¿Què poden fer les escoles davant un cas d'assetjament?

El que mai, mai, ha de fer una escola en cas de detectar un cas d'assetjament escolar entre els seus alumnes és col·locar els dos menors l'un al davant de l'altre, perquè tractin de solucionar la situació. "És una mesura totalment desaconsellable, entre altres coses, perquè les víctimes solen patir un sentiment d'inferioritat respecte a l'agressor i en un cara a cara, amb l'altra persona al davant, difícilment explicarà el que li ocurre o com se sent", assenyala Carmen Cabestany, secretària de l'associació NACE-No a l'Assetjament Escolar, una organització amb seu a Barcelona que treballa amb famílies de tot Espanya.

Notícies relacionades

Salut aplicarà abans del 2026 el ‘codi crisi’ per a l’epilèpsia

El pla contra la sequera va evitar que els pantans s’assequessin

Blanca Barredo, vicepresidenta de la comissió de Mediació del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, és més partidària "que la trobada entre víctima i agressor es faci sempre amb un acompanyament de les persones que ells vulguin". Així, "s'hi implica també persones de fora del col·legi". Barredo defensa "donar un enfocament restauratiu" a aquests conflictes. "La mediació, tal com està plantejada actualment, té diverses fissures; una d'elles, que l'agressor ha de reconèixer tota la seva culpa i això a vegades és difícil d'acceptar", explica. "En canvi, si el que es pretén és que hi hagi una restauració del dany, a l'agressor se li pot preguntar que pensi com compensar la víctima i se li pot demanar que es comprometi a canviar de comportament", suggereix. 

"Estem comprovant que el més efectiu és la mediació entre parells o entre els propis companys, tant com a mesura preventiva com per actuar quan ja s'ha produït l'assetjament", explicava recentment Andrés González Bellido, mestre, orientador educatiu, psicòleg i coordinador del programa Tutoria Entre Iguals (TEI), que ja s'ha implantat en més de 8.000 centres educatius d'Espanya per combatre el 'bullying' i millorar la convivència escolar.