ALS 90 ANYS

Mor José María Setién, exbisbe de Sant Sebastià

Havia ingressat a la UCI després de patir un ictus aquest diumenge

3
Es llegeix en minuts
El Periódico

L’exbisbe de Sant Sebastià, José María Setién, ha mort aquesta matinada als90 anys a l’Hospital Donostia, de la capital guipuscoana, on estava hospitalitzat després de patir un ictus aquest diumenge passat. El seu funeral serà aquest dimecres al migdia a la catedral del Bon Pastor, segons han confirmat fonts del bisbat de Sant Sebastià a Europa Press.

Setién estava ingressat a la UCI d’aquest hospital i finalment no ha aconseguit superar l’ictus que va patir aquest diumenge i ha mort a les dues d’aquesta matinada.

Setién (Hernani, 1928) va ser bisbe auxiliar de Sant Sebastià entre el 1972 i el 1979, i titular entre aquell any i el 2000. El seu funeral serà oficiat pel bisbe de Sant Sebastià, José Ignacio Munilla.

Implicació en el conflicte basc

Setién va ser bisbe de Sant Sebastià durant els anys més dursd’ETA. Es va erigir en una controvertida figura per les seves opinions afins al nacionalisme, en què molts van veure una certa comprensió cap als membres de la banda terrorista, a la qual sempre va demanar que deixés de matar.

Les seves posicions a favor del dret d’autodeterminació i de la negociació entre el Govern i ETA van ser moltes vegades qüestionades, així com les seves crítiques a algunes accions policials i la seva denúncia de les presumptes tortures infligides a integrants d’ETA.

Va ser qualificat d’equidistant des de les posicions allunyades del nacionalisme, quan no d’amic d’ETA, però res d’això va impedir que al llarg del seu exercici continués parlant del problema de la violència al País Basc des d’un punt de vista polític. I "ètic", segons solia remarcar.

"Volem fer una revisió de les nostres actituds, per aconseguir la pau no podem acontentar-nos amb dir que la culpa de la falta de pau la tenen només els altres", va assegurar el febrer del 1994 aquest religiós, una persona considerada de tracte fred, que gran part de les víctimes d’ETA van sentir gairebé sempre molt llunyà.

Va lamentar les morts ocasionades per la violència terrorista i també les dels mateixos terroristes, com les de les víctimes del’atemptat contra la caserna de Vic (Barcelona) el juny del 1991, i la de dos membres d’ETA en un posterior enfrontament amb la Guàrdia Civil.

En una pastoral de finals del 1997, va dir que ni els atemptats d’ETA ni les accions policials "han de paralitzar els esforços orientats a buscar altres camins més humans de pacificació". Al setembre ja havia reclamat l’obertura d’un diàleg per aconseguir la pau i l’any anterior havia reiterat la disposició de l’Església basca a "un servei de mediació" entre el Govern i ETA.

El gener del 2000, uns dies abans de la seva renúncia al càrrec, va tornar a fer un nou pronunciament polèmic. Va afirmar que la pau tenia un preu i que l’acord al qual s’havia d’arribar és "quin preu s’està disposat a pagar".

EH Bildu destaca la seva mediació

La portaveu parlamentària d’EH Bildu, Maddalen Iriarte, ha afirmat que Setién va aconseguir el "recolzament" dels feligresos de Gipúscoa i sempre va advocar "pel diàleg i la pau".

En una entrevista a Radio Euskadi, Iriarte ha afirmat que va tenir ocasió de conèixer personalment Setién durant l’etapa en què ella treballava a la ràdio i era "un home amable i afable".

Notícies relacionades

Iriarte, que ha traslladat el "més sentit condol" d’EH Bildu als seus familiars i pròxims, ha assegurat que al bisbe emèrit "li va tocar una situació a Euskal Herria en què sempre va advocar pel diàleg i per la pau".

"Li va tocar una situació dins de l’Església Cctòlica que no va ser fàcil per a ell però el que sí que va aconseguir és tenir el recolzament dels feligresos de l’Església guipuscoana i em sembla que és una cosa molt important des del punt de vista d’un bisbe", ha manifestat.