El model de les beques de menjador encara té fissures

Si els menjadors escolars a secundària són, des de fa un temps, una preocupació municipal, «perquè asseguren un dret a una població especialment castigada durant la crisi», subratlla l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, de la mateixa manera preocupa «la insuficiència de l’actual sistema de beques de menjador a primària, malgrat el que s’ha avançat en els últims temps», afegeix Ignasi Giménez, president del Consell Comarcal del Vallès Occidental i alcalde de Castellar del Vallès.

I encara que la cobertura d’aquestes prestacions s’ha ampliat de forma espectacular en tot just tres anys, gràcies al canvi de criteris de concessió introduït, primer per la Conselleria d’Ensenyament i després pel Parlament arran del ple de la pobresa, les últimes xifres oficials fetes públiques per la Generalitat assenyalen que un 16,9% de les beques de menjador que ja s’han concedit aquest curs (queden encara 6.200 peticions pendents de resolució) cobreixen la totalitat del menú escolar. El 83,1% restant són ajudes que només permeten pagar la meitat del cost del menjador, cosa que implica que les famílies dels alumnes s’han de fer càrrec de l’altre 50% de l’import.

«Hi ha famílies que es queden per molt poc sense la beca completa, que s’atorga en funció de la renda», adverteix Parlon. «Realment les ajudes del 100% són molt improbables», corrobora Giménez. Tots dos han posat en marxa als seus municipis programes que acaben de completar, amb fons locals, la beca de menjador de la Generalitat. A Santa Coloma, aquest curs 3.600 estudiants reben aquests diners, dins del programa El menjador a l’abast de tots.

«Ens trobem amb molts casos en què els beneficiaris renuncien a la beca perquè no es poden fer càrrec de la part que els correspon», explica Giménez. A algunes famílies, sobretot si tenen més d’un nen en edat escolar, els surt més a compte que vagin a dinar a casa, han indicat en alguna ocasió fonts del sector social. Amb el risc de malnutrició que això comporta, ja que encara hi ha moltes llars que no consumeixen les quantitats aconsellades de productes frescos.

Segons la informació facilitada el 17 de novembre passat per Ensenyament, fins al moment s’han atorgat 108.690 beques de menjador, 24.641 més que les que s’havien concedit el curs passat a aquestes altures d’any. Només amb el canvi de criteris aprovat durant el ple de la pobresa del Parlament, que el març del 2016 va garantir l’ajuda a les famílies que visquessin sota el llindar de la pobresa, van aflorar a Catalunya 16.000 nous beneficiaris d’aquestes ajudes, menors que fins llavors no havien tingut l’ajuda. 

Notícies relacionades

Els ajuntaments obren menjadors als instituts davant la inacció d'Ensenyament

Un dels "jardins de marihuana" d’Europa

En tot el 2016-2017, indicava la conselleria en el seu comunicat de fa dues setmanes, es van donar més de 106.000 ajudes, pressupostades en gairebé 68 milions d’euros. El curs anterior, Ensenyament havia destinat una mica més de 46 milions d’euros per a unes 85.000 ajudes. La partida econòmica, insistia el departament de la Generalitat, està oberta en funció de les necessitats que vagin sorgint.

 En l’àmbit de les beques de menjador queda pendent, a més d’ampliar la cobertura del 100%, la garantia per part de la Generalitat de l’accés a aliments d’alumnes de secundària que no tenen menjador perquè el centre fa jornada intensiva. També està per veure com es resol l’alimentació en períodes no lectius dels alumnes que la requereixin, un aspecte que segueix en mans d’ajuntaments i oenagés en la majoria dels casos.