Els dies amb més contaminació per sutge augmenta el risc de patir un ictus

Els dies amb més concentració de sutge en l'atmosfera, la majoria procedent dels motors dièsel, augmenta un 20% el risc de patir un ictus, segons un estudi de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).

Els investigadors han trobat una relació directa entre aquest contaminant, procedent de la mala combustió dels motors dièsel, i l'increment de casos d'ictus després d'analitzar dades de 2.740 pacients de l'Hospital del Mar que havien patit un ictus entre el 2005 i el 2014.

La investigació, que publica la revistaEnviromental Research, l'han liderat Jaume Roquer, cap del Servei de Neurologia Clínica de l'Hospital del Mar i director del Programa d'Investigació en Processos Inflamatoris i Cardiovasculars de l'IMIM, i Rosa María Vivanco, investigadora del mateix programa.

L'estudi ha analitzat la influència de dos contaminants, les partícules de menys de 2,5 micres (PM 2.5) i el carbó negre, el sutge, en el risc de patir un ictus.

Els investigadors han comprovat com la presència en l'aire del sutge actua a curt termini com a desencadenant d'un tipus concret d'ictus, l'aterotrombòtic, provocat pel despreniment de les plaques d'ateroma, formades per colesterol, calci i altres substàncies que s'acumulen a les artèries.

Més enllà de respiració i càncer

"L'efecte nociu dels contaminants per a la salut va molt més enllà del seu impacte sobre els problemes respiratoris i el càncer. Hem demostrat que l'augment del carbó negre en l'aire també afecta el sistema circulatori cerebral incrementant el risc de patir un ictus", ha resumit Roquer.

L'estudi no va trobar cap relació entre els nivells de partícules inferiors a 2,5 micres i els casos d'ictus, encara que, segons Rosa María Vivanco, "no vol dir que no existeixi, simplement, no ho hem pogut demostrar".

En el cas del sutge, el treball conclou que per cada increment d'1,7 micrograms per metre cúbic de la seva concentració en l'aire, el risc de patir un ictus durant les 24-72 hores següents creix el 20%. "Això es deu al fet que l'exposició al sutge generat pels motors dièsel provoca un increment de les partícules inflamatòries en el nostre cos, un estat protrombòtic", segons Vivanco.

Reaccions inflamatòries

Es tracta de casos de "persones que, de forma subjacent, ja pateixen la malaltia ateroescleròtica, en les quals la contaminació desencadena reaccions inflamatòries al cos que poden acabar provocant el despreniment de la placa d'ateroma que porta a l'oclusió d'un vas cerebral", segons la doctora.

A partir de les dades de qualitat de l'aire registrades a l'única estació de Barcelona que controla els nivells de sutge, situada a Palau Reial, i utilitzant eines de geolocalització per situar els pacients, els investigadors han pogut analitzar la influència d'aquest contaminant en els casos d'ictus.

El treball destaca que la ciutat de Barcelona i l'àrea d'influència de l'Hospital del Mar presenten uns nivells de contaminació atmosfèrica similars als de la ciutat de Londres. En el període de l'estudi, els nivells de partícules PM 2.5 va ser de 17,5 g/m3, per sota dels recomanats per l'Organització Mundial de la Salut, que són de 25 g/m3.

En el cas del carbó negre, van ser d'1,4 g/m3. En aquest cas, segons els investigadors, no hi ha cap nivell recomanat, encara que està demostrat el seu efecte nociu sobre la salut de les persones.

Menys morts a l'any

Segons l'Ajuntament de Barcelona, reduint els nivells de contaminants en l'aire a la ciutat als recomanats per l'OMS s'evitarien 659 morts prematures cada any.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

L'investigador de l'ISGlobal Xavier Basagaña ha afirmat que "aquest estudi aporta noves evidències sobre les conseqüències del carbó negre sobre la salut i reforça la necessitat d'incloure'l com un contaminant més a les directives de la UE".

Ara els investigadors es plantegen ampliar l'estudi a tot Catalunya per detectar les poblacions més exposades als efectes de la presència d'aquests elements en l'aire.