Cau el nombre de graduats de FP que segueixen estudiant després d'obtenir el títol

Per primera vegada en vuit anys, o el que és el mateix, des que va començar la crisi, el nombre d’estudiants que acaben formació professional (FP) a Catalunya i que troben feina és superior al dels que continuen estudiant. I això, malgrat que gairebé un 10% dels que s’acaben de graduar estan a l’atur, és un indicador positiu, un símptoma que les coses estan començant a canviar, asseguren tant la Conselleria d’Ensenyament com el Consell General de Cambres de Catalunya.

En concret, un 54,5% dels joves graduats l’any 2016 estaven treballant nou mesos després d’haver-se titulat, mentre que un 51,2% va continuar formant-se. La diferència entre un percentatge i l’altre es produeix perquè hi havia un 15,5% de graduats que simultaniejaven els estudis i la feina i que, per tant, formaven part dels dos grups. En tot cas, la inserció laboral dels graduats va augmentar el 2017 un 4,3% respecte a l’anterior promoció, mentre que la continuïtat formativa va caure un 0,8%.

Tot plegat «és un senyal de qualitat, que la formació que s’està impartint a Catalunya respon a les necessitats del mercat laboral»,  va destacar Joan Mateo, secretari de Polítiques Educatives de la Generalitat, en la presentació de l’informe anual Inserció laboral dels ensenyaments professionals, que es va realitzar ahir a Barcelona. «És indubtable que han millorat les condicions del mercat de treball per als joves ja que s’ha aconseguit la millor xifra des de l’any 2010», va afegir Estanislau Vidal-Folch, encarregat de presentar l’estudi.

Lluny encara de l'etapa anterior a la crisi

No són tan optimistes els sindicats, que veuen que la situació millora «encara que està lluny d’assemblar-se a la que hi havia abans de la crisi», va assenyalar Eduard Requena, responsable de l’àrea de formació professional de CCOO a Catalunya. «Si observem amb detall les dades de l’informe, veiem que ara la inserció laboral dels estudiants de grau mitjà és d’un 45,1% quan l’any 2007 superava el 66,5%, cosa que suposa una diferència de més de 20 punts percentuals», va lamentar Requena. Pel que fa a la FP de grau superior, la diferència és molt menor, de tres punts.

Que un estudiant, «sobretot el que ha cursat uns estudis professionalitzadors», deixi d’estudiar per posar-se a treballar «no és en absolut una bona notícia, perquè sempre és positiu que un treballador segueixi formant-se», argumenta el sindicalista. En particular, indica, en el cas d’aquells que es queden només amb un títol bàsic de grau mitjà. Tampoc acaben de disparar-se els sous, malgrat que s’observa una tímida millora si es compara amb les dades de l’informe de l’any anterior. 

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

El gruix dels graduats de FP estan cobrant entre 900 i 1.200 euros mensuals (el 46,7% dels de graus mitjans i el 44,8% dels de superiors), encara que són molts els que encara tenen ingressos d’entre 650 i 900 euros (un 27,6% en els graduats mitjans i un 18,7% en els superiors). Augmenten, això sí, els contractes indefinits, especialment per a aquells que han realitzat un cicle de FP superior. «Es confirma la tendència que a més nivell d’estudis, millors condicions laborals», va destacar Mateo, que es va mostrar satisfet perquè «indicadors com aquests estan contribuint a dignificar la formació professional».

Amb tot, advertia CCOO, «segueix sense resoldre’s la bretxa de gènere que es detecta des de fa anys a la FP: les professions més masculinitzades, com les de l’àrea industrial, són les que tenen millor inserció, en comparació amb les del sector de serveis, que és un àmbit en què predominen les dones». A això s’afegeix el fet que els homes, tant els que han estudiat grau mitjà com els de grau superior, tenen un percentatge més gran de contractes a jornada completa i, per tant, els seus ingressos són més elevats que els de les dones.