Un home amb paràlisi torna a caminar gràcies a una nova teràpia

Un equip d’investigadors  de la Clínica Mayo ,a Minnesota, i la Universitat de Califòrnia, a Los Angeles (Estats Units), ha aconseguit, a través d’una teràpia que ha combinatl’estimulació elèctrica de la medul·la espinal i la fisioteràpia, que un home paraplègic des del 2013 torni a caminar.

El noi, ara de 29 anys, es va lesionar la medul·la espinal a les vèrtebres toràciques a la meitat de l’esquena en un accident de moto de neu. Li van diagnosticar una pèrdua completa de funció per sota de la lesió, cosa que significa que no podia moure’s ni sentir res per sota de la lesió, a la meitat del tors. Enl’estudi, que va començar el 2016, el jove va participar en 22 setmanes de teràpia física, i després li van implantar quirúrgicament l’elèctrode.

En l’estudi, els detalls del qual s’han publicat ara en un article a la revista 'Nature Medicine', els investigadors Kristin Zhao i Kendall Lee expliquen que, gràcies a un estimulador implantat a la zona de la medul·la espinal que no estava connectada amb el cervell, l’home pot caminar amb un caminador que té rodes de davant i amb l’ajuda dels entrenadors, que li presten assistència de forma ocasional.

En total, el pacient va realitzar 113 visites de rehabilitació a la Clínica Mayo durant un any, i va aconseguir fites durant les sessions individuals com recórrer 102 metres, aproximadament la longitud d’un camp de futbol, fer 331 passos o caminar 16 minuts amb escassa ajuda. Actualment, com a precaució, el pacient només camina sota la supervisió de l’equip de recerca.

La medul·la espinal de l’home va ser estimulada per un elèctrode implantat, que permet a les neurones rebre el senyal que vol parar-se o fer un pas. "Ara crec que comença el veritable desafiament, que és comprendre com ha passat tot, per què ha passat i quins pacients hi respondran", assenyala Kristin Zhao, investigadora coprincipal de l’estudi.

Com funciona

La tècnica d’estimulació elèctrica consisteix a col·locar l’implant a l’espai epidural, la part més externa del canal espinal, en un lloc específic sota de l’àrea lesionada. L’elèctrode es connecta a un dispositiu generador de polsos sota de la pell de l’abdomen de l’home, i es comunica de forma sense fil amb un controlador extern.

Després, l’equip de recerca va intentar determinar si l’home podia parar-se i caminar amb ajuda. Durant 113 sessions de rehabilitació, els investigadors van ajustar les configuracions d’estimulació, el suport de l’arnès i la velocitat de la cinta de córrer per permetre la màxima independència del noi.

La recerca va demostrar que l’home podia caminar sobre el terra amb un caminador amb rodes de davant i trepitjar una cinta de córrer col·locant els braços sobre les barres de suport per ajudar-se a mantenir l’equilibri. No obstant, quan l’estimulació va ser desactivada, l’home va continuar paralitzat.

Aprenentatge progressiu

En la primera setmana, el participant va utilitzar un arnès per reduir el risc de caigudes i per proporcionar equilibri a la part superior del cos. Els entrenadors es van col·locar als seus genolls i maluc per ajudar-lo a parar-se, balancejar les cames i canviar elpes. Degut que l’home no va recuperar la sensació, inicialment va utilitzar miralls per veure’s les cames, i els entrenadors van descriure la posició de les cames, el moviment i l’equilibri.

A la setmana 25, no necessitava un arnès, i els entrenadors només li oferien ajuda ocasional. Al final del període d’estudi, l’home va aprendre a utilitzar tot el cos per transferir pes, mantenir l’equilibri i propulsar-se cap endavant, cosa que requereix mínims senyals verbals i revisions periòdiques de les cames.

Potencial terapèutic

Aquest cas permet a Kristin Zhao i Kendall Lee concloure que l’estimulació elèctrica de la medul·la ha demostrat tenir potencial terapèutic en humans, ja que facilita les contraccions musculars voluntàries i fins i tot permet que els pacients puguin posar-se drets.

Notícies relacionades

"Abans hi veníem de barbacoa; ara vivim aquí"

Les barraques de Montcada pugen un 25% després de dos anys d’oblit

No obstant, els autors conclouen que es requereix recerca addicional a fi d’esbrinar com les tècniques de rehabilitació interactuen amb les d’estimulació elèctrica per recuperar les funcions motrius danyades i per confirmar si aquest sistema podrà utilitzar-se en pacients amb diferents tipus de lesions. 

En l’article, els investigadors asseguren que es tracta del primer cas d’un pacient que ha aconseguit fer passos de forma independent arran de patir una paràlisi completa de les extremitats inferiors després de lesionar-se la medul·la espinal.