Anar al contingut

INSTAL·LACIÓ AEROPORTUÀRIA

L'aeroport del Prat tindrà una terminal satèl·lit per als vols intercontinentals

Foment anuncia la integració dels aeròdroms de Barcelona i Girona, que incorporarà una estació d'AVE

El pla director de l'aeroport barceloní preveu ampliar la seva capacitat actual de 55 milions fins als 70 el 2026

Ernest Alós

L'aeroport del Prat tindrà una terminal satèl·lit per als vols intercontinentals

JORDI COTRINA

El ministre de Foment, Íñigo de la Serna, ha presentat aquest dilluns un ambiciós pla director de l'aeroport del Prat que marca com a objectiu passar de la capacitat actual per a 55 milions d'usuaris a una de 70 milions de passatgers el 2026. Per a això De la Serna ha promès una inversió de 1.929 milions d'euros, amb què es construirà una nova terminal satèl·lit de la T-1 destinada als vols intercontinentals. Per elevar la capacitat d'absorció de passatgers, una vegada descartada nova pista inviable si es volen respectar els espais naturals del Delta, serà l'aeroport de Girona-Costa Brava qui adquireixi aquest caràcter de quarta pista del de Barcelona: segons el ministre, els aeroports del Prat i Girona han de ser considerats a partir d'ara com "un únic sistema", gràcies a la construcció d'una estació de l'AVE a l'aeroport de Girona i serveis de llançadora entre aquesta i Barcelona.

El pla d'inversions presentat a l'aeroport del Prat per De la Serna inclou les actuacions ja en marxa o projectades per al període 2017-2021 (521 milions d'euros al Prat i 23 a Girona, un total de 544 milions d'euros) més els nous compromisos de realització en el període 2022-2026 de projectes que fins ara només havien sigut aspiracions (690 milions d'euros al Prat i 360 milions d'euros a Girona). En total, per al període 2017-2026, 1.594 milions d'euros (1.929 amb IVA).

Creixement sostingut, amb un 9,9% més aquest gener

Després d'haver arribat l'any 2017 a una xifra rècord de passatgers de 47,3 milions, un 7,1% més que l'any anterior, amb un 9,1% més de vols i un 14,9% més de trànsit de mercaderies, el Prat segueix acostant-se al seu límit de capacitat actual, xifrat en uns 55 milions de passatgers per any. I ho farà sense pausa, sosté el ministre, després d'enllaçar 56 mesos seguits de creixement de trànsit i haver arribat aquest mes de gener a un augment del 9,1% respecte al mateix mes de l'any 2016.

Segons el discurs del ministre, a ritme de visita setmanal a Catalunya per llançar el missatge del compromís inversor de l'Estat a Catalunya, els temps de recels que Barcelona operés com a 'hub' d'enllaços intercontinentals ha desaparegut. De La Serna ha destacat que en els últims 10 anys s'ha incrementat el moviment de passatgers entre el Prat i Amèrica Llatina en un 34%, amb Amèrica del Nord en un 30,2%, amb Àfrica en un 8,1%, amb l'Àsia en un 73,8% i amb el Pròxim Orient en un 4,3%, i que entre el 2017 i el 2018 s'establiran 43 noves rutes intercontinentals.

Per aquest motiu, la nova terminal satèl·lit del Prat (no una T-3 sinó un satèl·lit de la T-1, situada a prop de la torre de control i enllaçada subterràniament) se centrarà en els vols intercontinentals, amb portes d'embarcament per a 17 avions de gran capacitat.

Els nous projectes

El pla director presentat avui inclou  la construcció d'un nou edifici satèl·lit de la T-1 del Prat pel al qual es preveu una inversió de 200 milions d'euros, més 255 milions per a la connexió subterrània per a passatgers i equipatges amb la T-1, lluny de les previsions més ambicioses que s'havien plantejat (amb pressupostos hipotètics de fins a 800 milions d'euros per a una tercera terminal. El nou edifici enllaçat pretén, segons el minnistre, "potenciar el Prat com a 'hub' intercontinental i ajudar a la internacionalització de l'economia catalana.

Les inversions inclourien també una nova plataforma d'estacionament d'aeronaus (70 milions), un nou aparcament al costat de la T-1 i una inversió fora del pla estratègic per a desenvolupaments immobiliaris en terrenys del Prat annexos a l'aeroport, amb la intenció d'instal·lar-hi un pol d'empreses relacionades amb el negoci aeroportuari, i la logística, especialment el comerç digital.

En el cas de Girona, es contempla d'aquí al 2026 l'ampliació en 52.000 metres quadrats de la plataforma per a aeronaus, una ampliació de la terminal en 70.000 metres quadrats, pressupostada en 275 milions d'euros, i la construcció d'una estació d'AVE, amb pressupost de 55 milions d'euros.

El plantejament (per estalviar costos i escurçar terminis d'execució) no és construir un nou ramal que porti directament a la terminal sinó construir una estació en l'actual traçat del tren d'alta velocitat. "Està a menys de 500 metres de la terminal; com a exemple, en l'aeroport de Madrid estem parlant de distàncies entre estació i terminal de fins a tres quilòmetres", ha apuntat el ministre.

Renfe haurà d'analitzar ara les infraestructures i canvis en el servei necessaris perquè funcioni, a més de com a parada dels serveis habituals d'AVE, com a parada d'una llançadora Barcelona-Aeroport de Girona i més hipotèticament, aeroport-aeroport.