Anar al contingut

Investigació premiada

Menjar un ou al dia diuen ara que és bo

Un estudi liderat per l'Idibell arriba a aquesta conclusió després del seguiment durant 18 anys de 40.000 persones

El Periódico

Menjar un ou al dia diuen ara que és bo

Fa uns anys, menjar massa ous era una cosa que molts creien perillosa per a la salut, i s’aconsellava ingerir-ne a tot estirar dos o tres a la setmana. Estudis posteriors han rebatut aquesta creença. L’últim que ha sortit a la llum està liderat per l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell). La conclusió és que un consum moderat d’ous, fins a un al dia, és compatible amb una dieta saludable i no comporta efectes negatius ni té relació directa amb la supervivència de la població. La investigació s’ha dut a terme mitjançant un seguiment durant 18 anys de 40.000 persones d’entre 29 i 69 anys.

L’estudi, donat a conèixer amb motiu de la celebració avui del Dia Mundial de l’Ou, s’ha fet en consumidors d’ous de les províncies d’Astúries, Granada, Guipúscoa, Múrcia i Navarra i s’ha publicat a la revista ‘European Journal of Nutrition’.

El treball, que ha dirigit l’investigador de l’Idibell, Raúl Zamora, i en el qual han col·laborat cinc centres d’Epidemiologia i Salut Pública de tot Espanya liderats pel cap de la Unitat de Nutrició i Càncer de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), Antonio Agudo, ha rebut el premi d’investigació de l’Institut d’Estudis de l’Ou i va ser portat a terme de manera independent per l’equip d’investigació durant el 2107 i el 2018.

"Aquest estudi permet recomanar a la població general el consum moderat d’ou, fins a un ou al dia, dins d’una dieta variada i saludable, com podria ser la dieta mediterrània", ha resumit Zamora.

La investigació s’ha dut a terme en la cohort EPIC-Espanya (European Prospective Investigation into Cancer and Nutrition Study) de més de 40.000 homes i dones provinents de les províncies d’Astúries, Granada, Guipúscoa, Múrcia i Navarra, reclutades entre 1992 i 1996 i seguides fins al 2011-2013, depenent de cada centre.

18 anys de seguiment

Tots els participants eren persones sanes, majoritàriament donants de sang, i van donar el seu consentiment per participar en aquest estudi, en el qual els investigadors van poder obtenir la data i causa de la mort dels participants morts durant el seguiment gràcies a l’Institut Nacional d’Estadística.

Quant al consum d’ous de cada participant es va estimar gràcies a un qüestionari de la dieta realitzat durant una entrevista personal a l’inici de l’estudi.

Durant els 18 anys de seguiment, el treball ha certificat 3.561 defuncions, de les quals 1.694 van ser a causa del càncer, 761 de malalties cardiovasculars i 870 a causa d’altres factors.

El consum mitjà d’ous dels participants de l’estudi va rondar el mig ou diari (22 grams/dia en dones i 31 grams/dia en homes), considerant que un ou estàndard pesa aproximadament 50 grams (la seva porció comestible).

El percentatge de participants que no consumien ou va ser només del 5% i dels que menjaven més d’un ou al dia (50 grams/dia) va ser menor al 10%, per la qual cosa el resultat no es pot extrapolar a consums superiors.

En aquest estudi no es va observar cap diferència significativa en la supervivència total –ni per càncer ni per malaltia cardiovascular– entre els consumidors més elevats d’ou (30 i 43 grams/dia en dones i homes respectivament).

"En pròximes fases de l’estudi seria interessant investigar l’associació entre menjar ous i el risc de tenir malalties neurodegeneratives, com el Parkinson i l’Alzheimer, ja que els nostres resultats suggereixen una possible associació protectora amb la mortalitat d’aquestes malalties", ha comentat Zamora.

Un aliment bàsic

El president de la Federació Avícola Catalana (FAC), Joan Anton Rafecas, amb motiu del Dia Mundial de l’Ou d’avui, ha recordat que "els ous són font de proteïnes d’alta qualitat per a totes les etapes de la vida" i ha informat que els catalans consumeixen 76 milions de dotzenes d’ous a l’any.

"Cal fer valer aquesta característica que converteix l’ou en un aliment bàsic que cobreix els requisits nutricionals de població, amb un valor afegit sobre altres fonts de proteïna: la seva millor biodisponibilitat, és a dir, que els nutrients que aporta són més fàcils d’absorbir per l’organisme", ha afegit.

Segons el president dels productors catalans, els quarts en el rànquing d’Espanya, el rovell de l’ou és la millor font dietètica en colina, un nutrient clau que contribueix a la formació de les membranes cel·lulars del fetus i incrementa la producció de lipoproteïnes.

"La proteïna de l’ou també ajuda a reparar els teixits corporals a mesura que envellim, per això al llarg de la vida aporta importants beneficis als ossos, músculs, cartílags, pell i sang", ha remarcat Rafecas, que ha desterrat el mite que l’ou produeix molt colesterol.

Les comunitats de Castella-la Manxa, Castella i Lleó i Aragó, seguides de Catalunya, són les que produeixen més ous.