, una "agenda de canvis" per introduir més garanties

Patricia Martín

Una dona mostra uns implants defectuosos de PIP.

Una dona mostra uns implants defectuosos de PIP. / STRINGER/VENEÇUELA (REUTERS)

Després de la investigació periodística que ha destapat milers d’errors als implants d’ús sanitari al món, tant el Ministeri de Sanitat, com les societats científiques i l’Organització Mèdica Col·legial (OMC) van voler traslladar aquest dimarts un missatge de tranquil·litat a la societat i els pacients.

La ministra de Sanitat, María Luisa Carcedo, després de convocar d’urgència una reunió amb els representants dels professionals sanitaris, va voler deixar clar que els problemes detectats a Espanya són “puntuals i anecdòtics”. I va posar com a exemple que, del milió de productes sanitaris que cada any s’apliquen a Espanya, l’any passat es van notificar només 4.700 incidents, que inclouen errors de tot tipus, fins i tot als apòsits.

Si bé l’OMC, tot i que va coincidir que la “immensa majoria” dels aparells i pròtesis cobreixen els requisits exigibles, van aprofitar la polèmica per reclamar “una agenda de canvis” que aportin “les garanties necessàries que exigeix la població” davant d’una pràctica sanitària tan comuna.

L’organització col·legial va denunciar, per exemple, que els aparells i dispositius mèdics com a pròtesi de maluc, marcapassos, bombes d’insulina o lents de contacte intraoculars tenen una “regulació molt menor” que la dels medicaments. “A Europa no hi ha una agència central per avaluar-los, i el conjunt d’organismes notificadores autoritzats, empreses privades majoritàriament, poden atorgar la conformitat amb escassos requeriments”, va assenyalar en un comunicat.

A més, l’OMC va lamentar la “falta de transparència dels registres nacionals” i els conflictes d’interessos “preocupants”. Per això, va demanar a la UE que “revisi i reforci els mecanismes d’avaluació precomercialització i postimplantació”, fins i tot si això suposa un cert retard per aconseguir les garanties de seguretat, ja que els efectes adversos dels implants “poden tenir un impacte directe en la salut i la vida”.

"Garanties addicionals"

Així mateix, va reclamar a Espanya que afegeixi “garanties addicionals”. “La xarxa d’agències d’avaluació de tecnologies té la competència i la capacitat legal per desenvolupar anàlisi de cost-efectivitat d’aquests productes. El que li falta és prou múscul”, va afegir.

En aquest sentit, l’OME va recordar que hi ha propostes per crear un organisme centralment coordinat per a l’avaluació de tecnologies, similar a l’Agència del Medicament, que algunes societats científiques recolzen.

A Espanya, 25.000 errors en 10 anys

La investigació periodística va destapar que en els últims deu anys han fallat 3,6 milions de dispositius, que han provocat la mort de més de 82.000 persones a tot el món. A Espanya, entre el 2007 i el 2017 es van registrar 25.000 errors. Si bé Sanitat va insistir que els problemes són “estadísticament menors”, i tot i que “l’actitud és positiva per millorar els controls” la ministra va insistir que les pròtesis i els implants eviten, en molts casos, intervencions quirúrgiques agressives i, fins i tot, la mort de molts pacients.