Les tortugues de Mataró protagonitzen 'La gran evasió'

L’eclosió d’ous de tortuga careta (‘Caretta caretta’) a les platges catalanes, ¡24 han sortit del niu la matinada d’aquest dimarts a la platja de Mataró!, no és només un fenomen desconcertantment creixent des del 2014 –tant que té la comunitat científica amb una cella arquejada–, sinó que, a més, és un més difícil si és possible del regne animal. Allà en teniu un botó de mostra i esteu avisats que després en vindran més. Després de sortir del niu, la cria, que fa amb prou feines uns quants grams, té pressa per trobar el mar. No ve equipada de sèrie amb GPS. És un gran problema. El que suposen els biòlegs marins és que els alevins d’aquesta espècie, habituats a deixar el niu de nit, s’orienten per la llum que reflecteix el mar, un mapa sens dubte perfecte amb lluna plena i, vet aquí el hàndicap, concebut fa milions d’anys, quan a les platges no hi havia xiringuitos. Sembla un acudit, sí, però a la llista de depredadors que poden posar en perill els primers instants de vida d’una tortuga careta, molt poques sobreviuen, per això les postes d’ous són colossals, cal sumar-hi el contratemps que, com una imprudent Carol Anne (‘Poltergeist’, 1982) caminin cap a la llum, en aquest cas el xiringuito, literalment, la seva perdició.

Això no succeirà, per sort, perquè la inesperada conversió de la costa catalana en una ‘nursery’ de tortugues ha sigut rebuda amb alegria pels banyistes, que alerten de la presència de qualsevol mare a punt de pondre i truquen al 112 (qualsevol dia d’aquests apareixerà la Melero a TV-3 amb un anunci ‘ad hoc’), i per descomptat ha sigut acollida amb entusiasme i ofici pels científics del CRAM, que, quan el 15 de juny passat una femella va pondre 170 ous viables a Mataró, se’n van endur 40 a les seves instal·lacions per assegurar-se que almenys se salvava part de la prole (25 ja han trencat la closca sota sostre) i van deixar perfectament senyalitzat el niu de la resta de germans. El primer va sortir del niu a punta de dia de dilluns passat. Acostuma a passar. Sempre hi ha algun exemplar entre audaç i imprudent que menysprea la seguretat de sortir en grup, que resta probabilitats d’acabar al bec d’una gavina.

Steve McQueen

El cas és que aquesta matinada passada, com en una mena de festa de la natura, un centenar de persones han presenciat en directe els primers passos de les 24 cries cap al mar. Diuen que ha sigut emocionant. Segur que sí. S’espera un altre esdeveniment similar aquesta mateixa setmana. Queden ous pendents de fer eclosió. Des de la perspectiva de les cries, evidentment, l’experiència va ser una altra, com quan els protagonistes de 'La gran evasió' descobreixen que el túnel que han excavat és sis metres curt i es queden a la vista dels escarcellers nazis, a pocs metres del bosc. Vist així, aquell esbojarrat aleví que va buscar el mar 24 hores abans es va reservar el paper de Steve McQueen, que no és poca cosa. Però el que convé aquí i ara són respostes a aquesta anomalia, a aquesta conversió de les platges catalanes en una versió reptiliana de la maternitat d’Elna. N’hi ha unes quantes, sempre dins de la nebulosa que és la vida d’aquesta espècie.

Manuel Aresté, responsable de la col·lecció de rèptils del Zoo de Barcelona i també d’aquest graciós i cert detall dels xiringuitos, coincideix amb Elsa Jiménez, directora del CRAM, en una dada fonamental. Això no és un retorn. La tortuga careta no va deixar de pondre a les platges catalanes quan van ser preses pels banyistes als anys 60. No hi ha literatura científica que doni fe de la presència d’aquesta espècie durant la primera meitat de segle i, segons Jiménez, rastrejada la tradició oral dels pescadors, tampoc apareixen mencions a les tortugues més enllà de les lògiques captures accidentals a les xarxes. És a dir, no hi ha històries de nens de pescadors que joguinegessin amb les cries de tortuga careta a les platges mentre esperaven la tornada de l’embarcació del pare.

Llavors, ¿què fan aquí? “Això és cosa de les femelles colonitzadores”,explica la directora del CRAM. De la tortuga careta es diu que acostuma a pondre allà on va néixer. Creua l’Atlàntic de costa a costa i recorre el Mediterrani com un Ulisses, s’aparella en alta mar, les femelles guarden l’esperma de diversos mascles el temps que convingui, però arribada l’hora, busquen la platja en què ja van pondre una vegada. És una teoria que avalen alguns seguiments realitzats amb radiotransmissors enganxats a la closca, però que desmenteixen altres dades. Per exemple, el que passa des del 2014 al llevant peninsular, sobretot a la costa catalana. Les anomenades femelles colonitzadores han anat a la recerca de noves costes, potser influïdes pel canvi climàtic, que es diu aviat.

Sorra fresca

Notícies relacionades

¿T’atreveixes a fer aquest test? 25 preguntes (algunes d’enrevessades) per aconseguir la nacionalitat espanyola

‘Idò!’, el projecte per promoure el català a les Balears, arriba a Eivissa

Com altres rèptils, el sexe de les cries de tortuga careta depèn d’un factor extern, la temperatura. Si els ous maduren a la sorra a 29 graus exactament, la meitat de les cries seran mascles i l’altra meitat, femelles. Per sobre d’aquesta temperatura, no obstant, el comú és que siguin femelles. I, al reves, per sota, mascles. Així que la deducció fàcil és que algunes d’aquestes mares colonitzadores han abandonat les costes del nord de l’Àfrica i les platges del Mediterrani oriental (Grècia, Xipre, Turquia...) i han anat instintivamenta la recercade sorra més fresca.Una qüestió a part és que l’onada de calor d’aquest estiu les haurà agafat tan per sorpresa com als humans de per aquí, o sigui, que el seu pla pot ser que se n’hagi anat a fer punyetes i que la ventrada (si és que es pot utilitzar aquesta expressió en aquesta espècie) sigui majoritàriament femenina.

Aquesta dada, no obstant, quedarà en la penombra. Al néixer no es distingeix el sexe de l’exemplar i el que ve a continuació és un misteri. Són els anomenats anys perduts, que és com els científics anomenen aquesta apagada informativa que s’obre entre l’eclosió dels ous i el moment en què comencen a ser vistos de nou els exemplars, ja amb gairebé un pam de longitud. On passen l’educació preinfantil és un enorme misteri, no aquí, on la posta és notícia perquè és inusual, sinó, per exemple, al Carib, on ja és més comuna. Les tortugues careta neixen, desapareixen i reapareixen de no se sap on. Pim, pam. El que és segur és que les nascudes aquesta setmana a Mataró, més les que a començaments de setembre està previst que ho facin a Premià de Mar, no coneixeran l’Atlàntic fins a la maduresa, perquè per nedar entre els corrents de l’estret de Gibraltar es necessita una massa muscular de què encara manquen. Mentrestant, es mouran per aquí disfrutant, entre altres plats, de cries de medusa, així que la seva presència és molt benvinguda.