Les universitats plantegen un màster també per als mestres

El programa de Millora i Innovació de la Formació de Mestres (Mif), òrgan de coordinació de les universitats catalanes amb la funció de millorar la formació inicial dels mestres, ha presentat aquest dimarts, després de quatre anys d’investigació i debat, el document amb les accions estratègiques a seguir per adaptar la docència a les necessitats actuals i millorar-ne la qualitat. L’anècdota de la tarda, molt il·lustrativa del panorama, la va donar, en una sessió prèvia amb experts, Jacint Bassó, director de l’Escola Betània-Patmos. “En una entrevista de feina per a un professor de llengua i literatura es va preguntar a l’interessat quins llibres estava llegint. Va contestar: ‘Fa mesos que no llegeixo llibres’”. 

La resposta evidencia la urgència de fer efectives les mesures proposades pel programa del Mif. Entre els principals objectius, aportats pel coordinador del projecte i professor de la UB, Miquel Martínez, figura aconseguir canviar l’estructura dels estudis a un model de 3+2, establint un màster universitari, després del grau, com a nivell mínim de formació inicial per al professorat de l’etapa obligatòria, la qual cosa permetria més flexibilitat i l’accés a la professió docent de graduats d’altres disciplines. Objectius a llarg termini que necessitarien una reestructuració dels estudis i de la normativa. “L’aposta per un model més flexible entre titulacions és molt boja, però creiem que ha de ser així”, va insistir Ignasi Garcia, director general de Professorat i Personal de Centres Públics. 

Augmentar l’exigència i el rigor en la qualitat de la docència, i millorar el ‘pràcticum’ –les competències de l’estudiant per integrar-se a la professió docent des del mateix desenvolupament pràctic– són altres peces claus per al model futur d’escola. “Cal buscar formes més vinculades a la pràctica de la docència”, va recalcar Mar Camacho, directora general d’Educació Infantil i Primària, i en aquest sentit, el programa del Mif proposa un model de pràctiques en estreta coordinació entre tutors de les universitats i de les escoles i que inclogui un postgrau professionalitzador, en el qual els alumnes seguiran amb una doble tutorització universitat-escola, però amb un model de docent resident. Establir criteris per a la selecció de centres educatius com a formadors de pràctiques és una de les mesures concretes apuntades.

Proves teòriques obsoletes

Ignasi García va significar la conveniència de professorat docent altament qualificat i va titllar d’“obsoleta” la prova teòrica d’accés a la funció docent i pública. “Caldria minimitzar el seu pes al 30% i donar el valor del 70% a la pràctica”. A les proves que permetin acreditar la competència professional docent.

Notícies relacionades

¿Quan és el Dia de la Mare 2020? Dates de tots els països

Mor ofegat un menor al Bages al llançar-se a una bassa

La mobilitat funcional del professorat en tot el cicle educatiu obligatori és un altre dels punts destacats del document. D’acord amb el fort increment de secundària que s’està produint en els últims anys i la falta de professorat habilitat sense màster per impartir-la, es considera urgent formar docents amb experiència en aquesta etapa. El programa proposa que “l’aposta raonable pel model d’institut-escola requereix considerar una única etapa obligatòria amb professorat comú que seria docent del centre amb possibilitat de transitar pels diferents nivells educatius”.

A totes aquestes mesures, Josep Pallarés, director general d’Universitats del Departament d’Empresa i Coneixement, en va agregar una altra de crucial: “Cal fer més atractiva la professió de mestre”. Les dades, va apuntar, indiquen un descens lineal, des del 2007-2008, de l’interès de l’alumnat per aquesta titulació. Les prescripcions de juny han baixat fins a un 60% respecte fa una dècada. Les noies d’avui (elles són majoria en la professió) no volen ser mestres.