Arquitectes com Bohigas o Coderch estaran tan protegits com Gaudí

La Generalitat de Catalunya només té protegits patrimonialment 81 edificis dels segles XIX i XX com a bé cultural d’interès nacional: una llista escassa i concentrada de forma desproporcionada a les tres grans figures del modernisme, Gaudí, Domènech i Montaner ¡ i Puig i Cadafalch (ells sols sumen 30 d’aquestes 81 obres). La direcció general de Patrimoni de la Conselleria de Cultura s’ha proposat remeiar aquesta mostra d’interès selectiu. Ahir va presentar una llista d’edificis que es proposa protegir: 438 exemples de l’arquitectura catalana des d’estils vuitcentistes fins ara menyspreats, com l’eclecticisme, fins a les mostres de l’arquitectura racionalista o l’Escola de Barcelona (i les 'guest star' internacionals) que van construir Barcelona tant dels 70 com la del 92. 

El catàleg d’edificis que Cultura proposa com a candidats a catalogar com abé cultural d’interès nacional (283) o ser proposats als ajuntaments perquè els considerin bé cultural d’interès local (155) tenien fins ara només aquesta qualificació local o no tenien cap grau de protecció. La llista ha sigut presentada avui a les Jornades d’Arquitectura i Patrimoni organitzades pel departament. D’aquests, 49 haurien de ser protegits amb caràcter d’urgència, i la resta en tres fases temporals. 

El racionalisme i l’Escola de Barcelona

Fins ara, dels edificis del 1850 a l’actualitat amb protecció com a bé cultural d’interès nacional (BCIN) 36 corresponen al modernisme, 17 al noucentisme, només 9 al racionalisme i cap al postmodernisme o l’Escola de Barcelona. En canvi, a la nova llista de candidats es planteja protegir 130 obres de l’Escola de Barcelona, incloent-hi les obres olímpiques (del 1981 al 2000, els edificis a protegir serien 141), 150 del racionalisme de preguerra i del racionalisme tardà de la postguerra, 43 edificis alineats en el postmodernisme, 40 en el noucentisme i només 37 en el modernisme.

No obstant, el focus es posa, assenyalant amb el màxim nivell de protecció i d’urgència, en el racionalisme i la renovació arquitectònica liderada per Coderch en la postguerra: edificis sense l’aura encara de patrimoni històric i, per tant, més susceptibles als excessos del picot o les rehabilitacions poc respectuoses. La valoració de l’Escola de Barcelona vol emparar "una actitud respecte a l’arquitectura que, al nostre país, substitueix en part als estils postmodernistes que van aportar dubtosa qualitat a altres països com és el cas d’Anglaterra".

Un nou 'top ten’

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

Al nou 'top' de l’arquitectura catalana protegida destacarien Antoni Bonet Castellana i l’estudi Martorell, Bohigas Mackay, amb 20 obres protegides cada un quan actualment cap d’ells té protecció per part de la Generalitat, seguits de José Antonio Coderch (passaria de 3 a 16), Antoni Gaudí (passaria de 12 a 15 obres), Josep Maria Jujol (que ara s’equipararia als 'grans’ del modernisme, amb 12 obres com a BCIN quan només en tenia 3), Josep Puig i Cadafalch (11), Cèsar Martinell (passaria de 9 a 10), Josep Lluís Sert (de 3 a 11), Ricardo Bofill, Esteve Bonell i Piñón-Viaplana (tots passarien de cap obra protegida a 10) i Lluís Domènech i Montaner (de 7 a 9).

Entre les obres que Patrimoni proposa com a bé cultural d’interès nacional figuren les vivendes de la Maquinista de Coderch i Valls, la seu central del Col·legi d’Arquitectes de Xavier Busquets, l’edifici de Banca Catalana de Fargas i Tous, el del Banc Atlàntic de Mitjans i Balcells, l’Anella Olímpica  de Correa i Milà, el Palau Sant Jordi d’Arata Isozaki, la Torre de Collserola de Norman Foster, el Macba de Richard Rogers, el CCCB, la Caixa d’Estalvis de Sabadell de Martorell, la Casa Gomis, o La Ricarda, d’Antoni Bonet, el poblat de colonització de Poblenou del Delta, els cellers Raimat de Joan Rubió, l’església de Pont de Suert de Torroja i Rodríguez Mijares o el camí de ronda de S’Agaró de Rafael Masó.