07 d’abr 2020

Anar al contingut

"Falla la coordinació per fer front al frau alimentari"

Luis González Vaqué, expert en dret alimentari, afirma que la multiplicitat d'organismes encarregats del control en minven l'eficàcia

Manuel Vilaseró

"Falla la coordinació per fer front al frau alimentari"

Luis González Vaqué, exconseller de la Direcció General de Mercat Interior de la Comissió Europea i un dels principals experts en dret alimentari d’Espanya, té molt clar quin és el principal problema que s’ha de resoldre per poder fer front al frau.

–La descoordinació entre les comunitats autònomes. Soc un ferm partidari de l’autogovern, però hi hauria d’haver coordinació. I no n’hi ha. 
I el pecat més greu de tots és que fins i tot a dins mateix de cada autonomia cada conselleria vol conservar les seves competències. ¿Li puc explicar un cas d’una inspecció d’un bar a la qual vaig assistir per casualitat?

–Soc tot orelles.
–Una vegada vaig veure com es deia a l’inspector que la vitrina per als aperitius no estava a la temperatura correcta i l’inspector responia que ell era d’Agricultura i que d’això s’ocupava Consum. Quan van arribar els de Consum i van mirar els frigorífics van veure que hi havia aliments caducats però ells no hi podien fer res perquè això depèn d’Agricultura.

–Sembla digne d’una pel·lícula de Sazatornil.
–Doncs deixi’m que li expliqui que vaig assistir no fa gaire a una conferència sobre control alimentari i una senyoreta de la Generalitat molt simpàtica va ensenyar un terrible arbre de competències i institucions amb tres esglaons i cada un amb 46 particions, i vaig caure de cul. ¿Com es pot funcionar així?

–Ara li faig jo una confessió. A l’intentar recollir l’opinió dels governs central i de Catalunya ens han enviat també d’una conselleria a una altra, d’un ministeri a un altre fins que hem dit prou. Ja diran el que estimin convenient quan llegeixin el que passa al carrer. ¿Hi ha algun país del qual puguem aprendre?
–França té uns controls molt estrictes centralitzats a París que funcionen bastant bé. Funciona molt bé, per exemple, el control de la higiene, que aquí deixa molt a desitjar. Encara que no podem assegurar que no et donin una cosa per una altra. No hi ha un sistema perfecte, però el que tenim a Espanya és clarament millorable.

–¿Com ho han aconseguit els francesos?
–A França hi havia un sistema de control del frau alimentari que estava distribuït entre Agricultura, Protecció dels Consumidors i un altre organisme que ara no recordo. Es va muntar una batalla molt gran en què jo vaig intervenir com a soldat ras per crear una direcció general de Consum i Control que agrupés totes les competències. Agricultura es va rebel·lar perquè el sistema de control venia d’una llei de 1918 que els donava molta capacitat d’actuació, però al final ho vam aconseguir i el resultat ha sigut excel·lent.

–Nosaltres hem observat que el que més prolifera és el frau econòmic, el gat per llebre, en restaurants i en el comerç minorista.
–És que és molt difícil de controlar i detectar. En alguns països, com França, s’exigeix que els restaurants indiquin si el peix és congelat. És veritat que està molt estès el frau de posar-te una altra cosa quan et venen una mitjana de vedella o pernil, encara que més que un frau per mi és picaresca.

–Sembla que hi resta importància a l’anomenar-ho picaresca.
–És cert que en botigues i restaurants és on hi ha més frau. En part és per la falta de coordinació i també per la dificultat que comporta el control. Per fer-ho s’hauria de tenir inspectors treballant durant les 24 hores del dia. A vostè li ha semblat malament que ho qualifiqui de picaresca, però només és per donar-li una idea de la relativa importància que té això enfront del risc que comporta el frau sanitari. D’aquests pràcticament no n’hi ha, només s’han de veure els casos que surten. A ningú se li acut posar arsènic en una sopa si no és que vulgui matar la sogra.

–Però a vegades el frau econòmic deriva en el sanitari. 
–És el que volia dir-li. Aquí vam tenir el cas de l’oli de colza desnaturalitzat que es venia com oli d’oliva i la primavera de 1981 va causar la mort de 1.100 persones i l’enverinament d 60.000 més...

–I més recentment un altre frau molt comú, el de la tonyina que es fa passar per vermella afegint-hi extracte de remolatxa, va causar centenars d’intoxicacions l’any passat a Espanya, al generar una toxina, la histamina, que provoca nàusees, vòmits i diarrea.
–La Unió Europea ens alerta que quan hi hagi una pujada o una baixada de preus o d’impostos estiguem atents. A Àustria, per exemple, un celler de vi blanc el va adulterar amb  dietilenglicol, una substància química utilitzada com a anticongelant, perquè una cadena de supermercats li exigia mantenir el preu després d’una pujada fiscal, amb centenars d’afectats. Atenció al frau econòmic, encara que no sigui greu, perquè pot portar a la crisi sanitària.

–¿Està satisfet dels sistemes de control a nivell europeu?
–A nivell europeu la qüestió està bastant solucionada, la prova és el frau de les hamburgueses amb carn de cavall que es va descobrir de seguida. Va ser una bona gestió d’un frau greu perquè, a més a més, es va informar el consumidor del risc, que és una de les claus de la lluita contra el frau. Va ser una vergonya, però amb un impacte sanitari nul i econòmicament mínim.